Jaciments Paleontològics de la Conca Dellà
La Conca Dellà conserva un dels conjunts de jaciments paleontològics amb restes de dinosaures més important de Catalunya. Una franja de sediments del Cretaci superior travessa Catalunya d'est a oest a l’alçada del que anomenem el Pre-Pirineu, i és on trobem els principals jaciments paleontològics d'un període que va dels 72 als 66 milions d'anys.
Les restes de dinosaures que trobem a la Conca Dellà es conserven a roques d'orígens diferents i que conformen dues formacions geològiques: la formació Gresos d'Areny i la Formació Tremp. Aquestes dues formacions es van dipositar quan tot just es començava a aixecar la serralada dels Pirineus. Afloren de manera extensa al voltant de la Conca, al Nord, a l'est i al sud de la Conca.
Dins dels municipis de la Conca Dellà, Tremp o Abella de la Conca s'hi troben un gran nombre de jaciments paleontològics, tant de fòssils de dinosaures (ossos, petjades i ous), com d'altres vertebrats i també de restes vegetals. A tall d'exemple, a continuació se'n descriuen alguns:
Basturs 1 i Basturs 2. Són els jaciments d’ous de dinosaures més importants de la Conca i dels més importants d'Europa. Es troben al nord de la població de Basturs, en gresos vermells del sostre de la Formació Gresos d'Areny. Van ser localitzats durant la dècada de 1960, però no s'hi van començar a realitzar estudis científics fins a la dècada de 1990. La gran acumulació de closques ha permès definir aquesta zona com una àrea recurrent de nidificació, és a dir, era una zona on els titanosaures acudien periòdicament a pondre els ous.
Basturs poble. És el jaciment que més restes esquelètiques de dinosaures ha lliurat fins ara. Va ser trobat pel geòleg aficionat Marc Boada i la primera intervenció es va realitzar a l'hivern de 2001. Des de llavors s'han realitzat excavacions gairebé cada any, havent-se recuperat milers de restes òssies. Aquestes pertanyen majoritàriament a dinosaures hadrosaures, mentre que una petita part correspon a cocodrils i dinosaures teròpodes.
Orcau 1. El jaciment es coneix des dels anys 50 del segle passat, quan van començar a aflorar les restes d'un titanosaure. Per diversos motius no s'ha excavat de manera sistemàtica fins aquests darrers anys. L'any 1983-84 s'hi van reprendre les excavacions i es van identificar més restes de l'espècie. Finalment, l'any 2014 es va extreure el coll d'un titanosaure de gairebé cinc metres de llarg.