Other knowledge transfer activities
Xavier Roqué, “Pasado: Tesla y la historia”
Conferencia dentro de la SEMANA DE LA CIENCIA: PASADO. TESLA Y LA HISTORIA (CaixaForum, Madrid)
Los trabajos y patentes de Nikola Tesla sobre electromagnetismo han contribuido a la configuración del mundo y la sociedad actuales, pero los avances científicos y tecnológicos son fruto del trabajo colectivo de generaciones. ¿Cómo ha adquirido Tesla la condición de icono tecnológico contemporáneo? ¿Qué relación hay entre su trayectoria personal y las redes sociales de creación y difusión del conocimiento y la tecnología?
¿Qué sabemos de su pertenencia a ese desaparecido mundo que transcurrió a caballo de los siglos XIX y XX, y cómo explicamos la vigencia y la proyección de su figura? En la conferencia inaugural del ciclo situaremos a Tesla en su entorno científico, tecnológico y social para entender la tremenda innovación que supusieron sus propuestas en distintos campos.
https://caixaforum.org/es/madrid/p/pasado-tesla-y-la-historia_a90014113
La nova seu de la Fundació Joan Oró posa al descobert el llegat del científic
El llegat del científic Joan Oró ja té nova seu. El nou espai servirà per catalogar tota la seva documentació, fer exposicions i ponències. Materials de la NASA, meteorits i documentació ajuden a entendre la rellevància d'un dels investigadors més importants sobre de l'origen de la vida.
La catalogació de part de l’arxiu de l’astro-biòleg català Joan Oró es va realitzar dins del marc del projecte de recerca Modern Science, Technology and Medicine (19th and 20th century), finançat per l’Agència de Gestiò de Recursos Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya (2017 SGR 00138). Es va convocar una plaça de Tècnic/a especialista de Suport a la recerca que va ser guanyada per Violeta Ruiz Cuenca, doctora en Història de la Ciència per la UAB. El contracte fou de temps complet (juliol-setembre de 2021) i el treball fou supervisat per Xavier Roque.
Joan Oró Florensa va néixer el 26 d’Octubre de 1923 a la Bordeta, Lleida. Fill d’una família de flequers, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l’univers. És llicencià en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. L’any 1952 emigrà als Estats Units i el 1956 es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston. L’any 1955 ingressà a la Universitat de Houston, i el 1963 en va ser nomenat catedràtic. La seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l’àcid fòrmic en els teixits animals.
Una de les seves contribucions més importants fou el 1959, quan va aconseguir sintetitzar adenina, un component dels àcids nucleics, molècules transmissores de l’herència biològica a partir d’àcid cianhídric i amoníac en una solució aquosa.
A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l’anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d’un instrument per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart.
Va tornar a Catalunya l’any 1980 per col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l’estudi de fonts alternatives d’energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston, fins a la jubilació, el 1994.
Va morir a Barcelona el 2 de Setembre de 2004. Incinerat al Cementiri de Montjuïc, les cendres foren portades al cementiri de les Borges Blanques (Lleida).
Conference / workshop Urban narratives about nature. Toxic nightmares, green utopias and dreams of control
19-20.05.2022 / 10'30h - 18'45h
Centre d'Arts Santa Mònica [La Rambla, 7, 08002 Barcelona]
General and multidisciplinary public / Activity open to all and free of charge with limited capacity
By: Institut d’Història de la Ciència (IHC-UAB)
In collaboration with:
Projecte PID2019-106208GB-I00 / Ministerio de Ciencia e Innovación; Plataforma Vértices; Science Museum London, Social FIlm Festival
More than half of the Earth population lives nowadays in cities. Finding ways to cope with the challenge of urban growth has become of the utmost importance in an age in which human activity is severely altering the Earth system. As living conditions worldwide suffer from a steady increase in environmental issues, historical inquiry provides useful reflections about vital concerns and thus new perspectives on the present.
This workshop aims at generating and debating specific knowledge concerning processes of construction and management of natural history and environmental narratives. Understanding that the city and the countryside can only be understood through one another and from a global perspective, it will focus on urban-based production and circulation of such narratives, primarily in Spain and Great Britain between the 1950s and the 1980s, where we will look at the role of actors, spaces, discourses, and practices involved in the construction of ways in which nature is represented according to strategically situated interests and criteria.
Talks will mainly deal with media, broadly understood, including television and film, the press (general and academic), literature, comics, museums, festivals, and summer nature camps. We thus will explore, in a context of rise of the natural sciences as a noteworthy field of socio-political negotiation worldwide, and with natural history television swiftly becoming a leading source of both information and entertainment at the time, the development, acceptance, resistance and re-signification of symbolic and material resources constituting views of nature and the environment in academic, policy-making and activist circles, and always considering the power relations involved between urban and rural contexts.
