Jaciment arqueològic de La Bastida

La societat d'El Argar va suposar una fita en el desenvolupament de la vida sedentària i de l'urbanisme, en l'enlairament de la metal·lúrgia i en la formació de les desigualtats polítiques i econòmiques. En aquest sentit, La Bastida ofereix una oportunitat única i excepcional per a conèixer aquesta etapa clau del nostre passat. Les seves 4,4 hectàrees de superfície fan que sigui un dels assentaments més extensos, on hi podrien haver viscut al voltant de 1.000 habitants. Val a dir que aquesta xifra resulta excepcional per a l'Edat del Bronze de l'Europa Occidental.

L'element arquitectònic més emblemàtic trobat fins al moment al jaciment és el monumental sistema de fortificació que tanca el nucli poblacional pel vessant nord del turó. Les datacions de Carboni-14 indiquen que el complex defensiu es trobava ja en peus cap a 2.200-2.100 ane. La seva antiguitat i l'alçat conservat de murs i torres converteixen aquesta troballa en una de les més importants de l'arqueologia europea dels últims anys.

Pel que fa a l'espai d'hàbitat excavat fins ara podem dir que s'han documentat diversos edificis que deixen constància de l'existència de fins a tres fases urbanístiques cronològiques diferenciades. Després d'una ocupació caracteritzada per cabanes fetes de material perible, la fase d'apogeu, a partir de ca. 1.800 ane, destaca per habitatges de planta trapezoïdal de grans dimensions (fins a 50-65 m2 d'espai interior hàbil) fetes amb murs de pedra d'un o dos paraments que es disposen en paral·lel, tot adaptant-se a les corbes de nivell, en terrasses retallades als vessants del turó. Aquestes residències compten amb estructures com llars, forns i bancs, i funcionaven també com a tallers productius especialitzats o plurifuncionals, magatzems, etc.

Com a altres poblats argàrics, les tombes es troben a dins del mateix nucli urbà. Bona part són inhumacions individuals o dobles dins d'urnes de ceràmica, tot i que també trobem cistes o foses.