UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Molts estudis han mostrat que les cabres introduïdes per l’home en illes oceàniques es comporten com a invasores, causant grans danys als ecosistemes insulars. La gestió d’aquest problema acostuma a ser costosa en temps i diners, ja que  es basa en l’erradicació d’aquests animals. Les primeres illes on l’home va introduir cabres van ser les del Mediterrani, fa alguns milers d’anys. Per extensió, aquestes illes es consideren sovint com envaïdes per cabres assilvestrades, descendents de les domèstiques, que amenacen els paisatges, les plantes endèmiques i la reforestació.

Però aquestes illes no són oceàniques, i cal considerar que durant molt de temps van ser l'hàbitat de diversos grans herbívors en època prehumana (cérvols, elefants i altres) i els seus ecosistemes van evolucionar amb ells fins que es van extingir, coincidint amb l’arribada de l’home i els seus ramats. Això permet suposar que aquests ecosistemes insulars estarien preadaptats a la presència de grans herbívors i que la cabra substituiria, almenys en part, el seu paper. En aquest treball es fa una revisió bibliogràfica sobre els beneficis de les cabres en les illes mediterrànies.

Les cabres han ofert recursos a l’home, com carn, llet o cuir i s’han anat diversificant en el temps. Les illes han actuat com a reservori de moltes races autòctones, que contribueixen a la diversitat genètica de l’espècie.  Les cabres també ajuden a mantenir l’heterogeneïtat paisatgística i la diversitat vegetal, atès que la pertorbació que representa la pastura comporta estratègies de resistència en les plantes.  També contribueixen a la prevenció d’incendis forestals, reduint el combustible que s’acumula al sotabosc. D’altra banda, beneficien altres espècies, ja sigui dispersant llavors, fertilitzant el sòl o servint d’aliment a rapinyaires. A més, també cal destacar que participen en el manteniment de la tolerància de les plantes endèmiques a l'herbivorisme, ja que moltes de les espècies endèmiques de les illes mediterrànies presenten algun tipus d’adaptació a l’herbivorisme.

Finalment, cal esmentar que, a banda de l’interès ecològic i pecuari, les cabres també són protagonistes d’algunes tradicions, com és la caça amb ca i llaç que es practica a Mallorca, i que representa un dels pocs tipus de caça que no comporta necessàriament la mort de l’animal. La conclusió d’aquesta revisió, no només és una crida a la precaució en l'aplicació de determinades accions, com l’erradicació, sinó també al reconeixement de determinades funcions ecosistèmiques pròpies dels herbívors.