We would like to share with you the videos of the four sessions of the seminar series Technology and Capitalism, organized on behalf of the Catalan Society for the History of Science and the Institut d'Història de la Ciència of the Universitat Autònoma de Barcelona.
We would like to share with you the videos of the four sessions of the seminar series Technology and Capitalism, organized on behalf of the Catalan Society for the History of Science and the Institut d'Història de la Ciència of the Universitat Autònoma de Barcelona.
Coordinadors: Jaume Sastre-Juan i Eóin Phillips
- Biometric Capitalism: Africa in the 21st Century, by Keith Breckenridge.
Catalan https://youtu.be/SKF3muFBsdo
Spanish https://youtu.be/kEpaeT1y1XM
- Compass to Sentinel: The Automation of Self-tracking Technology, by Natasha Schüll.
Catalan https://youtu.be/xuD59rYhQ64
Spanish https://youtu.be/9SKQCGywSxY
- ‘But is it Labor?’: Neural Data and Value Production in Biocapitalism, by Danielle Carr.
Catalan https://www.youtube.com/watch?v=Y07K36nOE1Q
Spanish https://youtu.be/HgvzhxDt2N8
- Material Political Economies: From High-Frequency Trading to Online Advertising, by Donald Mackenzie.
Catalan https://youtu.be/EdVPNbuus00
Spanish https://youtu.be/OGw6d1ibs60
Exclusions històriques de les dones (i altres subjectes) de la ciència
Dilluns 24 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte.
A càrrec de Mònica Balltondre, Institut d’Història de la Ciència, UAB.
En determinats moments de la història, el coneixement ha estat privilegi de només uns quants. En aquesta xerrada examinarem alguns dels mecanismes d’exclusió institucionals, socials, simbòlics i discursius que van operar al final del segle XIX i principi del segle XX per vetar les dones o dificultar-los l’accés, a elles i a altres col•lectius, a la ciència acadèmica, aquella que es feia a les universitats i als centres de recerca. També assenyalarem com s’ho van fer aquests col•lectius per trencar aquestes barreres i legitimar les seves veus.
Dones i ciència. Exclusions i lluites
Del 24 de gener al 14 de març de 2022
En els darrers anys s’han multiplicat les xerrades, els libres i els documentals dedicats a dones científiques que tradicionalment han estat excloses de les narratives històriques al voltant de la ciència. Més enllà d’aquesta recuperació important de figures oblidades que mereixen un reconeixement, en aquest cicle pretenem mostrar els processos que han permès aquesta exclusió històrica de les dones. A més, intentarem mostrar els mecanismes que van permetre a algunes dones participar, en més o menys grau, en la creació científica, malgrat la societat masclista i patriarcal que esperava un paper passiu de les dones, així com les lluites feministes des de la ciència.
Cicle coordinat per Miquel Carandell (iHC-UAB)
Hi col•labora: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (Institut d’Estudis Catalans)
Xavier Roqué, "Albert Einstein i la relativitat”,
En Guàrdia! Catalunya Ràdio
En comptades ocasions, hi ha científics que aconsegueixen l'estatus de celebritat per aportacions cabdals a l'hora d'entendre el món que ens envolta. Al llarg del segle XX, probablement no hi ha cap altra figura que pugui comparar-se amb la de l'home que va millorar el coneixement del món amb la seva manera d'observar l'espai, el temps i l'univers sencer. Cent anys després, la teoria de la relativitat exposada per Albert Einstein continua sent un de les aportacions més importants de la física contemporània.
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/albert-einstein-i-la-relativitat/audio/1116113/
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena. Repassa, amb un convidat, temes relacionats amb la història de Catalunya o la Universal. Es va estrenar l'any 2001 i ja porta 16 temporades amb més de 600 programes emesos.
Durant aquests anys, ha guanyat diferents premis. L'any 2013 va obtenir el Premi Males Pràctiques en Comunicació no Sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Carlos Tabernero, “La venganza de la naturaleza. Narrativas contemporáneas sobre el medio ambiente”
Social Film Festival, Arts Santa Mònica (Barcelona)
https://www.instagram.com/socialfilmfestivalbarcelona/?hl=es
Xavier Roqué, “Passat: Tesla i la història”
Conferència dins el cicle "El futur és de Tesla", Cosmocaixa
Els treballs i les patents de Nikola Tesla sobre electromagnetisme han contribuït a la configuració del món i la societat actuals, però els avenços científics i tecnològics són fruit de la feina col·lectiva de generacions. Com ha adquirit Tesla la condició d'icona tecnològica contemporània? Quina relació hi ha entre la seva trajectòria personal i les xarxes socials de creació i difusió del coneixement i la tecnologia?
