El 60 % de la població catalana està d'acord amb la immigració

La presentació ha anat a càrrec d’Oriol Bartomeus, director de l’ICPS (UAB - Diputacio de Barcelona) i professor associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB.

Tots els indicadors mostren un increment consistent de les respostes favorables al fenomen migratori, en comparació a les dades obtingudes fa trenta anys. Aquesta visió és més remarcable si es té en compte que a principis dels anys noranta o d'aquest segle el nombre de persones estrangeres residents a Catalunya amb prou feines passava de 100.000, mentre que ara són un col·lectiu que sobrepassa el milió, xifra que s’ha multiplicat per deu.

Així, la imatge que projecta l’opinió pública recollida en el sondeig de l’ICPS de 2023 és la d’un electorat majoritàriament favorable a la immigració. Gairebé el 60 % de les persones enquestades està d’acord amb la immigració i un 22 % es mostra en desacord.

El grau d’acord coincideix amb el registrat en els primers set anys d'aquest segle (el 2003 va arribar al 60,3 %). Ara bé, el grau de desacord és significativament més baix que el d’aquella època, quan un terç de la població catalana major d’edat es manifestava en desacord amb la immigració.

També varia de manera evident l’opinió sobre la necessitat de limitar l’entrada d’immigrants al país respecte a fa trenta anys. Si llavors la majoria creia que havia de limitar-se l’entrada de persones immigrades (65 %), ara la població en desacord mostra un lleuger avantatge (51 %). Tot i així, és l’element més crític, ja que un 44 % dona suport a aquesta limitació.

Pel que fa a les situacions que es poden associar a la immigració, pràcticament totes les persones enquestades no consideren greu tenir un veí immigrant (96 %) i la majoria tampoc no creu que sigui greu edificar una mesquita a prop de casa seva (73 %). En ambdós casos, les xifres són més positives que les d’anys anteriors.

També millora l’opinió de les persones enquestades pel que fa a la possibilitat de tenir un cap d’una altra raça a la feina, que ja eren positives fa trenta anys. Llavors el 80 % es mostrava en desacord amb l’afirmació «a la feina no m’agradaria que el meu cap fos una persona d’una altra raça» i ara aquesta xifra augmenta fins al 94 %.

S’observa un increment amb els anys de les persones en desacord amb la justificació de les accions violentes contra la gent de fora, tot i que encara es manté un percentatge de persones que diuen estar-hi d’acord (12 %, només cinc punts menys que fa trenta anys).

També hi ha hagut un canvi de fons en la percepció del rebuig a la immigració. Si l’any 1992 la majoria de respostes (55 %) indicaven que el motiu era laboral («Prenen la feina dels d’aquí.»), trenta anys més tard només el 17 % dona aquesta resposta. En canvi, la majoria (35 %) addueix motius eminentment culturals («No accepten els nostres costums.», «Tenen religions diferents.»). L’increment d’aquesta resposta és de 20 punts, i també creixen els que assenyalen les diferències religioses, que passen del 3 al 10 %.

Les dones joves, les que mostren opinions més favorables a la immigració

Les persones que mostren una actitud menys favorable a la immigració solen ser homes de més de 64 anys o dones de més de 49, amb estudis secundaris o inferiors, ubicats al centredreta o a la dreta, votants del PP, Vox o Ciutadans, pertanyents a la classe de propietaris o de treballadors manuals, amb especial incidència entre les persones que fan tasques de la llar no remunerades.

Les més favorables acostumen a ser dones menors de 50 anys amb estudis superiors, que se situen a l’esquerra i al centreesquerra, recorden haver votat els Comuns o la CUP i que pertanyen a la classe de serveis (directius i professionals).

En general s’observa com les generacions noves mostren una opinió més favorable a la immigració que les més antigues, fet que podria explicar en bona part el canvi general de l’opinió de l’electorat català.

Els sondejos anuals de l’ICPS van incorporar des dels seus primer anys preguntes per a conèixer l’opinió sobre la immigració. Des de l’organisme destaquen el fet que «el ressorgiment del fenomen com a problema coincideix amb el seu retorn al debat públic, propiciat per la presència dels partits d’extrema dreta, que en alguns casos han provocat que altres formacions hagin situat el tema en el seu repertori discursiu».

Així, les conclusions del sondeig evidencien que «el debat sobre la immigració sembla respondre més a una voluntat de crear una opinió des d’algunes posicions polítiques que a una autèntica demanda social sobre el tema». Tanmateix, asseguren que «malgrat el caràcter artificial de la creació d’un problema immigratori, no s’ha de descartar que la immigració pugui acabar convertint-se en un tema de debat capaç de posar en tensió la societat catalana si no s’actua per aturar-ho».