Parada 5: L'antiga capella, avui Aula Magna.

La Casa de Convalescència disposava de la seva pròpia capella dedicada a Sant Pau. Era un espai de 27 metres d’alçada, situat al centre de l’edifici, entre els dormitoris femenins i els masculins. Era pràcticament quadrada i estava dividida en tres naus separades entre elles per columnes amb fust de pedra calcària i capitells de pedra de Vilaseca d’estil compost. A mitja alçada tenia unes balconades, decorades amb gerres de pedra, des d’on els malalts que dormien al segon pis haurien pogut assistir als oficis. La meitat superior de la capella presentava nombrosos vitralls -als murs i al tambor de la cúpula- que reprenien iconografia heràldica: la flor de lis, l’escut de Pau Ferran, les armes del capítol catedralici de Barcelona i l’escut de Catalunya. Varen ser encarregats a l’empresa de vitrallers Granell i Cia.

El retaule de la capella era d’estil neobarroc, de pedra i alabastre, amb columnetes salomòniques de marbres de colors i la imatge de Sant Jordi. Sembla que, almenys la part pètria, l’executà un tal sr. Bartolí el 1928. Domènech i Montaner preveia per l’altar major l’encàrrec d’un quadre que pogués competir amb la notable peça del pintor català Antoni Viladomat (1678-1755) de la capella de l’antiga Casa de Convalescència. Probablement, noves directrius i manca de diners varen portar a una solució més modesta.

Les formes massisses i abarrocades de les decoracions en relleu -llinda de la porta, cornises- es poden posar en paral·lel amb les decoracions d’altres edificis com la seu de la Compañía Telefónica Nacional de España (Madrid), projectada entre 1926 i 1929 per Ignacio de Cárdenas Pastor. Com els altres espais nobles de l’edifici, i per motius higiènics i decoratius, la sala estava recoberta per un arrambador de ceràmica policromada amb elements vegetals. A l’exterior, la cúpula estava revestida d’escates de ceràmica vidriada de color groc, negre i vermell.