• Portada
17/03/2025

Com podem revolucionar la captura del CO2? Disseny computacional al rescat del clima

Esquema d'activació del CO2

Capturar diòxid de carboni (CO2) és una de les estratègies més prometedores per mitigar les emissions. Per això, des del Departament de Química es proposen revolucionar la manera en què s’atrapa. De la mà del disseny computacional, han presentat noves estratègies i avenços en l'optimització dels MOFs, materials amb porus semblants a esponges que poden absorbir gasos.

La lluita contra el canvi climàtic és urgent, i capturar diòxid de carboni (CO2) és una de les estratègies més prometedores per marcar la diferència. En la nostra investigació, ens vam proposar dissenyar materials capaços de revolucionar la manera com capturem i emmagatzemem el CO2. Quin és el nostre enfocament? Els metal-organic frameworks (MOFs), materials fascinants amb porus semblants a esponges que poden absorbir gasos. Però no ens vam aturar aquí: volíem fer que aquests MOFs fossin encara més versàtils afegint-hi modificacions posteriors.

Utilitzant el MOF “UiO-66”, vam incorporar grups amino que actuen com a “ganxos” moleculars per atrapar les molècules de CO2. En inserir aminoàcids a les superfícies internes del MOF, vam analitzar com la longitud de la cadena afecta la seva capacitat per capturar CO2. Gràcies a experiments computacionals, vam descobrir que no totes les amines funcionen de la mateixa manera. Els aminoàcids de cadena curta, com la glicina i la beta-alanina, no estaven prou a prop entre si per cooperar. No obstant això, quan vam utilitzar cadenes més llargues, com l'àcid gamma-aminobutíric i l'àcid 5-aminovalèric, va passar quelcom extraordinari. Aquestes cadenes més llargues van permetre que els grups amino formessin enllaços d’hidrogen, estabilitzant les molècules de CO2 dins del MOF.

Aquesta interacció cooperativa fins i tot va donar lloc a una transformació fascinant, la conversió del CO2 en àcid carbàmic mitjançant un mecanisme de doble transferència d’hidrogen. El més emocionant és l’eficiència d’aquestes modificacions. Per exemple, en el cas de l’àcid 5-aminovalèric, només va caldre modificar el 16% dels llocs disponibles per capturar CO2 de manera efectiva. Això suposa un avenç significatiu cap al desenvolupament de materials més econòmics i escalables. També vam descobrir que la protonació de les amines pot potenciar encara més la seva interacció amb el CO2, oferint una altra via prometedora d’optimització.

El nostre treball no s’acaba aquí. Ja som al laboratori, sintetitzant i provant aquests MOFs modificats per convertir els nostres dissenys en realitat. Combinant perspectives computacionals amb validació experimental, estem obrint el camí cap a materials de nova generació que podrien jugar un paper clau en la reducció de les emissions de CO2. Això no es tracta només de capturar carboni, sinó de construir un futur més verd i sostenible.

Gerard Pareras Niell; Albert Rimola Gibert

Departament de Química

Universitat Autònoma de Barcelona 

 

Marco Taddei

Departament de Química i Química Industrial

Università di Pisa

 

Davide Tiana

School of Chemistry

University College Cork

 

Referències

Pareras, G., Rimola, A., Taddei, M., Tiana, D. (2024). Computationally aided design of defect-appended aliphatic amines for CO2 activation within UiO-66. Physical Chemistry Chemical Physics, 26(42), 26958-26965. https://doi.org/10.1039/D4CP03223C

 
View low-bandwidth version