Investigadors/es visitants
Rebecca Close treballa a la intersecció dels estudis de ciència i tecnologia i l'art.
La seva tesi doctoral sobre 'el capital fix de la fertilitat' va situar els paisatges computacionals i de programari emergents de la reproducció assistida a Europa en una història de tecnologies i polítiques reproductives des dels 70, i va ser guardonada amb el Premi de Tesi Doctoral 2024 de la Escola d´Arts, Disseny i Arquitectura de la Universitat d´Aalto. Va ser investigadora visitant vinculada a ReproSoc, Universitat de Cambridge durant 2022. Els seus projectes curatorials i de crítica d'art es van centrar anteriorment en el videoart vinculat a la crisi VIH/SIDA al Regne Unit als 80: va publicar Revisiting the AIDS-related work of Pratibha Parmar (2017) i va ser comissària de “Notes on Visual Justice” (Centre LGBT, Barcelona, 2020). Actualment lidera el projecte Imaging/Imagining Reproductive Crisis: time-lapse microscopy, animation and fertility discourse, que forma part de la beca postdoctoral MSCA DOROTHY, enfocat al tema de 'crisi de salut pública'. Un article recent The Fertility Fix va ser publicat a The New Bioethics.
Més informació sobre el su treball: https://rebeccaclose.net
Santiago Gorostiza is an environmental historian working at the intersection of political ecology and the history of science. Since 2019, he has served as the Spanish representative to the European Society of Environmental History.
The Spanish Civil War and postwar have been the key focus of his research, with special attention to anarchist collectivisations of water and land, on the one hand, and the autarkic projects of the Franco dictatorship, on the other. He continues investigating the fortification of the Pyrenean border and guerrilla warfare in postwar Spain.
The production of knowledge about climate and the environment is a more recent research interest. Santiago has studied responses to drought during the 17th century, including the writing of a manuscript on urban water supply for the city of Barcelona, known as Llibre de les Fonts (1650). Other examples include scientific and political debates about river sediment transport since the 19th century or controversies about the relation between potash mining and river salinisation from the 1920s to the present day.
Santiago completed his PhD at the Centro de Estudos Sociais of the Universidade de Coimbra (Portugal) as a Marie Curie ITN fellow. He was a postdoctoral researcher at the María de Maeztu Unit of Excellence at the Institute of Environmental Science and Technology (ICTA-UAB) and at the Centre for History at Sciences Po (Paris), where he was part of the Shifting Shores project and remains an affiliated researcher. At the Institut d’Història de la Ciència, Santiago worked on the ERC-funded project “CLIMASAT: Remote-sensing Satellite Data and the Making of Global Climate in Europe, 1980s-2000s” until March 2025.
Vincenzo Politi és un filòsof de la ciència. Les seves àrees de recerca principals són: la Història i la Filosofia de la ciència, amb un enfocament centrat en el canvi científic, el progrés científic i la dimensió social, pràctica i política de la ciència. Es va doctorar a en Filosofia de la Ciència l'any 2015 en la University of Bristol (Regne Unit), on va prosseguir la seva investigació gràcies al suport del prestigiós Darwin Trust of Edinburgh for Philosophy of Science. Actualment és Beatriu de Pinos Fellow a l'iHC-UAB (2022-2025).
Abans d'incorporar-se a l'Institut d'Història de la Ciència, va ocupar altres places de recerca postdoctoral en el Instituto de Investigaciones Filosóficas de la UNAM (Ciudad de México, 2017-2018); al Commissariat à l’Énergie Atomique (París, França, 2018-2019), on va col·laborar en el projecte EU Horizon2020 "Responsible Research and Innovation in Practice" (RRI-Practice); a l'Institut de Recherches Philosophiques de la Université Lió 3 (Lió, França, 2019), amb el projecte de finançament nacional "Citizen science: new epistemological perspectives on scientific objectivity" (PartiSCiP); al Department of Biostatistics de la University of Oslo (Oslo, Noruega, 2020-2022) on va treballar en els aspectes RRI de PINpOINT, un projecte de recerca interdisciplinari sobre oncologia de precisió.
Ha publicat articles de recerca en revistes internacionals de filosofia com Synthese, European Journal for Philosophy of Science, Theoria, Journal for the General Philosophy of Science i International Studies in the Philosophy of Science. En 2019 va ser editor convidat de “Questions about Science”, número especial de la revista Theoria.
Laura Valls Plana va ser investigadora postdoctoral gràcies a l’obtenció de l’Ajut Margarita Salas · 3 anys per a la formació de joves doctors/es, que es desenvoluparà en una estada de recerca de dos anys al Centre Alexandre Koyré (MNHN-EHESS-CNRS) de París i un tercer any a l’IHC-UAB. L’aprofitarà per prosseguir la recerca al voltant de les cultures urbanes de la història natural en el tombant de segle XIX-XX. En aquest cas, amb un especial èmfasi en el concepte i la cultura material de les «pells animals» i les circulacions de sabers, objectes i actors entre París i Barcelona. L'objectiu és analitzar el canvi en la presentació pública dels animals -dissecats- als museus d'història natural en relació amb una cultura urbana més àmplia de transformació, circulació i consum de «pells animals» en el context europeu.
L’any 2019, va defensar la tesi «Natura cívica. Ciència, territori i ciutat al parc de la Ciutadella de Barcelona»en la qual va estudiar aquest espai urbà com un lloc privilegiat en la configuració de les concepcions de la natura i d’un cert estil de divulgació de les ciències naturals. Va rebre el Premi Extraordinaride Doctorat, curs acadèmic 2019/2020.
En el camp professional, ha tingut una àmplia trajectòria en l’àmbit de la cultura científica. Es pot destacar que ha treballat durant tretze anys a la Delegació del CSIC a Catalunya, coordinant diversos projectes de divulgació amb una mirada complexa, combinant la interdisciplinarietat, els mitjans digitals i presencials, formats innovadors i tradicionals, continguts actuals i de reflexió. També es pot mencionar que actualment participa en el comissariat de la nova exposició permanent del Museu Martorell (seu històrica del Museu Ciències Naturals de Barcelona, MCNB) sobre la història global/local de museus de ciències, zoològics i jardins botànics amb Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i l’equip del MCNB. [Inauguració: 2023]