Membres amb dedicació completa
ICREA Research Professor at Universitat Autònoma de Barcelona (UAB-iHC).
Since 2019 I am the president of the European Society for Environmental History, a recognition of my work in that field. Although rooted in that discipline, I have developed a transdisciplinary research agenda blending environmental history with political ecology and environmental humanities. In 2013 I became the director of the Environmental Humanities Laboratory in Stockholm making it a global player in that emerging field.
My research clusters around three themes: environmental justice; migrations and the environment; and fascism and nature. Methodologically, I avoid any dichotomy between nature and society. Thematically, from toxicity to fascism, from migration to mountain communities, my research focuses on processes of expropriations and imposition of expert knowledge and the resistance of subaltern communities.
I am interested in directing Ph.D. and postdoctoral research in the following areas:
- migration and environment (migrant workers, transformations of landscape, transfer of knowledge and practices, etc.)
- fascist regimes and nature (politicization of nature, autarkic policies,
- environmental justice and conflicts (toxicity, pollution, social inequalities, mobilizations, etc.)
- history of environmentalism (especially subaltern environmentalism)
- disasters
- nature on trial (judicial environmental cases)
I teach courses on environmental history, political ecology, and environmental humanities.
If you wish to know more about my work, you can listen some of my talks here:
https://www.youtube.com/watch?v=I_WfgC5Ons8&t=1452s
https://www.youtube.com/watch?v=QlGghZFcP0c&t=1920s
https://www.youtube.com/watch?v=e3xhZ5LBp2U&t=689s
https://www.youtube.com/watch?v=45IGlGQq_no&t=104s
https://www.youtube.com/watch?v=I4KwVGEvU6w
https://www.youtube.com/watch?v=UCRaBqtAwsw&t=63s
Sotsdirectora de l’iHC
Directora d'Investigació
Àrees d'interès: history of satellite data, history of satellite technology, environment.
Directora d'Investigació del departament de Filosofia de la UAB (àrea Història de la Ciència). Física de formació i doctora en Història de la Ciència a l’Ecole des Hautes Études en Sciences Sociales (Paris). He treballat al Centre Alexandre Koyré (Paris), al Centre National d'Études Spatiales (Toulouse), a l’Institut Pierre Simon Laplace (Paris), al National Air and Space Museum (Washington DC), al Laboratoire Techniques, Territoires et Sociétés (Marne), a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Oberta de Catalunya.
La meva recerca explora la història de la tecnologia d’observació de la Terra per satèl·lit. En particular, la història de l’entramat de tècniques, sabers, pràctiques, institucions, actors i idees, involucrades en la producció, circulació i ús de dades generades per satèl·lit, i les dinàmiques de poder que articulen, així com les seves implicacions ambientals, socials i polítiques.
Entre altres, he rebut premis de la NASA i de la History of Science Society (2015), de l’American Institute of Physics (2016), de l’European Space Agency (2017), i de l’International Committee for the History of Technology (2016 i 2021). Des de l’any 2022, sóc la PI del projecte “CLIMASAT. Remote-sensing Satellite Data and the Making of Global Climate in Europe, 1980s-2000s” finançat amb una ERC Starting Grant.
Jorge Molero Mesa és professor catedràtic en la Universitat Autònoma de Barcelona. És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Granada on també es va doctorar en 1989, la seva tesi, desenvolupada en l'àrea d'Història de la Ciència, va ser mereixedora del premi extraordinari de doctorat. La seva trajectòria acadèmica i investigadora es va desenvolupar en la Universitat de Granada (1983-1991) i en la Universitat de Saragossa (1991-2000). En l'actualitat és Coordinador de la Unitat d'Història de la Medicina (Departament de Filosofia) en la Facultat de Medicina de la UAB on desenvolupa la major part de la seva docència.
Les seves línies de recerca s'han centrat en l'anàlisi de la relació entre la medicina i el procés de colonització en el Protectorat espanyol al Marroc, la Història de les malalties socials (tuberculosis i paludisme) i l'estudi de l'administració sanitària espanyola entre els segles XIX i XX. En l'actualitat analitza les interaccions entre els processos de salut i malaltia i els grups socials subalterns a l'Espanya contemporània, principalment el moviment llibertari espanyol.
