Identifiquen les «fronteres» entre les comunitats de l'edat del bronze del sud-est ibèric

La recerca s’ha basat en l’anàlisi de la producció i circulació dels recipients de ceràmica al nord de la província de Múrcia, un espai limítrof entre El Argar i els grups del bronze valencià i de la Manxa, per reconstruir les dinàmiques d’interacció entre aquestes tres comunitats de l’edat del bronze antic (2200-1550 ANE). Això ha permès traçar els territoris de frontera i les relacions socials entre aquests grups. El treball s'ha publicat a Journal of Archaeological Method and Theory.

Es tracta d’un estudi pioner sobre fronteres prehistòriques. «Qualsevol esforç per comprendre la consolidació dels primers estats en la prehistòria recent ha de tenir en compte com es van crear i mantenir les fronteres polítiques. Tot i això, en arqueologia les fronteres han rebut relativament poca atenció, malgrat que un dels seus conceptes estructuradors clau, les “cultures arqueològiques”, implica límits espacials entre entitats socials, econòmiques o polítiques», explica Roberto Risch, professor del Departament de Prehistòria de la UAB i coordinador de l’estudi.

L’anàlisi ha permès identificar patrons clars d’interaccions entre el nucli d’El Argar i els seus veïns que evidencien l’existència de fronteres socioeconòmiques i polítiques. «Hem aconseguit observar zones actives d’intercanvi i negociació, en les quals les relacions de poder i les diferències socials es poden resseguir a través de la circulació dels vasos de ceràmica», explica Adrià Moreno Gil, investigador de l’Institut Max Planck d’Antropologia Social i de l’Oficina de Patrimoni de Saxònia-Anhalt (Alemanya), primer autor de l’estudi.

Les zones frontereres identificades estan marcades per diferències significatives en les argiles i les tècniques de terrisseria utilitzades en diferents regions de la conca del riu Segura. En tots els poblats de la part sud dominen ceràmiques típicament argàriques fabricades amb argiles que es troben a més d’un centenar de quilòmetres més al sud, a les serres litorals de Múrcia i Almeria, la qual cosa implica l’existència d’una xarxa de distribució de ceràmiques argàriques d’escala regional, controlada pels poblats de la zona nuclear argàrica. Contràriament, a la zona nord de l’àrea d’estudi s’observa una multiplicitat de petites terrisseries que van utilitzar argiles locals.

Aquest contrast tan marcat, assenyalen els investigadors, havia de respondre a sistemes econòmics marcadament diferents. Mentre que El Argar era capaç de fabricar grans quantitats de ceràmiques en les proximitats de dipòsits d’argila molt específics i fer-les circular a grans distàncies, les comunitats de la perifèria continuaven amb una producció bàsicament domèstica i a escala local. «Tot això va suposar la consolidació de relacions asimètriques entre els grups del sud-est peninsular, marcades per la preeminència d’El Argar, en el control no només de recursos estratègics, com els metalls, sinó també d’objectes d’ús quotidià, com la ceràmica. La imposició de fronteres va servir, en última instància, per fixar aquestes relacions desiguals, que van esdevenir un veritable sistema de centre i perifèria», conclou Adrià Moreno Gil.

Copa ceràmica, emblemàtica de la fase d’auge d’El Argar. (©J.A. Soldevilla; ASOME-UAB) i ceràmica de les comunitats perifèriques d’El Argar, procedent del Cerro de la Campana (Iecla). (@ASOME-UAB)

Primeres estructures d’estat d’El Argar

L’estudi publicat ara reforça la interpretació de la societat d’El Argar com una organització política i econòmica summament integrada i uniforme, amb xarxes de circulació de matèries primeres i productes molt més desenvolupades del que fins ara s’havia pensat. «Aquests resultats enforteixen notablement la hipòtesi que El Argar va arribar a desenvolupar les primeres estructures d’estat al voltant de 1800 aC a Europa occidental», detalla Roberto Risch.

Abans de l’estudi, se sabia que El Argar era una societat expansionista que, des d’un nucli originari relativament petit, d’aproximadament 5.000 quilòmetres quadrats, va arribar a controlar una gran àrea del sud-est peninsular (uns 35.000 quilòmetres quadrats). Tot i així, les dinàmiques concretes de les relacions polítiques, econòmiques i socials entre El Argar i els seus grups veïns i com aquestes relacions es van concretar en un espai fronterer no havien estat objecte d’estudi fins ara. I, tot i que s’havia reconegut la importància de les fronteres per al funcionament dels estats, no existia cap recerca dedicada a estudiar concretament una zona fronterera.

Nova metodologia per a l’estudi de les civilitzacions prehistòriques

Els investigadors han aplicat una metodologia innovadora basada en la prospecció de jaciments, l’anàlisi dels materials ceràmics (incloent-ne l’estudi petrogràfic) i l’aplicació de models espacials utilitzant sistemes d’informació geogràfica (GIS). Aquesta combinació metodològica ha permès traçar àrees de producció i circulació ceràmica amb un nivell de detall sense precedents a la península Ibèrica.

«En termes metodològics, el nostre estudi demostra que l’anàlisi de la ceràmica és una eina clau per entendre els intercanvis econòmics, les relacions socials i la configuració d’espais fronterers entre entitats polítiques i econòmiques, especialment en contextos de dinàmiques complexes i desiguals com aquest», destaca Carla Garrido García, investigadora predoctoral de la UAB i coautora de l’estudi.

Aquesta metodologia podria aplicar-se a l’estudi d’altres cultures contemporànies d’El Argar, com la cultura d’Únětice a Europa central o la civilització minoica a Creta, per comprendre millor com s’estructuraven i com mantenien les fronteres amb els grups veïns. Aquestes societats, igual que El Argar, van desenvolupar sistemes econòmics i polítics complexos, i les seves dinàmiques frontereres encara no s’han explorat prou.

L’estudi ha estat finançat per l’Institut Max Planck d’Antropologia Social (Halle Saale, Alemanya), la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d’Espanya.

Article de referència: Adrià Moreno Gil, Carla Garrido García, Bárbara Bonora Soriano, David Gómez‑Gras, Roberto Risch. «Bronze Age Frontiers and Pottery Circulation: Political and Economic Relations at the Northern Fringes of El Argar, Southeast Iberia, ca. 2200–1550 BCE». Journal of Archaeological Method and Theory (2025). https://doi.org/10.1007/s10816-025-09702-y