Castell de Sant Llorenç

El castell de Sant Llorenç, també conegut com a Sant Llorenç de la Roca, es tracta d’un antic nucli de població encastellat. Al capdamunt es troba la torre de defensa, semicircular, de la qual resta la planta baixa i part del recinte e muralla o camisa, que l’envoltava, amb murs de 120 cm. Veïna de la capella d’una nau romànica, d’estil llombard, ambdues presideixen el conjunt clos per una muralla amb torres de flanqueig, una protegint l’accés, que en alguns punts conserva 4m d’alçada. Dins del recinte, les cases, adossades a la muralla, s’organitzaven al voltant d’un carrer i d’un aljub. 

El conjunt és del segle XI, promogut per Arnau Mir de Tost. Tanmateix l’origen pot ser al segle X, a l’Espluga de Miralles, sota la roca.  

El jaciment està protegit com a BCIN, categoria de monument històric, núm. 254-MH, per Decret de 22/4/1949, publicat al BOE 5/5/1949.  

Una intervenció arqueològica els anys 80, permeté dibuixar el jaciment i la seva estructura, així com delimitar el seu abandonament al segle XIV.