Posseeix quatre trams de recerca. Està acreditat al cos de catedràtics d'universitat per la ANECA des de 2014. Durant aquests anys ha estat investigador principal de vuit projectes de recerca del Pla Nacional i Investigador i Investigador Principal d'un projecte europeu Marie Sklodowska-Curie. Quant a la formació d'investigadors ha dirigit nou tesis doctorals, 2 tesines i 15 treballs fi de màster.
La professora Annette Mülberger és directora del Department for Theory & History of Psychology de la Facultat de Social and Behavioural Sciences; de la University of Groningen (Països Baixos)
Entre les seves línies de recerca destaquen els estudis sobre la ment humana (segles XIX i XX) i la història i filosofia de la psicologia. Així mateix s'ha dedicat a l'estudi de la psicologia experimental i aplicada; la criminologia i psicologia jurídica; les pràctiques de prova i mesura psicològiques; l'analísis entorn a les fronteres de la ciència, la història de l'espiritualisme i la parapsicologia.
Entre els seus càrrecs destaquen la direcció de el Centre d'Història de la Ciència (UAB) (2016-2019), International Representative of the Forum for the History of Human Sciences (HSS). També va ser presidenta de l'European Society for Human Sciences (2003-2007; 2016-2018) I investigadora convidada de la Casa Oswaldo Creu / Fiocruz (Rio de Janeiro, a la Università Sapienza (Roma) I a l'Institut Max Planck d'Història de la Ciència (Berlín). Així mateix és codirectora de les revistes: Dynamis (història de la ciència i la medicina) i Theory & Psychology.
Director de l’iHC (2020-2023)
Catedràtic d’Universitat i investigador ICREA-Acadèmia (2018 i 2023)
Àrees d'interès: La ciència a l’esfera pública el segle XIX, Ciència i poder al segle XX.
Sóc Catedràtic d'Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador “ICREA Acadèmia” (2009 & 2018). Després de llicenciar-me tant en química (URL) com en història (UB), em vaig doctorar en història de la ciència a la Universitat de Barcelona (UB). He estat investigador postdoctoral a la Modern History Faculty de la University of Oxford i al Centre de Recherche en Histoire des Sciences et des Techniques, de la Cité des Sciences et de l'Industrie/ CNRS, a París. També sóc membre fundador del grup de recerca internacional "Science and Technology in the European Periphery" (STEP) i exdirector del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB.
He escrit extensament sobre la història de la química i dels colorants naturals i sobre la història de la divulgació de la ciència (segles XVIII-XX). La meva recerca se centra ara en la història urbana de la ciència com una forma d'explorar les complexes interaccions entre la ciència i la ciutat en diversos contextos culturals. En aquest context "urbà", estic treballant en el "Hunger Artists, Project", com un nou camp de recerca sobre història cultural de la ciència en l'àmbit europeu.
També he estat treballant en una nova història de la química a l'Espanya de segle XX, amb un èmfasi especial en el paper dels químics professionals, durant la dictadura de Franco, i la coproducció entre ciència i poder en diferents règims polítics. El llibre The Politics of Chemistry (Cambridge, 2019) és el resultat més destacat d'aquest treball.
En el marc del meu premi “ICREA-Acadèmia 2018”, també desenvolupo el projecte "Chemopolis": The City of Chemistry in the Twentieth Century ". Aquest és un intent de construir un nou panorama general de la química de segle XX a nivell europeu. Inclou, entre altres temes d'estudi: el cosmopolitisme científic; la química popular; el paper dels tòxics, els experts i els usuaris; la ciència invisible i creació d'ignorància; la dicotomia entre ciència pura i aplicada; els químics com intel·lectuals en règims democràtics i dictatorials; la tecnologia química i els límits "natural-artificial".