Què en sabem, de la seva pertinença a aquest món desaparegut que va transcórrer a cavall dels segles XIX i XX, i com expliquem la vigència i la projecció de la seva figura?, com va influir l'entorn en els descobriments que va fer? A la conferència inaugural del cicle situarem Tesla en el seu entorn científic, tecnològic i social per entendre la tremenda innovació que van suposar les seves propostes en diferents camps.
https://cosmocaixa.org/ca/p/passat-tesla-i-la-historia_a33659612
Agustí Nieto-Galan, “Tòxics invisibles. La construcció de la ignorància ambiental”,
Jornada Estratègia One Health: Una visió transdisciplinària
https://www.youtube.com/watch?v=Jr51OAvxkgw
On Wednesday 3 November, the conference hall of the Rectorat building played host to a strategic session entitled One Health: a cross-disciplinary vision, under the framework of the official presentation of the nation-wide platform for Spain (Una Sola Salud).
The objective of this session, which was presided by UAB Rector Javier Lafuente, was to remark the importance of the One Health strategy’s cross-disciplinary approach. The main theme debated was the impact of anthropogenic-management practices on the health of humans, animals and the environment. The session served to discuss relevant aspects such as its effects on the spreading of diseases, the climate and resource sustainability, the impact on vector transmission, biodiversity and ecosystems. The event formed part of the official launch of the One Health Platform (Una Sola Salud), of which the UAB is a member.
Xavier Roqué En Guàrdia !, Catalunya Ràdio program
Lise Meitner did not receive the Nobel Prize in Physics or Chemistry, although she was nominated 48 times and made fundamental contributions to nuclear physics. She worked with radioactivity just like Marie Curie, but instead is much less well known. This woman, who during World War I volunteered to work with X-rays and decades later refused to participate in the Manhattan Project to create an atomic bomb. On July 17, the program of Ràdio Catalunya En guàrdia! spent some time talking about his figure with Josep M. Solé i Sabaté, historian, and Xavier Roqué, doctor in History of Science, professor at the Department of Philosophy (UAB) and member of the Institut d'Història de la Ciència (IHC).
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/lise-meitner/audio/1107132/
En guardia! is a Catalunya Radio program directed and presented by Enric Calpena. Review, with a guest, topics related to the history of Catalonia or Universal. It premiered in 2001 and already takes 16 seasons with more than 600 broadcast programs.
During these years, he has won different awards. In 2013, she obtained the Males Pràctiques en Comunicació no Sexista Award granted from the l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
"Challenging a Time of Disasters: Arts and Social Sciences" [Agustí Nieto-Galan]
How can art and social sciences help us to survive, resist and challenge a time marked by increasingly frequent and diverse disasters, pandemics and catastrophes? In this roundtable we will share reflections on the importance of thinking and intervening the very notion of disaster or pandemic, making visible historical, social and cultural dimensions often neglected. We will also discuss the role of art and social sciences in highlighting, making visible and representing other often forgotten damages and escalations of violence.
Challenging a Time of Disasters: Arts and Social Sciences
Biennal Ciutat i Ciència: Desafiar un temps de desastres: art i ciències socials - YouTube
This cycle explored how History can help us understand science, not as an infallible activity without uncertainties, but as an activity carried out by human beings and, therefore, subject to political and social implications and interests. The objective was to show science in all its complexity in order to have tools to critically confront both conspiracy and anti-scientific theories and the utopias of a scientific and technological future of roses.
Cycle coordinated by: Miquel Carandell (UAB-IHC)
Collaborates: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Institut d’Estudis Catalans).
Program
Història de la física: espectacle, mesura i república
Monday, April 12 at 6:30 p.m. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Josep Simon,science historian at the Institut Interuniversitari López Piñero (Valencia)
Són eternes les veritats matemàtiques?
Monday, April 19 at 6:30 p.m. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Joaquim Berenguer,PhD in History of Mathematics
Ossos i pedres, una història de la paleoantropologia
Monday, April 26 at 6:30 p.m. B. Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte. Miquel Carandell, science historian at the Museum of Natural Sciences of Granollers and associate professor at the UAB
Això no sortia al meu llibre de química: històries d'una ciència d'esperits, espectres i esperances
Monday, May 3 at 6:30 p.m.. B. El Clot-Josep Benet. Luis Moreno Martínez, PhD in Didactics and History of Science.
