La «mega aldea» de Valencina de la Concepción, una gran comunitat sostenible i igualitària en plena edat del coure

El recinte calcolític de Valencina de la Concepción (Sevilla) va estar permanentment ocupat al llarg de mil anys, entre el 3300 i el 2150 a. n. e., per una comunitat de diversos milers d’habitants que es van organitzar de manera igualitària i van assolir una gran sostenibilitat econòmica basada en la cooperació i la diversificació.

Així ho conclou un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha analitzat 635 eines macrolítiques recuperades de la part nord de l’assentament del jaciment. L’estudi, publicat a Journal of Archaeological Science: Reports, replanteja interpretacions prèvies, que consideraven Valencina com un lloc merament ritual o de reunió temporal, i en reforça el caràcter com a assentament complex i de llarga durada.

En la investigació hi ha participat també personal de la Universitat Autònoma de Madrid, de la Universitat Julius Maximilian de Würzburg (Alemanya) i de l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid.

Valencina de la Concepción, amb 450 hectàrees de superfície total, és el jaciment més extens d’Europa del tercer mil·lenni a. n. e. Tot i que les tombes megalítiques de la necròpolis i les seves fosses concèntriques es coneixen cada vegada millor, encara se sap molt poc sobre una altra zona, la de l’assentament, que ocupa unes 200 hectàrees, i sobre les pràctiques econòmiques i les relacions socials de les comunitats que el van freqüentar. L’estudi fet ara ha permès comprendre les activitats econòmiques que es van dur a terme al llarg de tota l’ocupació de l’assentament i reavaluar la seva organització socioeconòmica.

Els artefactes analitzats provenen d’unitats d’habitació i de producció, com cabanes de planta circular, tallers i fosses, així com de les restes trobades dins dels fossats. La seva anàlisi reflecteix una economia basada en activitats domèstiques i de subsistència, amb una gran diversitat productiva que comprenia el processament de gra, fibres vegetals, animals, pells, metalls, pedra i altres materials orgànics i inorgànics.

Les activitats es van mantenir de manera estable al llarg de tota l’ocupació de l’edat del coure, fa entre 5.300 i 5.150 anys. «Això indica una ocupació permanent de l’assentament. Els únics canvis observables entre les tres grans fases d’ocupació es podrien deure a la densitat d’ocupació de la zona», assenyala Marina Eguíluz, investigadora predoctoral del Departament de Prehistòria de la UAB i primera autora de l’estudi.

La gran varietat de treballs identificats i el fet que no s’hagi detectat una acumulació d’excedents suggereix un model organitzatiu basat en una economia cooperativa i diversificada. Aquest model productiu, en combinació amb una organització bàsicament igualitària, hauria permès a la població, formada segurament per diversos milers d’habitants, ser econòmicament sostenibles al llarg d’un mil·lenni.

«La continuïtat observada ressalta la sostenibilitat del model socioeconòmic present durant l’edat del coure, basat en la cooperativitat i la falta d’acumulació i centralització, i diferenciat de models posteriors d’intensificació productiva. Això reforça la proposta de definir les comunitats més desenvolupades de l’edat del coure del sud de la península Ibèrica com a societats cooperatives de l’abundància, una forma d’organització social que qüestiona profundament els models evolucionistes tradicionals, basats en relacions jeràrquiques i de poder entre bandes, tribus, prefectures o estats», destaca Roberto Risch, investigador del Departament de Prehistòria de la UAB i coordinador de l’estudi.

Artefactes associats fins ara a la ritualitat

Fins ara, la interpretació de Valencina de la Concepción s’ha centrat principalment en la seva necròpolis i en parts concretes de l’assentament. S’han analitzat sobretot les seves pràctiques funeràries, els productes d’origen distant i la producció artesanal especialitzada d’objectes d’ivori, metal·lúrgia o ambre. Els materials lítics han estat interpretats prèviament com a proves de ritualitat pel seu caràcter reduït i la seva fragmentació, i han rebut poca atenció com a eines destinades a la subsistència i a activitats quotidianes.

Els artefactes analitzats en aquest estudi es van recuperar d’excavacions fetes al Cerro de la Cabeza i el Pabellón Cubierto, incloses en el projecte Valencina Nord, desenvolupat per l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid, la Universitat Julius Maximilian de Würzburg i la Universitat Autònoma de Madrid, en la investigació en què col·labora la UAB.

L’estudi mostra també que les eines es van fer servir intensivament i que se’n van reutilitzar els materials, que es van obtenir de zones situades en un radi màxim de 30 quilòmetres, cosa que apunta a una gestió local i regional dels recursos lítics.

La metodologia ha inclòs l’anàlisi tecnològica i funcional dels artefactes, així com la identificació macroscòpica de les matèries primeres, per tal de comprendre aspectes com l’origen, la producció, l’ús i el descart, així com datacions per radiocarboni i observacions estratigràfiques. En algunes de les peces s’han recollit mostres d’origen orgànic que han permès conèixer millor la seva funció.

L’estudi fet pels investigadors de la UAB obre la porta a noves investigacions comparatives amb altres jaciments calcolítics centrades en els artefactes macrolítics.

Referència:

Marina Eguíluz Valentini, Roberto Risch, Marcello Peres, Alfredo Mederos Martín, Frank Falkenstein, Thomas X. Schuhmacher. «Economy of a Long-Term Chalcolithic Ditched Enclosure: Analysis of the Macrolithic Tool Assemblage of Valencina de la Concepción (Sevilla, Spain)», Journal of Archaeological Science: Reports. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2025.105039