Història

Casa Convalescència, una de les darreres obres del Modernisme català, forma part del recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, projectat a finals del segle XIX per pal·liar la mancança hospitalària de Barcelona.

El creixement de la ciutat i els avenços en medicina havien fet obsolet l’antic hospital de la Santa Creu, de l’any 1401, situat al Casc Antic. La seva construcció va ser dirigida per Pere Domènech i Roura, que va col·laborar amb el seu pare, Lluís Domènech i Montaner, i el va substituir en la direcció d’obres a la seva mort, el 1923.

L’edifici, que es va destinar a albergar persones convalescents – amb una capacitat màxima de 100 residents-, destacava pels seus solàriums envidrats i disposava d’una capella, que dividia l’edifici en dues ales, una per a homes i una per a dones. La Casa gaudia d’una vida autònoma de l’Hospital, amb economia, cuina i farmàcia pròpies.

El projecte es va finançar amb els diners resultants de la venda de l’antiga Casa de la Convalescència del carrer del Carme, quantitat que va pujar fins a 1.750.000 pessetes de l’època. L’any 1930, coincidint amb la visita del rei Alfons XIII per inaugurar l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Casa Convalescència va obrir les seves portes.