Freud a Espanya: una història de la psicoanàlisi
Monday, May 10 at 6:30 p.m.. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Silvia Lévy Lazcano, postdoctoral researcher-Juan de la Cierva at the Institut d'Història de la Ciència (UAB).
Les històries naturals: un passeig per jardins, zoològics i museus
Monday, May 17 at 6:30 p.m.. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Laura Valls, PhD in History of Science.
Un CSI medieval: ments criminals i metges experts a la Corona d'Aragó
Monday, May 31 at 6:30 p.m.. B. Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte. Carmel Ferragud (History of Science at the Universitat de Valencia)
Tenen política els artefactes? Una mirada des de la història de la tecnologia
Monday, June 7 at 6:30 p.m.. B. El Clot-Josep Benet. Jaume Sastre-Juan, (Institut d'Història de la Ciència at the UAB).
In commemoration of the 50th anniversary, the Faculty of Sciences proposed a reflection under the title "Science and Democracy: Some Reflections in Times of Uncertainty". Agustí Nieto-Galan, professor and director of the Institut d'Història de la Ciència (IHC) of the Universitat Autònoma de Barcelona made us reflect on the concepts of science and democracy.
Video of the event: https://www.youtube.com/watch?v=4H5gPOKaCRY
University Researcher Tatiana Kasperski offered a lecture at the Master’s Programme in History of Science. Science, History and Society (UAB-UB-UPF) official inauguration of the 2020/21 academic year .
Tatiana Kasperski earned her PhD in political science in 2012 at Sciences Po, Paris, France, with a dissertation on the memory politics of the Chernobyl disaster in Belarus. Since then she has worked on public engagement with nuclear power in Russia and Ukraine. She was a Marie Curie Fellow at Pompeu Fabra University in Barcelona where she is currently a research fellow working on a joint project: “Atomic Heritage Goes Critical”.
Forgetting Chernobyl, Embracing the Atom? The Politics of Radioactivity in Belarus
In autumn 2020 the former Soviet republic of Belarus is preparing to commission its first nuclear power plant at Astravets-- when the country must still deal with the environmental and health consequences of the 1986 Chernobyl disaster. How could Belarus forget Chernobyl and be seduced by the peaceful atom? In this talk Tatiana Kasperski discusses more than 30 years of debates and protests surrounding the Chernobyl legacy and the new Astravets station.
Agustí Nieto-Galan, Carlos Tabernero and Jaume Sastre have participated in an initiative of the Faculty of Arts and Humanities (UAB). With it, they want to contribute reflections and literary, philosophical and musical advice about the person and the plagues that afflict us, collectively, but also individual.
Llibres i música en temps de desassossec: “Epidèmies i confinaments creatius” [Agustí Nieto-Galan]
Llibres i música en temps de desassossec: “Confinaments” [Carlos Tabernero]
Llibres i música en temps de desassossec: “Fellow Prisoners [Jaume Sastre]
Llibres i música en temps de desassossec: “Paraules locals” [Xavier Roqué]
The University has created new online spaces with videos and opinion articles by lecturers and researchers who talk about issues related to SARS-CoV-2 and COVID-19, their psychological and social effects and tools to help counter them.
The objective of new section is to offer the university community and population in general popular science contributions by UAB lecturers and researchers in relation to the coronavirus pandemic.
Among the experts who have participated is Professor Agustí Nieto-Galan, from the Department of Philosophy and a member of the Institut d'Història de la Ciència (IHC).
In the following link you can access the audiovisual piece that Professor Nieto has recorded for "La UAB respon"with the title the title: "Història i pandèmies. Lliçons del passat".
Silvia de Bianchi, Ramón y Cajal researcher at the UAB Department of Philosophy and member of The Institut d'Història de la Ciencia, participated in the seventh edition of the "Disputa de Barcelona", alongside Maciej Lewenstein, ICREA research lecturer at the Institute for Photonic Sciences. The debate, which was entitled “A New Humanism for the 21st Century? Specialisation vs. Generalisation”, was coordinated by Alexander Fidora, ICREA research lecturer at the UAB Department of Antiquity and Medieval Studies.
De Bianchi and Lewenstein debated on the present and future of knowledge, through key notions such as specialisation, generalisation, interdisciplinarity, the humanities, science and development, and personal fulfilment.
