Conferència inaugural de Marco Armiero del "XVIII Congrés d'Història de Barcelona. Cap a una història ambiental de la ciutat"
El Dr. Marco Armiero pronuncia la conferència inaugural del "XVIII CONGRÉS D'HISTÒRIA DE BARCELONA. CAP A UNA HISTÒRIA AMBIENTAL DE LA CIUTAT"
El congrés té lloc a El Born del 22 al 24 de novembre de 2023 i té com a un dels coordinadors del Congrés a Santiago Gorostiza, investigador postdoctoral de l'iHC.
Les múltiples crisis ambientals que experimenta el planeta toquen de ple la població urbana. Després de dècades d’emigració des de l’entorn rural, més de la meitat de la població mundial viu a les ciutats, sovint a prop de la costa, propensa als riscos del canvi climàtic. La ciutat de Barcelona, tal com ens recorda la Declaració d’emergència climàtica del 15 de gener de 2020, no està al marge d’aquestes crisis, sinó que la seva població també les experimenta, sovint amb una distribució desigual i injusta dels seus efectes socials, econòmics i territorials.
Aquesta creixent preocupació social per la transformació del territori i la seva afectació a la vida i el futur de les persones que habiten la ciutat, feia oportú explorar el passat de Barcelona des de les diverses òptiques de la història ambiental, estudiant les relacions entre les comunitats barcelonines i el seu entorn al llarg del temps. I, per això, amb la divuitena edició del Congrés d’Història de Barcelona, l’Arxiu Històric de la Ciutat renova la seva proposta biennal d’un fòrum d’intercanvi científic i de debat d’idees obert a les diferents institucions acadèmiques i, en general, a tots els estudiosos que tinguin la ciutat de Barcelona com un dels seus objectes d’estudi.
Mitjançant vuit ponències, dues taules rodones i una quarantena de comunicacions, aquesta edició del Congrés explora les múltiples perspectives de la història ambiental, incloent l’estudi del clima al llarg del temps i les respostes socials i institucionals a la seva variabilitat; l’anàlisi del subministrament urbà d’aigua, energia, aliments i matèries primeres en diversos períodes històrics i les transformacions que l’expansió de la ciutat va generar en el seu entorn; les polítiques municipals en diferents àmbits ambientals, incloent la contaminació i el verd urbà, entre d’altres qüestions; i, finalment, els reptes metodològics que suposa l’ús de noves fonts per a la recerca històrica i la col·laboració amb altres disciplines.