Un any de Solivid, investigació i divulgació sobre iniciatives solidàries sorgides amb la COVID-19
L’abril de 2020, diversos grups d’investigació d’Europa i Amèrica Llatina van iniciar un projecte de cartografia col·laborativa per analitzar i difondre iniciatives solidàries emergides amb la pandèmia. Estudiants i professorat del Màster de Polítiques Socials i Acció Comunitària també han format part d’aquesta xarxa que ja ha recollit prop de 3.000 iniciatives de 28 països del món.
08/04/2021
Fa un any que va néixer Solivid, un projecte d’investigació i divulgació que té per objectiu construir un mapa col·laboratiu i un banc de recursos en línia sobre les iniciatives solidàries en temps de COVID-19. Des del seu llançament l’abril de 2020, la xarxa ja ha identificat a prop de 3.000 iniciatives solidàries a 28 països del món.
Les iniciatives recollides es poden consultar en una plataforma digital on apareixen distribuïdes en un mapa, i identificades segons el seu àmbit d’actuació: economia i treball, cultura, assistència a malalts i producció de material sanitari, consum i alimentació, suport a la gent gran, etc. L’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB és un dels 34 grups d’investigació que formen part d’aquest projecte col·lectiu, que inclou a experts i investigadors d’una dotzena de països d’Europa i Amèrica Llatina.
Des del Màster Oficial en Polítiques Socials i Acció Comunitària, hi ha hagut membres del professorat vinculats al projecte des del principi. Alguns estudiants també van participar en el projecte aportant informació sobre algunes iniciatives localitzades en els seus llocs d’origen, sobretot per Espanya i Llatinoamèrica.
Un TFM sobre iniciatives solidàries del col·lectiu migrant
Cristina Romero és una de les titulades del Màster que va col·laborar en el projecte a través del seu Treball de Fi de Màster. L’alumni va analitzar 5 iniciatives solidàries de Barcelona impulsades per persones migrants amb motiu de la pandèmia. Com a activista del moviment antiracista, “coneixia les problemàtiques d’aquest col·lectiu, que ha patit molt les conseqüències de la Covid-19, i [el TFM] era l'ocasió ideal per analitzar què passava i veure la capacitat de resiliència de la comunitat migrada amb el confinament”, assenyala.
La titulada Cristina Romero, autora del treball: "Les iniciatives solidàries en el context de la COVID-19 a Barcelona. Anàlisi de la capacitat de resposta de la comunitat migrada". Imatge: Cristina Romero.
Cada acció comunitària va néixer per donar resposta a diverses necessitats, i totes han anat evolucionant a mesura que passaven els mesos. Una de les iniciatives és Abarka Càtering, de l’Associació Dunia Kato, que durant la crisi sanitària ha cuinat menús de menjar típic africà per a personal sanitari, persones voluntàries i persones sense llar. El projecte ha estat guardonat amb el Premi Micaela Chalmeta i reconegut per l’Ajuntament de Barcelona amb el Premi d’Emprenedoria Social de Barcelona Activa 2020.
L’alumni també explica el cas de la Xarxa de Dones Cosidores, nascuda l’any 2018 sota el paraigua de l’Economia Social i Solidària que, amb l’ajut de la Fundació Pare Manel i els Grups de Suport dels barris, va crear un circuit de confecció i distribució de mascaretes. A més, si es detectava que una cosidora estava en situació de dificultat, es donava suport a la família a través dels recursos de les organitzacions amb què treballen en xarxa. La persona que ha donat testimoni d’aquesta associació a la recerca ha estat Daniela Martínez, exalumna del Màster i actualment dinamitzadora de la Xarxa.
Una altra iniciativa solidària és d’Espacio del Inmigrante, nascut el 2013 per oferir serveis sanitaris, psicològics i legals a persones en situació administrativa irregular, i que arran del confinament va crear el seu propi banc d’aliments per a treballadores de la llar i cuidadores.
