Els referèndums sobiranistes no comporten grans canvis en el suport electoral a les diferents opcions
Una investigació amb participació de la UAB, publicada a la revista Party Politics, millora la comprensió de la dinàmica dels efectes guanyador-perdedor en els referèndums de sobirania i els seus efectes a les eleccions. L’estudi utilitza la base de dades CONREF, que inclou 77 referèndums de sobirania celebrats entre 1956 i 2020 a 32 països, així com els resultats electorals dels partits –més de 500 formacions polítiques– abans i després del referèndum, i la seva posició política en diverses dimensions clau.
Hi ha una relació entre el resultat d’un referèndum sobiranista i els resultats electorals posteriors dels partits polítics? Un referèndum sobiranista s’associa amb un augment del suport electoral entre els guanyadors i una disminució d’aquest suport entre els perdedors? Aquestes qüestions, fins ara poc analitzades en la recerca dins aquest àmbit, troben resposta en un article publicat recentment a la revista Party Politics, amb la participació de Toni Rodon, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF; Nikandros Ioannidis, doctor en Ciències Polítiques i Socials per la UPF, actualment vinculat a la Universitat de Tecnologia de Xipre (CUT), i Marc Guinjoan, professor del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L’estudi que han portat a terme els tres autors no indica cap relació substancial entre guanyar un referèndum sobiranista i els resultats electorals dels partits a les eleccions. També mostra que els referèndums no afecten la posició quant al model territorial dels partits, independentment del resultat del referèndum. “Les nostres anàlisis indiquen que els referèndums de sobirania tenen, de mitjana, una relació que no és significativa amb els resultats electorals posteriors”, afirmen.
Alguns matisos quan el resultat del referèndum és ajustat, quan guanya l’oposició i en els referèndums sobre la UE
Malgrat la manca de relació en termes generals, els autors sí que observen alguns matisos rellevants en aquest patró. “El principal partit del bloc guanyador perd suport electoral quan el referèndum es decideix per un petit marge, sobretot si es tracta del partit líder dins el bloc guanyador”. A més, “quan l’oposició guanya un referèndum sobiranista, el seu rendiment electoral posterior millora de manera marginal”, apunten. D’altra banda, els autors conclouen que guanyar o perdre un referèndum sobiranista no serveix com a factor desencadenant perquè un partit polític canviï el seu model de política territorial per un de més moderat o més radical.
Respecte als referèndums sobre la pertinença a la Unió Europea (UE), quan guanya la posició dels partits anti-UE, els autors han observat que aquestes formacions es tornen menys euroescèptiques. “La nostra anàlisi suggereix que, en un referèndum sobre la UE, si guanya la posició anti-UE, aquests guanyadors tenen més probabilitats de deixar enrere algunes de les seves posicions antieuropeistes, i per tant, d’esdevenir una mica més euròfils”, apunten.
L’estudi es basa en un corpus de dades d’accés públic (CONREF), que els mateixos investigadors han creat, amb el suport de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA). Inclou informació sobre 77 referèndums celebrats a 32 països entre 1956 i 2020, així com el resultats electorals dels partits -més de 500 formacions polítiques- abans i després del referèndum, i la seva posició política sobre diverses dimensions clau, així com altres indicadors utilitzats habitualment en la literatura sobre política de partits i referèndums.
Quins són els factors que poden influir en aquests resultats?
Segons Rodon, Guinjoan i Ioannidis, hi ha diversos factors que poden afavorir aquesta manca d’una relació sòlida entre els resultats del referèndum, els resultats electorals i la posició política dels partits.
“Podria ser que els referèndums constitueixin bàsicament una “eina de senyalització”, que permeti a alguns actors mostrar el trencament del procés de negociació en què es veuen immersos. És a dir, els referèndums es veuen com una eina al mig d’un trajecte, i no al final d’aquest viatge”, afirmen.
Una altra interpretació és que “els referèndums de sobirania se celebren principalment en llocs on les preferències són estables i molt arrelades a la mentalitat de la gent. Per tant, encara que es produeixin alguns canvis entre alguns votants després del referèndum, el canvi agregat és petit”.
Per als autors, finalment, els resultats de la seva recerca “contradiuen la idea que la sobirania es pot utilitzar com a eina estratègica per radicalitzar les demandes polítiques sobre el tema en joc”, conclouen.
Article de referència:
Rodon, T., Guinjoan, M. I Ioannidis, N. (febrer 2025). Electoral and partisan consequences of sovereignty referendum outcomes: A comparative analysis, Party Polítics. https://doi.org/10.1177/13540688251320624