La UAB rep una donació de 40.000 euros per avançar en l'estudi de la malaltia de Menkes

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Menkes International Association (MIa) han signat un acord de donació per valor de 40.000 euros, import que suposa un fort impuls a la investigació de la malaltia de Menkes, una greu malaltia minoritària hereditària que apareix en el període neonatal. El finançament servirà per establir els protocols d'administració i seguiment d’un nou tractament que hauria de permetre millorar les condicions de vida dels nens que pateixen la malaltia i avançar en els estudis cap a un assaig clínic.

El projecte està liderat per Mercè Capdevila, investigadora del Grup de Recerca de Síntesi i Aplicacions Bioorgàniques i Bioinorgàniques de la UAB, en col·laboració amb altres grups de la Universitat i l’Institut de Neurociències (INc-UAB), la Universitat de Barcelona (UB), l'Institut Pediàtric de Malalties Rares (IPER) de l'Hospital Sant Joan de Déu, la Menkes International Association i The Copper(Less) Committee, que agrupa experts mundials en la malaltia.

La malaltia de Menkes, lligada al cromosoma X, està causada per mutacions en el gen ATP7A, que codifica una proteïna transportadora de coure. Això provoca un trastorn multisistèmic del metabolisme d’aquest element essencial, caracteritzat per una neurodegeneració progressiva i alteracions marcades del teixit conjuntiu, així com per uns cabells anormals, encrespats i escassos. Afecta principalment els homes, mentre que les dones solen ser portadores no afectades. La Menkes International Association ha registrat fins ara 45 nens afectats en tot el món.

Tot i que la malaltia és coneguda des que Menkes la va descriure l’any 1962, avui dia el tractament encara és només simptomàtic i no evita la progressió de la malaltia. El 2020, però, un estudi fet en ratolins va demostrar que administrar coure junt amb una molècula anomenada elesclomol permetia que el complex Cu-ES arribés fins a l’interior de les cèl·lules del cervell, previngués els canvis neurodegeneratius perjudicials i fes que els animals tinguessin una supervivència normal. El fàrmac es va presentar, doncs, com una estratègia prometedora per al tractament de la malaltia.

El repte per als estudis cap a una aplicació en humans és que no és fàcil establir una dosificació adequada per a un nen d’uns pocs mesos i que el coure té una finestra terapèutica petita: cal que la concentració no sobrepassi certs llindars de seguretat i és essencial poder seguir amb mesures fiables dia a dia els nivells de coure al cos.

Cercant biomarcadors més fiables de nivells de coure en sang

El projecte iniciat ara se centra a estudiar si mesurar les concentracions d’un grup de proteïnes anomenades metal·lotioneïnes pot proporcionar unes pautes més fiables per anar adaptant gradualment la dosi de Cu-ES a cada nen.

“Volem determinar si les metal·lotioneïnes es poden utilitzar com a biomarcadors dels nivells de coure en pacients amb Menkes, tal com ha apuntat la literatura científica. Fins ara, aquests nivells s’han analitzat amb altres marcadors, però resulten poc exactes i precisos per a una tasca tan delicada com la que pretenem emprendre”, explica Mercè Capdevila, catedràtica del Departament de Química de la UAB i experta internacional en el camp de les metal·lotioneïnes.

Els investigadors faran l’estudi a partir de fluids enriquits i mostres de sang i orina de nens afectats per la malaltia i de l’únic nen del món que està rebent el fàrmac com a medicament compassiu amb l’autorització excepcional de l’Agencia Española del Medicamento y Productos Sanitarios (AEMPS) des de començaments d’aquest any.

Abans que finalitzi el 2023, els investigadors esperen acabar amb èxit aquesta primera etapa. “Els nostres estudis han de permetre avançar també cap als assaigs d'eficiència, bioseguretat i toxicitat del Cu-ES que es requereixen per sol·licitar un assaig clínic”, conclou Mercè Capdevila.

En el projecte participen els investigadors de la UAB María Isabel Pividori i Òscar Palacios, catedràtica i professor agregat, respectivament, del Departament de Química; Juan Hidalgo, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia i investigador de l'INc-UAB, i Javier Carrasco, del Servei de Biologia Molecular de l'INc-UAB. També hi col·labora Ricard Albalat, professor del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística y membre del Institut d’Investigació de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, així com Francesc Palau, de l'Institut Pediàtric de Malalties Rares (IPER) de l'Hospital Infantil Sant Joan de Déu, i professor associat de pediatria del Departament de Cirurgia i Especialitats Medicoquirúrgiques de la UB, i Natalia Serrano, tots dos investigadors i experts de l'Institut de Recerca SJD.

La donació de la Menkes International Association, que permetrà la contractació d’un investigador postdoctoral, ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Belga de Menkes Voor William, creada en record d’un nen malalt que, desafortunadament, va morir l’estiu passat. La seva família ha decidit impulsar la recerca científica per poder avançar en la curació d’aquesta malaltia minoritària i ajudar així d’altres famílies.

L'estudi serà possible gràcies a la donació feta a la UAB per la Fundació Belga de Menkes Voor William, a través de la Menkes International Association, wn record de Willian. A la dreta, membres del "The Copper(Less) Committee" amb Marco, el nen que està rebent tractament compassiu amb el complex Cu-ES, i la seva mare, Aurora Mateos, presidenta de la Menkes International  Association, durant un congrés sobre la malaltia de Menkes celebrat a Sorrento el passat mes de setembre en què els investigadors van presentar els resultats dels primers nou mesos de tractament.

Pàgina web de la Menkes International Association: https://menkesinternational.com/