Alteracions en els hàbits alimentaris pel canvi climàtic fan que les sardines mengin pitjor i més microplàstics

L’estudi l’han liderat investigadors del grup de recerca Salut d’Ecosistemes i Animals Aquàtics (SEAaq) de la UAB, en col·laboració amb investigadors de l’Institut Francès per a la Ciència i Tecnologia Oceàniques (IFREMER) i el Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS), i s’engloba en un projecte sobre l’impacte dels microplàstics en les espècies d’interès pesquer de la costa mediterrània.

Les causes del declivi que han experimentat les poblacions salvatges de sardina europea (Sardina pilchardus) en les últimes dècades no estan establertes clarament, però tot apunta que estan relacionades principalment amb canvis en les comunitats planctòniques. Aquests canvis influeixen en el seu comportament alimentari i han fet que passin d’alimentar-se capturant partícules grans a fer-ho per filtració. A més a més, el fet que ingereixin fibres de plàstic en el seu medi assenyala aquest tipus de contaminants com un factor addicional que cal tenir en compte per a la salut de les seves poblacions.

En aquest treball, l’equip de recerca demostra que les sardines ingereixen fibres de plàstic presents a l’aigua marina i que el seu comportament alimentari és crucial en aquest procés. Per determinar-ho, han utilitzat un sistema experimental que manté els peixos salvatges en condicions controlades. Això ha permès analitzar l’efecte de factors que poden afectar el consum de fibres plàstiques, com l’alimentació i la temperatura, així com la seva expulsió posterior. Aquestes dades han donat peu a inferir alguns dels seus possibles efectes negatius.

L’estudi indica que les sardines que s’alimenten per filtració ingereixen més fibres (de mitjana, 4,95 fibres per individu) que aquelles que capturen directament partícules d’aliment (0,6). A més, s’ha vist que els individus que s’alimenten per filtració presenten una pitjor condició corporal, degut principalment al fet que aquest tipus d’alimentació és menys eficient, no al fet d’ingerir fibres de plàstic.

La temperatura de l’aigua, d’altra banda, sembla no afectar directament la quantitat de fibres ingerides, però sí el temps que triguen a ser expulsades. A temperatures més altes, les sardines expulsen les fibres més ràpid, generalment en un període de 48 hores.

«Seria enganyós pensar que un augment de la temperatura de l’aigua és beneficiós perquè accelera l’expulsió de les fibres plàstiques», assenyala Oriol Rodríguez, investigador del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB, que ha liderat l’estudi. «El canvi climàtic ha provocat transformacions importants en els ecosistemes marins, inclosa la reducció de la mida del plàncton al Mediterrani. Les sardines, que prefereixen alimentar-se de preses més grans perquè són més nutritives, es veuen cada cop més obligades a recórrer a la filtració a causa de la menor disponibilitat de plàncton de mida més gran. Aquest canvi en el seu comportament alimentari no només els proporciona menys energia, sinó que també augmenta la probabilitat d’ingerir més fibres de plàstic presents a l’aigua».

Tot i que els autors de l’estudi no han identificat efectes negatius directes relacionats amb la ingesta de fibres plàstiques en les sardines estudiades, destaquen que els canvis en l’entorn, impulsats per factors com el canvi climàtic, podrien desenvolupar un paper important que cal tenir en compte i podrien influir més del que es pensava en la manera com els pelàgics interactuen amb els contaminants plàstics.

El consum de peix no és una font preocupant de microplàstics

Els investigadors asseguren que el consum de peix no representa una font preocupant de microplàstics per als éssers humans. «La quantitat de fibres plàstiques ingerides a través de productes com les sardines fresques és mínima en comparació amb altres vies, com l’ús d’envasos de plàstic, les fibres sintètiques de la roba o la pols ambiental que pot acabar als nostres aliments. A més, els microplàstics es concentren a l’estómac i als intestins dels peixos, una part que sol descartar-se durant la neteja i preparació del peix», explica Oriol Rodríguez.

Altres estudis fets per aquest grup de recerca de la UAB en peixos i crustacis de la costa catalana també confirmen que aquests productes són segurs per al consum humà, ja que no presenten nivells preocupants de microplàstics ni de paràsits com l’anisakis ni tampoc altres patologies.

«Els resultats obtinguts en aquest estudi ofereixen una visió més clara de les possibles amenaces que afronta aquesta espècie tan important, tant en termes ecològics com per a l’alimentació humana, i afegeixen factors que cal tenir en compte per a futurs esforços de conservació», conclouen els investigadors.

La recerca ha estat finançada pel projecte nacional PLASMAR (Projecte R+D+I Reptes d’Investigació, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats) i la beca de mobilitat UAB ESTPIF 2022-29.

En l’estudi hi han participat Oriol Rodríguez, Anna Soler i María Constenla, del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB; Quentin Schull i Gilbert Dutto, de l’IFREMER, i Claire Saraux, del CNRS.

Article de referència: Rodriguez-Romeu, O., Constenla, M., Soler-Membrives, A., Dutto, G., Saraux, C., i Schull, Q. (2024). «Sardines in hot water: Unravelling plastic fibre ingestion and feeding behaviour effects». Environmental Pollution, 363, 125035. DOI: https://doi.org/10.1016/j.envpol.2024.125035