Després d'estudiar filosofia, història i ciències polítiques a la Universitat de Göttingen i la Universitat de Califòrnia a San Diego (UCSD), vaig obtenir el doctorat el 2007 a la Universitat de Marburg a Alemanya. Abans de convertir-me en ICREA en 2014, vaig ocupar càrrecs a Marburg (1995-2000); la UCSD (2000), la Berlin-Brandenburg Academy of Sciences & Humanities (2001-2005), el Max Planck Institute for the History of Science (2005-2009) i el Departament de Filosofia de la UAB (Becari Ramón i Cajal, 2009 -2014). A més de membre de l'IHC, formo part del LOGOS group (UB), del Kant-edition project at the Berlin-Brandenburg Academy of Sciences i sóc investigador associat al Centre Wundt de Philosophy & History of Psychology i a la Universidade Federal. Juiz de Fora (Brasil). En 2019, vaig ser elegit membre de l'Acadèmia Europea.
Com s'entén la raó o la racionalitat en la filosofia i les ciències humanes? Com s'ha d'entendre? Quina és la seva funció ? Aquestes són les preguntes sobre les que es construeix de la meva investigació, que comprèn temes que abasten des de la filosofia moderna, especialment la filosofia d'Immanuel Kant, fins a les discussions actuals generades en la interfície de la filosofia, la psicologia i l'economia. Estudio aspectes de la raó en la filosofia de Kant en relació amb les seves nocions de veritat i la sistematització de la ciència; Analitzo la història, així com els potencials i límits de les teories psicològiques actuals de la racionalitat; i també analitzo el seu paper en la política, les ciències socials i l'ètica. A més, m'interessa la filosofia del coneixement, la ment i la ciència. Metodològicament, combino eines de filosofia analítica i història de la ciència. Sobre això, no comparteixo les opinions generalitzades segons les quals les dues disciplines no poden, o no deuen, integrar-se.
Coordinador del Grau en Ciència, Tecnologia i Humanitats.
Professor titular d’Història de la Ciència.
Àrees d'interès: Història de la física contemporània, ciència i humanitats.
Xavier Roqué es formà com a físic i historiador de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona i realitzà estades postdoctorals a la Universitat de Cambridge i al Centre de Recherche en Histoire des Sciences et des Techniques, París. Ha estat investigador visitant a les universitats de Cambridge i Uppsala. És membre del departament de Filosofia. Ha impartit docència de grau i de postgrau a les facultats de Ciències, Biociències, Filosofia i Lletres i Ciències de l’Educació. Ha estat director del Centre d'Història de la Ciència, coordinador del Màster en Història de la ciència: Ciència, història i societat (UAB-UB) i coordinador del Programa de doctorat en Història de la ciència. La seva recerca tracta sobre la història social i cultural de la ciència contemporània, amb especial atenció a les pràctiques experimentals, la cultura material, la creativitat teòrica i les relacions entre ciència, política i economia. Ha publicat treballs sobre la història de la radioactivitat, la relativitat i la física quàntica, sobre la física a Espanya, i sobre dones i ciència, i ha editat i traduït a Albert Einstein, Marie Curie, Heinrich Hertz i Niels Bohr.
Coordinadora de doctorat (2020- )
Professora agregada (2020)
Àrees d'interès: Història de les ciències humanes, Història de la psicologia, Història de la ciència i gènere.
Mònica Balltondre és professora agregada de la Facultat de Psicologia de la UAB. La seva recerca està centrada en les subjectivitats femenines construïdes per teories científiques del passat. Ha estudiat les dones espirituals medievals i en l'espiritualisme i l'Espiritisme de començaments del segle XX, principalment a Espanya. Ha estat becària postdoctoral i becària visitant en la "História das Ciências e das Técnicas e Epistemologia” (HCTE) de la Universidade Federal do Rio de Janerio (UFRJ, 2015); en el "Center for Science, Technology, Medicine and Society" (CSTMS) de la Universitat de Califòrnia, Berkeley (2014); i en FIOCRUZ (Rio de Janeiro, 2010).
Director iHC (2023-)
Coordinador del Màster en Història de la Ciència (2017-2023)
Professor agregat (2015)
Àrees d'interès: Narratives urbanes sobre la naturalesa, història de les ciències de la vida, història urbana, comunicació científica i estudis dels mitjans/del cinema.
