Vés al contingut principal
Web de la UAB
Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la UAB

Jaciment Prehistòric de les Mines de Gavà

El jaciment prehistòric de les Mines de Gavà

El jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, també conegudes com a Mines de Can Tintorer, és un jaciment neolític que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de Gavà. Es tracta del conjunt de mines en galeria més extens i antic d'Europa i l'únic neolític dedicat a l'extracció de variscita, un mineral de color verd utilitzat per elaborar ornaments corporals. Durant les èpoques ibèrica i romana i durant l'edat mitjana, les mines es tornen a explotar per obtenir mineral de ferro. El 1996 el jaciment va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Les mines neolítiques van ser explotades ininterrompudament entre el Neolític Antic Evolucionat o Postcardial i el Neolític Mitjà, tal com ho testifiquen les ceràmiques corresponents al Neolític Postcardial tipus Molinot i les de la Cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mitjà.

Durant el neolític els sistemes d'extracció de la variscita va ser subterrani, amb una distribució i morfologia d'estructures d'extracció adaptades a la geologia de la zona. Aquestes estructures subterrànies presenten diferents graus de complexitat. Les més senzilles es troben en llocs on podia haver-hi afloraments de minerals. Són estructures aïllades, amb pou d'accés i una galeria de longitud i inclinació variable que poden finalitzar amb alguna bifurcació. Les estructures més complexes tenen interconnexions entre elles, amb galeries, pous interiors i cambres obertes per resseguir els minerals. Es poden trobar galeries de prospecció, la finalitat de les quals era accedir a zones de pissarres riques en minerals. Fins a l'actualitat s'han localitzat 110 punts d'extracció minera.

L'utillatge usat per a l'extracció minera s'ha recuperat dels mateixos farciments de les mines. Era divers i alhora especialitzat. D'una banda, s'ha recuperat utillatge pesat, com pics i maces de corniana. D'altra banda, hi ha utillatge d'os, com cisells fets a partir de metàpodes de bou, que s'usaven amb percussors de quars, la finalitat dels quals era el trencament de les esquerdes i capes de pissarra per a l'extracció del mineral.

Les denes de variscita en procés d'elaboració que s'han recuperat permeten afirmar que s'elaboraven al mateix jaciment. Es començava separant la variscita de la pissarra i es triaven els fragments sense impureses per evitar trencaments. Després es donava forma tallant-la i polint-la amb polidors de gres. S'elaboraven principalment collarets i braçalets, de nombre variable de peces i que podien combinar-les amb peces d'altres minerals.

Informació complementària