A la llar

Prevenció del malbaratament alimentari

Què és el malbaratament alimentari?

 

El malbaratament alimentari són aquells aliments que, tot i ser segurs i nutritius per a les persones, es descarten o es destinen a usos diferents de l’alimentació humana o animal al llarg de tota la cadena alimentària. Quan els aliments romanen a l’explotació agrària i es reincorporen al sòl o són compostats in-situ parlem de pèrdues alimentàries.

El Parlament i el Consell Europeu estipulen que els residus alimentaris són “tots els aliments que s’han convertit en residu”, entenent per aliment el que es determina al Reglament (CE) n.o178/2002. Ho fan a través de la Directiva (UE) 2018/851 de 30 de maig per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE.

El malbaratament en dades

Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura calcula que un terç dels aliments produïts anualment al món es llencen (FAO, 2011).A la Unió Europea, cada any es descarten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost de 143 bilions d’euros. Aquesta quantitat equival al 20% de la producció alimentària total (FUSIONS, 2012).A Catalunya, les llars, els comerços i la restauració generen unes 262.000 tones de malbaratament cada any o, el que és el mateix, uns 35kg/persona (ARC i  UAB, 2012).

Els aliments constitueixen un recurs valuós que cal gestionar amb la màxima cura i responsabilitat. S’ha d’aprofitar tota la seva capacitat nutritiva al marge dels costums, convencions i hàbits socials de cada moment respecte a l’ús.Cap aliment no pot ser mai considerat un residu. No aprofitar el menjar és malbaratar tots els recursos que han intervingut en la seva producció des del camp fins a la taula. Aquests recursos es poden valorar en termes ambientals, socials o econòmics.

Malbaratament a les llars
Tot i que el malbaratament d’aliments s’esdevé al llarg de tot el seu cicle des del camp fins a la taula, les llars esdevenen l’etapa on el malbaratament té conseqüències ambientals més severes, doncs a mesura que es van apropant al punt de consum pateixen més transformacions, més energia i s’acompanyen amb més materials.
Si a més afegim que les llars són molt nombroses i el consum es fa de manera molt difusa, prevenir el malbaratament d’aliments a les llars es revela com una acció clau. Qualsevol petita acció d’estalvi i canvi de comportament assumit de manera conjunta té un efecte positiu multiplicador sobre l’estalvi d’aliments.

Consulteu la guia a continuació: Stop al malbaratament alimentari!