Place: Institute of Catalan Studies (Prat de la Riba Room)
Date: Wednesday 13, November2019 - 18:30h
End date: Wednesday 13, November2019 - 20:30h
Organiser: Barcelona Knowledge Hub, Academia Europeae
Kirsten Ostherr offered a lecture at the Master’s Programme in History of Science. Science, History and Society (UAB-UB-UPF) official inauguration of the 2019/20 academic year. The event taken place on friday 4 october at 12 noon, at the conference hall of the CEHIC building.
Kirsten Ostherr, PhD, MPH, is a media scholar who specializes in health and medical visualizations. She is Professor of English at Rice University and, with the support of a New Directions fellowship from the Andrew W. Mellon Foundation, she recently completed a Master of Public Health degree at the University of Texas School of Public Health. Dr. Ostherr’s most recent book, Medical Visions: Producing the Patient Through Film, Television, and Imaging Technologies (Oxford, 2013), explores how audiovisual media – from x-rays to 16mm film to television and the Internet – have trained both physicians and patients to see and understand health and disease. Her first book, Cinematic Prophylaxis: Globalization and Contagion in the Discourse of World Health (Duke, 2005) explains how visual media have shaped the field of global health by constructing images and narratives of contagion. She has published numerous additional articles on media, medicine, and public health. Dr. Ostherr’s current research is focused on accelerating the uptake of media theory in health communication platforms to enable providers and patients to optimize their use of mobile health technologies. She is Co-founder and Director of the Medical Futures Lab, a collaborative center linking Rice University, Baylor College of Medicine and UT Health to train the medical media innovators of the future through creative, hands-on critical thinking and design.
The UAB Communications Library and General Newspaper Archives exhibited "50 Years of Research at the UAB", which included a collection of research projects conducted since the founding of the university and the technological evolution of its laboratories. The exhibition was inaugurated on April 29, 2019.
In celebration of the UAB's 50th anniversary, the university wishes to commemorate the research conducted since its founding. To do so, an exhibition with a display of scientific and technological equipment used throughout this past century will serve as testimony to the UAB's strong commitment to research, as well as as a demonstration of the technological evolution inside laboratories and research centres.
The exhibition wias on displayed at the exhibitions hall of the Communications Library and General Newspaper Archives. In addition to the physical pieces on display, there was a permanent virtual exhibit with detailed information and monographic videos on each of the exhibit pieces.
The exhibition was coordinated by Carlos Acosta Rizo, lecturer of the Institut d'Història de la Ciència, in collaboration with Génesis Núñez Araya, also member of the IHC, and Cultura en Viu and the Audiovisuals and Multimedia Unit of the Area of Communication and Promotion.
VIRTUAL EXHIBIT
Fascinación, miedo y sustituciones tecnológicas. With the exhibition “+HUMANOS. El futuro de nuestra especie”, November 2015 – February 2016.
Machines, thinking and power. With the exhibition “The Thinking Machine Ramon Llull and the «ars combinatoria»", July - December 2016.
Narratives from the Anthropocene. With the exhibition “After the End of the World”, January – May 2018.
-Workshop on the production of narrative documentaries on the Anthropocene, February - March 2018
Darwin’s nightmare. Filmforum «Narratives from the Anthropocene»,February 2018
- O menino e o mundo (Boy and the World). Filmforum «Narratives from the Anthropocene», March 2018.
The XXth Century Machine. With the exhibition “Stanley Kubrick”, November 2018 – March 2019.
‘Tecnologia i dolor: una història del filferro espinós a l’Europa Fortalesa’ by Jaume Sastre-Juan and Ferran Aragon, in the session dentro de la sesión ‘Filferro i opacitat: dos anys del pacte UE-Turquia’, organized by STOP Mare Mortum, Barcelona, Lleialtat Santsenca, March 12, 2018.
‘Jaume Sastre: Estudo quer conhecer a história da interatividade em museus de ciência’, 90 Segundos de Ciência, episode 497, Antena 1, RTP (November 18, 2018).
Jaume Sastre-Juan and Jaume Valentines-Álvarez ‘La ciutat turista i negra: Una visita a “La ciutat global: Lisboa al Renaixement”’, Anatomías urbanas: Historia y patrimonio científico en la ciudad, November 16, 2017.
Miquel Carandell, "A Country’s Obsession During the Construction of a Democracy: "Is the Orce Man our ancestor?"
In 1983, a skull fragment found at a site in the village of Orce (Granada, Spain) was presented. It became the remains of the first European, the Orce Man. One year later, part of its discoverers and other scientists retracted the claim and attributed the bone to a member of the genus of prehistoric horses and donkeys, making it “the Orce Donkey”. This thesis reconstructs the controversy, highlighting the role of the political, scientific and media context in the manner in which the Orce Man was interpreted, announced, discussed and finally discarded.