Doctor en Biologia (Universitat de Salamanca, 1993) i Màster en història de la ciència (UAB, 2010), Carlos Tavernero ha treballat com a biòleg molecular en el National Cancer Institute (NCI-NIH, 1992-1998, EUA); com a professor i dissenyador de programes educatius en Children's Studio School, a Washington DC (1999-2003, EUA); com a investigador en estudis de comunicació en l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3-UOC; 2005-2010); i es va unir, en 2005, al Centre d'Història de la Ciència (CEHIC-UAB), on és professor agregat d'història de la ciència.
La seva docència i recerca se centren en l'estudi de les narratives urbanes sobre la naturalesa (les interseccions entre la història de les ciències de la vida, la història urbana, la comunicació científica i els estudis dels mitjans), principalment en relació amb el cinema, la televisió, la literatura i els processos de construcció i circulació del coneixement de la història natural en el segle XX.
Actualment ensenya en els graus de medicina, biologia, ciències biomèdiques i genètica, així com en el Màster Oficial en Història de la Ciència: Ciència, Història, Societat (CEHIC), que també coordina, el Màster Oficial en Formació de Professorat, i el programa de doctorat del CEHIC en Història de la Ciència. Ha publicat extensament en tots els camps en els quals ha treballat.
Secretari iHC (2024-)
Professor agregat (2022-)
Àrees d’interès: Història de la tecnologia contemporània, tecnonacionalisme i història transnacional, resistències a la tecnologia i construcció activista de la ciència.
Jaume Valentines-Álvarez és professor agregat a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 2022, any en el que va tornar d’una estada de nou anys a Lisboa com a investigador post-doc i investigador contractat. Ha fet estades de recerca més curtes a Mèxic, Londres, Granada, Berlín i Ginebra. Historiador de la tecnologia contemporània de la Península Ibèrica, el denominador comú dels seus dispars temes d’estudi i enfocaments interdisciplinaris és entendre com l’autoritat política i l’autoritat experta es fonen, grinyolen i es resisteixen. Entre aquests temes, trobem les relacions íntimes entre tecnocràcia i nacionalisme en temps de crisis, la política dels artefactes en temps de revolució, la diversió com a antídot a la ignorància, o la construcció comunitària de tecnologies alternatives. L’interessa experimentar maneres de narrar el passat per a imaginar futurs paisatges tecnològics menys autoritaris i més autogestionats. Des de 2012, organitza les trobades entre acadèmics, activistes i comunitats locals “Ciència, tecnologia i medicina a les places”.
Elena Serrano és investigadora Ramón y Cajal a l'Institut d'Història de la Ciència (iHC) de la UAB des del gener del 2023. Prèviament, va treballar al projecte CIRGEN (Circulating Gender in the Global Enlightenment, cirgen.eu). Es va formar a l'antic Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB i la Universitat de Cambridge i ha gaudit de beques postdoctorals al Max Planck Institute per a l'History of Science de Berlín, el Science History Institute de Filadèlfia i la Universitat de Sydney.
El treball combina metodologies de la història de la ciència i la medicina, la cultura material, la història cultural i els estudis de gènere. Ha publicat sobre xarxes femenines i producció de coneixement (Notes and Records), gènere i cultura material a la història del coneixement i, més recentment, sobre tecnologies de predicció de l'amor (Isis, 2021). El seu llibre Ladies of Honor and Merit: Gender, Useful Knowledge and Politics in Enlightened Spain acaba de ser publicat per University of Pittsburgh Press (2022).
Coordinador del Màster en Història de la Ciència (2023-)
Secretari de l’iHC (2020-2023)
Professor Agregat Serra Húnter
Àrees d'interès: Història i filosofia de la tecnologia; Política de la divulgació i la museïtzació de ciència i tecnologia al segle XX.
Professor lector Serra Húnter (UAB), em vaig formar en filosofia a la Universitat de Barcelona i en història de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans d’arribar al CEHIC vaig donar classes a la Universitat de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universidade de Lisboa, on vaig ser investigador postdoctoral al Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT) entre 2015 i 2019.
Els meus principals interessos de recerca giren al voltant de la història política de la divulgació científica, amb un èmfasi especial en la museïtzació de la tecnologia.
