Etiquetes ecològiques
Les ecoetiquetes són un tipus de certificació que garanteix que determinats productes o serveis, dins d’una categoria concreta, afecten menys el medi ambient que altres.
Aquests productes o serveis identificats amb les ecoetiquetes compleixen determinats requisits de cura i protecció del medi ambient i de sostenibilitat del procés de fabricació, comercialització, ús i finalització de la vida útil.
Les ecoetiquetes poden ser:
• Oficials, quan són atorgades per les administracions o regulades per una legislació específica.
• No oficials però atorgades per organismes de prestigi reconegut.
• Autodeclaracions o declaracions de les mateixes empreses.
Les ecoetiquetes que ofereixen més garanties són les oficials, seguides de les avalades per organismes reconeguts, atès que en aquests dos casos és una tercera part aliena a l’empresa (l’administració o un organisme de prestigi) qui reconeix el compliment d’uns determinats requisits ambientals.
http://ecolabelling.org/
Aquestes ecoetiquetes són atorgades per organismes oficials que tenen la competència per fer-ho. En el cas de Catalunya, per exemple, l’òrgan competent és la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient. Aquests organismes comproven que el producte o el servei compleixi un seguit de requisits ambientals prèviament establerts.
Els requisits tenen en compte tot el cicle de vida del producte o servei, des de la selecció de les matèries primeres que el componen, fins al consum d’aigua i energia durant la producció i l’ús, i les emissions i els residus generats. Els criteris que es fan servir en cada cas són públics i es poden consultar per Internet.
Les principals ecoetiquetes oficials són les següents:
Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental |
Energy Star Fitxa informativa |
||
Ecoetiqueta europea o Flor europea |
Logotip d'Agricultura ecològica EU |
||
Àngel Blau (Blaue Engel) |
Certificació de Producció ecològica |
||
Cigne Blanc (Nordic Ecolabel) |
|
Etiquetes amb garanties
Aquestes ecoetiquetes, tot i que no són atorgades per l’administració ni regulades per llei, ofereixen garanties ja que són atorgades per organismes de prestigi reconeguts en base a uns requisits ambientals objectius.
FSC |
|
PEFC |
|
AENOR Medio Ambiente |
Autodeclaracions
Les autodeclaracions o etiquetes de tipus II són etiquetes o logotips amb informació ambiental que incorporen les mateixes empreses per tal d’indicar quines són les propietats ambientals dels seus productes.
Són de caràcter voluntari i estan regulades per la norma ISO 14021. A diferència de les etiquetes ambientals oficials, en aquest cas no hi ha cap organisme independent que ens garanteixi la fiabilitat de la informació que ens està donant l’empresa.
Sovint aquestes autodeclaracions es basen en un únic aspecte del producte, com ara el consum d’energia, la reducció de material, etc., i no en tot el cicle de vida.
Alguns exemples d’autodeclaracions són:
Nom etiqueta |
Descripció |
TCF |
Utilitzada en productes de paper. La denominació Total Chlorine Free indica que la cel·lulosa ha estat blanquejada sense clor, amb oxigen i aigua oxigenada o ozó. |
ECF |
Utilitzada en productes de paper. La denominació Elemental Chlorine Free indica que la cel·lulosa ha estat pre-blanquejada amb oxigen i blanquejada sense clor elemental. |
CFC Free
|
La denominació CFC Free indica que el producte no conté clorofluorocarbonis, gasos que malmeten la capa d’ozó. |