Un espai arqueològic d’alta muntanya

Com en altres àrees d'alta muntanya, l'arqueologia al Parc ha hagut de néixer pràcticament del no-res. Gràcies a anys de prospecció arqueològica de superfície ara es coneixen prop de 350 jaciments arqueològics, que són el testimoni més directe i viu de la presència humana pretèrita a la zona. Principalment són petits abrics rocosos i restes arquitectòniques a l'aire lliure, com ara tancats i cabanes, sovint formant conjunts extensos. També s'han identificat ceràmiques en tarters, eines de sílex a crestes i cims, possibles túmuls funeraris, petroglifs i carboneres.

Les cales efectuades en alguns dels jaciments arqueològics documentats han permès i disposar actualment d'una extensa sèrie de datacions de C14 que cobreix els darrers 10.000 anys. Aquests resultats evidencien que des d'inicis de l'Holocè aquest territori d'alta muntanya va ser freqüentat per grups humans. També permet començar a conèixer com aquest poblament va anar variant al llarg del temps i en determinades èpoques va guanyar en intensitat. Diversos programes interdisciplinaris, amb la participació també d'altres grups de la UAB, estan permetent correlacionar aquesta seqüència de poblament humà amb els canvis en el paisatge vegetal i, en general, del medi ambient al llarg del temps. Tot plegat, fa del Parc Nacional una de les àrees d'alta muntanya europees amb més dades arqueològiques sobre el seu passat humà.

Alguns dels jaciments identificats estan sent objecte d'estudis més exhaustius, mitjançant excavacions en extensió per part del Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya (GAAM) de la UAB i IMF-CSIC, integrat dins el Grup SGR Tecnologies Digitals per a una Arqueologia Digital TEDAS, de la UAB.