Estic preparant un llibre que duu per títol The Machine on Display: Technology, History and Politics at the New York Museum of Science and Industry (1912-1951). El llibre estudia les dimensions polítiques del naixement i les transformacions dels museus industrials als Estats Units, tot seguint la trajectòria d’aquest museu nòmada en el seu periple pel cor de Manhattan. El llibre també qüestiona la narrativa dominant sobre la història de la “interactivitat”, que lluny de ser una característica democràtica dels science centers de la dècada de 1970 té unes arrels més profundes en el temps i políticament més inquietants. Parts d’aquesta història han estat publicades a les revistes History of Science, Science Museum Group Journal i Investigación y Ciencia. També he publicat sobre les polítiques i les geografies de l’oci tecnològic als parcs d’atraccions de Barcelona i Lisboa durant les primeres dècades del segle XX. I recentment he co-editat amb Jaume Valentines-Álvarez un número especial de la revista Centaurus sobre la banalització de les tecnologies nuclears.
Els meus projectes actuals de recerca inclouen una reflexió historiogràfica sobre com avançar vers una història política de la “interactivitat”, i una història de les polítiques internacionals de divulgació científica a la Lliga de les Nacions i els primers anys de la UNESCO.
Grigoris Panoutsopoulos is a post-doctoral researcher working on the ERC-funded project “CLIMASAT: Remote-sensing Satellite Data and the Making of Global Climate in Europe, 1980s-2000s”. He holds a B.Sc. in Physics, a M.A. in History and Philosophy of Science and Technology and a PhD in History of Science from the University of Athens. His dissertation, which is titled "Planning CERN's Large Hadron Collider: An Entanglement of Physics, Technology, and Diplomacy", showcases an in-depth understanding of the intricate interplay between Big Science infrastructures, industry and politics. Grigoris possesses a broad range of research interests, including science diplomacy, the material culture of science, the history of Big Science, the relationship between European integration and scientific networks, climate and weather data, and the history of European satellite systems. With the support from a series of fellowships and grants, he has given presentations at international conferences and has published articles in peer-reviewed journals and edited volumes.
Catriel Fierro: Beatriu de Pinós Postdoctoral Fellowship (AGAUR), ref. 2023 BP 00065.
Catriel Fierro is a psychologist-historian with interests in the philosophical history of science, particularly early 20th-century psychology in the United States. His main research areas are the institutionalization and professionalization of clinical psychology, the historical emergence of controlled psychotherapy research, early debates on case recording, diagnostic accuracy and technological efficacy, and the inter-professional debates and boundary work between mental hygiene professions during the interwar period. He carried his doctoral studies at the National University of San Luis (Argentina) under a National Scientific and Technical Research Council (CONICET) doctoral research grant (2016-2020). He was awarded his Doctorate in Psychology in 2021 with a dissertation on the historical and contemporary analysis of Argentinian undergraduate psychology program, which was published as a book that same year. He then pursued research on the history of early 20th-century clinical psychology and clinical mental testing under a CONICET postdoctoral research grant (2020-2021). He is currently a Beatriu de Pinos Postdoctoral Research Fellow at the History of Science Institute (iHC-UAB) (2025-2028).
Catriel's Beatriu de Pinos project is titled "The Emergence and Institutionalization of Clinical Psychology in the United States: Inter-professional Relations and Epistemological Debates in School, Academic and Medical Settings (1896-1939)". The project is an attempt to reconstruct the history of the field from a much-needed philosophy of science perspective, engaging with the knowledge claims of relevant historical figures, and emphasizing both the institutional as well as the cognitive and procedural dimensions of early attempts at establishing clinical psychology as a consulting, scholarly profession. Although focused on the early career and work of Carl Ransom Rogers (1902 - 1987), the project aims to provide a coherent and encompassing narrative linking the establishment of psychological clinics in the 1900s and 1910s, the inter-professional clashes with psychiatry and medicine in the 1910s and 1920s, the quest for methodological refinement and prognostic accuracy during the 1920s and 1930s, and the eventual emergence of psychotherapy research as a form of psycho-technological research in the late 1930s and early 1940s.