D’aquest espai d’autogestió en va sorgir el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que amb l’arribada del coronavirus van utilitzar el seu taller per cosir més de 14.000 mascaretes i bates per al personal sanitari dels hospitals catalans. De manera autogestionada, també ha recol·lectat donacions i aliments per al col·lectiu manter. Les dues entitats tenien la seu i el taller a La Caracola del Raval, un espai autogestionat que, després de rebre la primera notificació el setembre de 2020, aquest mes de gener s’ha acabat desallotjant.
Segons s’exposa al treball, aquestes iniciatives sorgides des de l’activisme i els moviments socials han viscut el desenvolupament de les seves activitats amb l’estat d’alarma sense suport explícit per part de l’Administració i amb nombroses dificultats, com ara identificacions policials durant l’activitat voluntària. “Són un col·lectiu ja de per si en situació de vulnerabilitat. Quan afegeixes aquesta problemàtica social que inicialment era una crisi sanitària, però que s’acaba convertint en una crisi econòmica i social, tens un col·lectiu doblement en vulnerabilitat”.
La recerca també analitza #CompraAntirracista, una campanya de Safia Al Aaddam (@hijadeinmigrantes) amb la qual 2.600 persones van rebre aliments gràcies a les donacions i a la col·laboració d’unes 1.600 persones voluntàries. La iniciativa es caracteritza per haver-se organitzat totalment per via digital, i se suma a la resta d’accions comunitàries que l’activista de Tarragona ha creat per donar suport a les persones migrades per no gaudir de la condició de ciutadania.
El treball ha estat una contribució a la difusió de la plataforma Solivid, on aquestes experiències del col·lectiu migrant s’han sumat a les més de 200 iniciatives registrades a la ciutat de Barcelona. “És un projecte internacional necessari i important perquè la pandèmia i les seves conseqüències són globals, per tant les respostes també ho han de ser”, expressa Cristina Romero.
La plataforma Solivid ja ha identificat unes 3.000 iniciatives solidàries a 28 països diferents. Imatge: Pàgina web de Solivid
Reptes i propòsits de Solivid, un any després
El passat 12 de març, els grups de la UAB vinculats al projecte van organitzar la jornada en línia “Solivid: Acció col·lectiva davant la crisi sanitària i social” on es van presentar els resultats obtinguts per la xarxa al llarg de l’any.
Són diversos els membres del professorat del Màster en Polítiques Socials que van intervenir. Oriol Nel·lo, director del Grup d’Estudis Energia, Territori i Societat, va fer un repàs de la trajectòria de Solivid, un projecte que neix i creix de “l’entusiasme i solidaritat” de tots els seus integrants. Ricard Gomà, director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, va fer una introducció sobre alguns conceptes i marcs teòrics que han permès entreveure en la pandèmia un “context d’oportunitat” per a les accions comunitàries urbanes.
El director de l’IGOP, Ismael Blanco, va explicar els reptes i dificultats durant el primer any de la “xarxa autogestionada” Solivid, i noves oportunitats de futur per al projecte. També va presentar un article publicat amb Oriol Nel·lo al març, on narren els reptes de la pandèmia en matèria de governança i defensen que l’auge en l’acció comunitària a les ciutats és “una gran oportunitat que els governs urbans haurien d’aprofitar”.
Alguns dels grups d’investigació de Solivid van exposar la diversitat de tipus d’iniciatives solidàries i el seu impacte en els seus territoris. En l’àmbit estatal, es van presentar alguns casos d’estudi de València, Madrid, el País Basc i Navarra; i pel que fa al vessant internacional, diversos representants d’universitats europees i llatinoamericanes van parlar sobre alguns territoris de Portugal, Itàlia, Brasil, Xile, Bolívia, Colòmbia o Argentina.
La sessió va servir per reforçar la intenció d’aquesta xarxa internacional a seguir teixint coneixement al voltant d’aquestes iniciatives solidàries, per exemple estudiant la seva continuïtat temporal segons l’evolució de la pandèmia, o veure si esdevindran o no “embrions de transformacions més amples”.
