Santa Coloma d'Àger
La primera referència documental de l’església de Santa Coloma és de l’any 1048 a raó de la dotació de Sant Pere d’Àger efectuada per Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda. Una segona referència és del 1101, on apareix esmentada en l’acta de consagració de Sant Nicolau d’Àger.
L’arqueologia del jaciment es remunta fins el 1904 on fou descoberta la necròpolis. La primera intervenció arqueològica és dels anys 1983 i 1984 dirigides per Francesc Fité i Prim Bertran. Es documentaren part d’una necròpolis de tombes de cista, una necròpolis de sarcòfags i la basílica paleocristiana dels segles VI-VII. L’any 1997 en motiu d’una excavació preventiva per l’imminent construcció d’un magatzem agrícola es localitzà i s’excavà part de la necròpolis alt medieval, conformada per fosses simples antropomorfes. L’any 2011 s’obrí un petit sondeig per recrear una excavació d’una necròpolis medieval pel programa de televisió Sota Terra. Els anys 2014 i 2015 sota la direcció de Jesús Brufal i Antonio Porcheddu es localitzà i documentà noves evidències arqueològiques que conformarien estances adjacents a la basílica i alhora constatar la major extensió de la necròpolis amb sarcòfags. El 2018, Jesús Brufal i Àngela González, obriren un nou sondeig en el sector nord-oriental del jaciment i es localitzà un altre sector de la necròpolis alt medieval de fosses simples i antropomorfes. Finalment el 2022, també Jesús Brufal i Àngela González intervingueren en els treballs arqueològics de l’any 2015. Es recuperà el sondeig i es localitzà majors estructures funeràries de context, probablement, de l’antiguitat tardana.
El jaciment de Santa Coloma es conforma per un complex funerari del qual sobresurt una basílica i un conjunt d’estances que contenen enterraments en sarcòfags, en cista i en taüts de fusta. El context històric d’ús el relacionem entre finals del segle V i el segle VII. A partir del segle VII fins a l’XI, i al voltant d’aquest complex, s’estén una enorme necròpolis que s’usa fins els anys 40 del segle XI, moment en què la conquesta d’Arnau Mir de Tost incorpora aquest territori als dominis del comtat d’Urgell i de l’església romana. Santa Coloma d’Àger ens permet visualitzar com una comunitat rural manté els rituals cristians des del segle V fins a l’XI, tot recordant que des del segle VIII fins a l’XI, la vall d’Àger formà part d’al-Andalus. Alhora, l’estudi bioarqueològic, dirigit per Júlia Olivé, dels individus (ara mateix 127) ens està radiografiant al detall l’evolució de la producció agrària, l’alimentació, la salut i les pautes migratòries d’aquest territori.