Vinculen l'exposició a bisfenols amb una reducció de la qualitat del semen
Una exposició més gran a bisfenols, un grup de compostos químics presents en productes d’ús quotidià, s’associa a una disminució de la qualitat del semen, segons un nou estudi amb participació de la UAB. Els resultats subratllen la necessitat urgent de revisar la seguretat d’aquests compostos i el seu impacte en la fertilitat masculina.
L’estudi ha estat liderat per un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el consorci CiberObn, i té com a primera autora María Ángeles Martínez, actualment professora lectora del Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia de la UAB. Ha comptat també amb la participació de personal de la Universitat de les Illes Fèroe.
Els bisfenols, com el bisfenol A (BPA), el bisfenol S (BPS) i el bisfenol F (BPF), són àmpliament utilitzats en la fabricació de plàstics i resines epoxi, i es troben en envasos d’aliments, ampolles de plàstic i revestiments de llaunes, entre altres productes. Aquests compostos, coneguts també com a disruptors hormonals, tenen la capacitat d’alterar la funció del sistema endocrí. L’exposició als bisfenols prové principalment del consum d’aliments o begudes contaminades per envasos que contenen aquests compostos.
L’estudi, dut a terme amb la col·laboració d’altres centres internacionals, va analitzar la relació entre els nivells de BPA, BPS i BPF en orina i diversos paràmetres de la qualitat del semen en 195 homes en edat reproductiva de l’Estat espanyol sense antecedents d’infertilitat. Aquesta recerca forma part de l’estudi Led-Fertyl (Lifestyle and Environmental Determinants of Fertility), que es pretén ampliar amb voluntaris d’altres països europeus.
Els resultats de la recerca van mostrar una associació inversa significativa entre els nivells en orina de BPA i BPF i la vitalitat dels espermatozoides. En concret, es va observar que nivells més alts d’aquests compostos estaven associats a una vitalitat espermàtica menor. A més, tots els participants van excedir els nous límits d’ingesta diària tolerable (TDI) establerts per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) per al BPA, la qual cosa suggereix que hi ha una exposició generalitzada a aquests disruptors endocrins per sobre dels nivells considerats segurs.
Segons la investigadora María Ángeles Martínez, primera autora de l’estudi, «aquests resultats subratllen la necessitat urgent de revisar la seguretat d’aquests compostos i el seu impacte en la fertilitat masculina». A més, l’equip investigador adverteix que, si es confirmen aquests efectes nocius en altres poblacions, caldrà implementar polítiques més restrictives sobre l’ús dels bisfenols per reduir els problemes de fertilitat.
Aquests resultats, publicats a la revista científica Environmental Research, aporten una nova evidència sobre els efectes perjudicials dels bisfenols en la salut reproductiva masculina, i destaquen la necessitat de reavaluar la seguretat de compostos com el BPS i el BPF, utilitzats recentment com a substituts del BPA.
Article de referencia: María Ángeles Martínez et al... «Exploring the association between urinary bisphenol A, S, and F levels and semen quality parameters: Findings from Led-Fertyl cross-sectional study». Environmental Research, 2024. ISSN 0013-9351, Doi: 10.1016/j.envres.2024.120086.