Catriel has been assistant researcher at the Institute of Humanities and Social Sciences (UNMdP - CONICET) since 2021. Before joining the iHC, he was instructor at the undergraduate "Social History of Psychology" course at the National University of Mar del Plata, Argentina (2016-2025). In 2023 he was Visiting Research Scholar at The Nicholas and Dorothy Cummings Center for the History of Psychology at The University of Akron in Akron, Ohio under a Fulbright research grant. Catriel has conducted extensive archival work, mainly at the Archives of the History of American Psychology, the National Archives, and the Library of Congress. He has been awarded multiple accolades for his work on the history of clinical psychology, most recently the Early Career Award (Society for the History of Psychology, 2021), the John C. Burnham Early Career Award (Forum for History of Human Science of the History of Science Society, 2022), the inaugural Mercedes Rodrigo-Bellido Award (History of Psychology Division, Interamerican Society of Psychology, 2023) and the inaugural Paul Engel Memorial Award (Rockefeller Archives Center, 2024).
Catriel has published original research in the field's main peer-reviewed journals, such as History of Psychology, History of Education Quarterly, History of the Human Sciences, the Journal of the History of the Behavioral Sciences, and Teaching of Psychology.
Trained as an architectural engineer, during my educational journey, I have developed an interest for neighbourhoods, cities, and territories as integrated socioecological systems, with the aim of working ‘with’ local communities – especially the most marginalised – rather than imposing top-down projects. For this reason, I became interested in experimenting with the action-research approach and, in 2009-2010, I have conducted a master’s thesis focused on collective maps as tools for promoting emancipatory pathways. The master thesis, “For a system of common knowledge, norms, and projects. The community mapping process in the Simeto River Valley” – conducted with fellow researchers at the Laboratory for Ecological Planning and Design of the University of Catania – has received several awards and recognition, and led me to continue my journey through a PhD focused on collaborative watershed planning.
Passionate about rivers as mirrors of broader socioecological dynamics, issues of power, exploitation, and (in)justices, I had the opportunity to conduct part of my doctoral research in the Deep South of the United States, in the state named after the Mississippi River, through a Fulbright Fellowship. After receiving my PhD in 2014, I gave back to my alma mater as a postdoctoral researcher from 2016 to 2018, developing interests in active anti-mafia, environmental history, environmental humanities, and other transdisciplinary intersections, working in both inner areas and distressed neighbourhoods.
From 2019 to 2024, I worked as an assistant professor, still at the University of Catania. In these years, my research interests focused on the processes of construction and care of territorial heritage as means to critically reflect on the past in order to shape more just evolutive trajectories. During this period, I also had the opportunity to be a visiting scholar in several European universities (in Norway, Belgium, Spain, and Portugal).
Qualified as a professor of second level for the Italian system, during my late stay at the University of Catania I taught Urban Techniques and Lab, Urban Design, Landscape Planning and Qualitative Research Methods, supervised several Master’s and PhD theses, and coordinated a research project of national relevance (PRIN) on the nexus between social innovation and institutional learning (called RESISTING). Recently, I have also been interested in insurgent and social museology and have been involved in several activities related to this field, including co-organising a conference of the International Movement of New Museology (MINOM) in 2024.
At UAB, iHC, I am currently working with Marco Armiero and other research fellows on a project called WRENCH (Whispers of Time: Heritage as Narratives of Climate Change), supported by the Belmont Forum, as well as other research activities. I am interested in linking commoning processes, the politics of care with more-than-human dynamics, and in reflecting on the role of territorial and living heritage – as perceived by the people whose voices have been silenced or unheard – as a catalyst for more just change. I am also interested in how institutions might evolve to serve people’s needs, and in exploring the history of science in relation to those fields of knowledge and practice concerned with spatial transformations, from a transdisciplinary perspective.
Finally, among various networks, I am currently part of the “Radical environmental humanities collective” of “Resistance: A Journal of Radical Environmental Humanities”.
Some of my previous works can be found here https://www.researchgate.net/profile/Giusy_Pappalardo
https://unico.academia.edu/giusypappalardo