La UAB lidera un estudi multidisciplinar sobre els enterraments de nadons ibers d'Ullastret
Un equip de recerca d'Antropologia Biològica de la UAB, en col·laboració amb el MAC-Ullastret, ha reavaluat el context arqueològic dels dipòsits funeraris i ha aplicat per primer cop anàlisis genètiques a les restes dels nadons. L’estudi descarta la selecció per sexe o edats i la mort sacrificial i evidencia el caràcter familiar ritual dels enterraments, que es feien a les cases com una pràctica normalitzada. Encara restarien per descobrir un nombre important d’enterraments infantils al jaciment.
Les investigadores del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) de la UAB Assumpció Malgosa i Carolina Sandoval, juntament amb el responsable de la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret (MAC-Ullastret), Gabriel de Prado, han presentat els resultats d’un estudi exhaustiu i multidisciplinari sobre els enterraments infantils del jaciment iber d’Ullastret, que data de l’Edat de Ferro (primer mil·lenni aC). La presentació ha tingut lloc al MAC, Barcelona.
Les restes dels nadons d’Ullastret s’han anant excavant des dels anys cinquanta i els últims estudis antropològics daten dels anys noranta. L’objectiu de l’estudi fet ara ha estat avaluar les hipòtesis plantejades sobre l’origen i causa de les morts dels nadons —causes naturals, infanticidis o sacrificis rituals—, que s’han basat fins ara en dades etnogràfiques i indirectes. L’equip de recerca de la UAB ha recuperat i revisat tota la documentació arqueològica existent i ha estudiat de nou el context funerari. En les restes esquelètiques ha aplicat tècniques actualitzades de morfologia, morfometria i, per primer vegada, anàlisis genètiques i d’histologia dental, per traçar-ne el perfil biològic complet. S’han estudiat totes les restes dels infants recuperats fins ara, que provenen de dos nuclis del jaciment, Illa d’en Reixac i Puig de Sant Andreu. En total s’hi han analitzat 15 individus, un dels quals s’ha identificat per primer cop en aquesta recerca.
«El nostre estudi aborda els enterraments infantils en la prehistòria amb un enfocament multidisciplinari i un nivell de profunditat i detall analític com no s’havia fet fins ara. Les anàlisis biològiques ens han permès obtenir l’edat i el sexe dels nadons i aprofundir en les possibles causes de mort. Passem així de les teories a les evidències. L’estudi arqueològic, d’altra banda, ens parla d’una pràctica íntimament associada a l’àmbit domèstic, que arrela aquests nadons a l’esfera social dels vius », destaca Assumpció Malgosa, catedràtica d’Antropologia Biològica de la UAB i coordinadora de l’estudi.
Sexe, edat, causa de mort i possible parentiu
L’estudi mostra que vuit dels nadons estudiats eren nenes i cinc nens —en els dos individus restants no va ser possible fer les anàlisis genètiques—, i que alguns dels enterraments van ser de morts prematures, durant la gestació, però fonamentalment eren de fetus a termini, i d’individus amb una supervivència postnatal de més d’un mes — els nadons que més van viure ho van fer dotze setmanes—.
«El patró de distribució de morts per edat i sexe que hem identificat s’assembla a la mortalitat infantil natural de poblacions en desenvolupament, i ens duu a descartar que hi hagués una selecció per sexes ni pràctiques sacrificials, com s’havia arribat a apuntar prèviament», assenyala Carolina Sandoval, investigadora predoctoral de la UAB i primera autora de l’article. «Pel que fa a l’edat i el patró de mort natural, els resultats evidencien de manera contundent els que ja havíem apuntat en un estudi recent sobre dents de nadons ibers, sis de les quals pertanyien a infants d’Ullastret», afegeix.
Únicament dos dels individus estudiats, ubicats en un mateix dipòsit, compartien un llinatge mitocondrial, cosa que podria suggerir un vincle per via materna. Tot i així, atès que la variant genètica identificada és molt freqüent en la població, no ha estat possible confirmar amb certesa aquest vincle.
