Parada 1: La Casa de Convalescència de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La façana.
La Casa de Convalescència va ser construïda entre 1922 i 1930 dins el perímetre del complex hospitalari de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al barri del Guinardó (districte d’Horta-Guinardó, Barcelona). L’Hospital de la Santa Creu de Barcelona té el seu origen al segle XV, quan el Capítol de la catedral de Barcelona i el Consell de Cent encarregaren la construcció d’un hospital al barri del Raval que unifiqués els cinc hospitals d’origen medieval existents a la ciutat. La primera pedra va ser col·locada el 1401, però l’edifici cresqué fins el segle XVIII.
L’any 1622 sorgí la idea de crear un edifici dedicat a la convalescència, que permetés separar els pacients convalescents dels malalts més greus i infecciosos. El projecte es materialitzà a partir de 1629 gràcies a un primer llegat econòmic. Les obres s’aturaren de 1638 a 1646 degut a un incendi, i es reprengueren aquell mateix any gràcies al generós llegat del mercader Pau Ferran. La Casa de Convalescència era administrada independentment de l’hospital, amb fons econòmics i patronatge propis. A inicis del segle XX, la superpoblació de Barcelona i la insuficiència de l’hospital de la Santa Creu evoquen la necessitat d’un nou hospital, que començarà a construir-se a partir de 1902 lluny del barri col·lapsat del Raval. El terreny escollit és al Guinardó, que en aquell moment era una zona de conreus, pasturatges i masos esparsos.
El principal promotor va ser el banquer Pau Gil i Serra (1816-1896), que en el seu testament llegava una suma important per a la compra d’un terreny i la construcció d’un hospital civil que incorporaria les millores sanitàries, tecnològiques i constructives dels hospitals estrangers i que portaria el seu nom, Hospital de Sant Pau. El 1913, l’hospital passa a anomenar-se de la Santa Creu i Sant Pau.
El complex hospitalari va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), arquitecte modernista notable, coetani d’Antoni Gaudí (1852-1926) i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). El seu fill i col·laborador, Pere Domènech i Roura (1881-1962), va ser el continuador de l’obra a la seva mort i, en concret, va ser qui executà la nova Casa de Convalescència: un edifici majestuós, situat al xamfrà nord-est del complex, i oposada al Pavelló de l’Administració de l’Hospital, de manera que ambdós edificis estan dialogant.
Les façanes de l’edifici són grandioses, teatrals i robustes. La frontal combina la sobrietat dels materials -maó, pedra- amb la sofisticació de la decoració de gust medieval i renaixentista: arcuacions cegues, arcs de mig punt i peraltats, finestres trilobulades, petits rosetons, pinacles, columnes amb capitells florals, torres de vigilància, balcons correguts i fornícules a les cantonades. També s’hi incorpora un pòrtic cobert per una balconada correguda al llarg de la façana.