La UAB presenta l'exposició «Més enllà de Tutankhamon. 30 anys d'egiptologia a la UAB»
La Universitat commemora amb aquesta exposició el seu 30è aniversari de docència i recerca en egiptologia, el centenari de la descoberta de la tomba de Tutankhamon i el bicentenari del desxiframent dels jeroglífics, que se celebren enguany. La mostra es pot visitar del 3 de novembre al 20 de desembre, de dilluns a divendres i de 10 a 19 h, a la Sala d’Exposicions UAB, situada a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. La UAB és l’única universitat catalana que ofereix estudis oficials d’egiptologia i l’única del món de parla hispana amb titulacions o assignatures d’aquest àmbit en tots els nivells educatius.
La Universitat Autònoma de Barcelona va començar a impartir les primeres classes de llengua egípcia i història d’Egipte l’any 1992. Ara commemora els trenta anys dels estudis en aquesta disciplina amb l’exposició «Més enllà de Tutankhamon. 30 anys d’egiptologia a la UAB», en què repassa la seva aportació a l’egiptologia a través de la docència i la recerca, camps en què ha format especialistes a tot Espanya i ha assolit fites importants. Aquest aniversari coincideix amb dues grans efemèrides egiptològiques, com són el bicentenari del desxiframent dels jeroglífics i el centenari de la descoberta de la tomba de Tutankhamon, que tenen també protagonisme en la mostra.
L’exposició està comissariada per Josep Cervelló i José Lull, professors del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i investigadors de l’ Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la Universitat. S’estructura a partir de panells explicatius amb imatges d’alta qualitat, que es complementen amb l’exhibició de materials de recerca, com ara quaderns de camp dels investigadors i estris utilitzats en les excavacions, i projeccions audiovisuals de les campanyes de recerca fetes pels investigadors de la UAB a Egipte.
Les dues primeres parts de la mostra, amb textos dels professors Josep Cervelló, director de l’IEPOA, i José Lull, estan dedicades a la història i les implicacions que han tingut per a l’egiptologia el desxiframent dels jeroglífics, que va fer Jean-François Champollion el 14 de setembre de 1822, i la descoberta de la tomba de Tutankhamon, feta per Howard Carter el 4 de novembre de 1922. Aquests fets històrics van tenir una rellevància transcendental per al naixement i consideració de l’egiptologia com un camp de coneixement especialitzat de les ciències de l’antiguitat.
Una tercera part recorre la història dels estudis d’egiptologia que la UAB imparteix des de fa 30 anys. Un temps durant el qual aquesta disciplina ha estat present ininterrompudament en la programació de la Universitat i evolucionat fins a culminar en l’actual màster universitari oficial d’Egiptologia, la línia en Egiptologia i Orientalística Antiga del programa de doctorat en Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i un postgrau propi. A més, l’oferta formativa de la Universitat comprèn també tres cursos en línia massius i oberts (MOOC) i cursos d’especialització en línia que ofereix el mateix IEPOA, que han permès introduir-se i formar-se en egiptologia a milers de persones de parla hispana de tot el món. De fet, actualment la UAB és l’única universitat catalana i espanyola que imparteix estudis oficials d’egiptologia, així com l’única del món de parla hispana amb titulacions o assignatures d’aquesta disciplina a tots els àmbits i nivells de l’educació universitària.
La quarta part de l’exposició reflecteix la contribució de la UAB, a través dels seus projectes de recerca a Egipte, al coneixement sobre la història, la organització social, els personatges i els registres arqueològics de la civilització egípcia, així com a la conservació del seu patrimoni artístic i cultural.
D’una banda, amb la missió hispano-egípcia a Saqqara, al jaciment de Kom el-Khamasin, dirigida pel professor Josep Cervelló, que es duu a terme des del 1997 amb l’objectiu de desvetllar els secrets, i alhora preservar les restes, d’aquesta necròpolis, saquejada diverses vegades, i d'altres jaciments pròxims. Entre les descobertes fetes per l’equip de recerca de la Universitat destaquen la tomba d’Imephor, summe sacerdot del déu Ptah de Memfis, que fou capital d’Egipte durant el III mil·lenari a.C., així com peces i inscripcions de la cambra funerària de la tomba, un dipòsit fundacional i més d’un centenar d’estatuetes úniques d’aquest important personatge.
D'una altra banda, es fa un repàs del projecte Sikait, iniciat el 2016, dirigit pel també professor de la UAB Joan Oller. Aquest jaciment, situat al desert aràbic egipci de Wadi Sikait, comprèn un ampli nucli de mines de maragdes explotades per l’imperi romà entre el segle I i el VI a.C. i unes 200 estructures, entre les quals quatre temples, en un magnífic estat de preservació. L’equip de recerca ha obtingut en aquest jaciment la primera imatge conservada d’una mina romana de maragdes i ha recuperat nombrosos materials associats al món ritual romà. A més, al port greco-romà de Berenike, dins del mateix projecte, ha descobert un petit temple egipci amb un ritual amb falcons que no s'havia observat mai.
«Més enllà de Tutankhamon. 30 anys d’egiptologia a la UAB» es pot visitar del 3 de novembre al 20 de desembre, de dilluns a divendres i de 10 a 19 h, a la Sala d’Exposicions UAB, situada a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, al campus universitari de Bellaterra.