Els bebès d’ambdós sexes es queden a casa
L’estudi tafonòmic i de la documentació arqueològica confirma que tots els individus van ser inhumats en espais domèstics, alguns amb un pòrtic avançat que hauria servit com a magatzem, espai de transformació d’aliments de les llars o de treball artesanal. Aquestes dades descarten la hipòtesi plantejada en l’estudi previ, en què dos enterraments del Puig de Sant Andreu es van interpretar com a dipòsits rituals al voltant d’un altar.
«Cap dels enterraments es troba en els edificis palatins o aristocràtics de grans dimensions excavats. La majoria d’enterraments van ser senzills, consistien en petites fosses sense revestiments ni coberta i algunes amb fauna associada», argumenta Gabriel de Prado, responsable del MAC-Ullastret.
«Tot plegat apunta al caràcter ritual familiar dels enterraments i ens mostra una part molt íntima de la societat ibera, que volia que els seus nadons sense diferenciar per sexes es quedessin a les cases», destaca Carolina Sandoval.
L’equip de recerca ha detectat també el reaprofitament de les fosses en dos dels casos estudiats. A més, el fet que hi hagués quatre enterraments de diferents fases d’ocupació de l’assentament en un mateix sector i evitant els enterraments previs suggereix que els pobladors coneixien la existència d’aquests espais.
Restes esquelètiques d’una nena (ULL 06) que va sobreviure al part i va morir al voltant de les dues setmanes de vida, i la fossa del seu enterrament, a l’Illa d’en Reixac (ciutat ibera d’Ullastret). © UAB – MAC. A baix: les restes dels nadons ibers d’Ullastret que han estat condicionades al Laboratori d’Antropologia Biològica de la UAB a fi de preservar-los. © UAB.
Un jaciment amb molt per excavar encara
El jaciment d’Ullastret, a la població gironina del mateix nom, és un dels conjunts arqueològics més destacats de l’Edat del Ferro a la península Ibèrica (segona meitat del primer mil·lenni aC). Pertanyent a la cultura ibera, la seva rellevància rau en ser el major oppidum iber (ciutat fortificada) descobert a Catalunya i un dels més significatius de la mediterrània occidental.
«La població ibera practicava la cremació dels seus morts, però encara es coneix molt poc d’altres pràctiques socials i rituals, com ara les que involucren directament nadons. Per això recerques multidisciplinàries i integrals com aquesta són fonamentals, especialment en un jaciment tan emblemàtic i important com el d’Ullastret», destaca Carolina Sandoval.
L’estudi aporta una comprensió més contextualitzada dels enterraments infantils del jaciment i ofereix noves perspectives sobre les pràctiques funeràries i les condicions de vida d’aquesta comunitat ibera.
A la ciutat ibera d’Ullastret, però, encara queda molta recerca per fer. «La revisió dels materials i l’anàlisi global que hem fet suggereix que el nombre esperable d’enterraments infantils a tot el jaciment podria ser espectacular, i més tenint en compte que algunes foses es reaprofitaven», assenyala Assumpció Malgosa. De moment s’hi ha excavat aproximadament un 5 % a l’Illa d’en Reixac i un 20 % al Puig de Sant Andreu.
Les restes dels nadons s’han estudiat al Laboratori d’Antropologia Biològica de la UAB, on l’equip de recerca hi ha dut a terme també el seu condicionament a fi de preservar-les.
La recerca s’ha publicat a la revista Trabajos de Prehistoria. Les investigadores estan estudiant també les restes infantils enterrades en altres jaciments ibers de Catalunya.
Enllaç a l’article publicat a Trabajos de Prehistoria i referència:
https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/959
Sandoval-Ávila, C., Martirosyan, A., Cuesta-Aguirre, D. R., Jordana, X., Nociarová, D., Prado, G. de, Santos, C. y Malgosa, A. (2024). «Muerte infantil en época ibérica: el complejo arqueológico de Ullastret (Girona, Cataluña)». Trabajos de Prehistoria, 81 (2): 959. DOI: 10.3989/tp