Alexandra Usó: «Hi ha centres que acullen alumnat afectat per la dana sense els espais ni el professorat necessaris»

Com va afectar la dana el sistema educatiu del País Valencià?

Va ser un desastre pel que fa a les infraestructures i per la resposta de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació. Ara s'ha pogut arribar a un cert grau de normalitat gràcies a les comunitats educatives, és a dir, gràcies a les famílies (hi ha qui es va posar a netejar abans el centre educatiu dels fills que casa seva) i al professorat. Però l'alumnat i el professorat necessiten suport psicològic, i aquest suport ha estat molt minso perquè s'ha proporcionat a partir dels orientadors dels centres educatius quan caldria un reforç molt més gran.

I com està afectant el desenvolupament del curs?

Comencem pels més grans: els de segon de batxillerat van reprendre les classes a finals de gener i, en alguns casos, en horari nocturn a centres que no són els seus i que han d'atendre el seu alumnat propi en horari convencional. Després, hi ha el tema de les pràctiques de formació professional, perquè a la zona devastada per la dana (Horta Sud i Ribera Alta) hi ha moltes empreses en què fa pràctiques aquest alumnat. Quant a l'alumnat d'ESO i primària, no s'ha garantit que els centres que estan acollint les persones afectades tinguin les condicions necessàries d'espais i de professorat. N'hi ha que, a l'hora del menjador, fan servir els passadissos perquè al menjador no hi cap tothom. Estem buscant la normalitat, però amb moltes dificultats.

Comentava vostè que hi haurà una generació d'estudiants marcada per dos sotracs: la pandèmia de covid-19 i la dana.

Han viscut dos moments molt crítics que deixen una empremta de pors. El terror s'ha quedat al seu ADN. Potser la tendència individualista de la societat actual s'accentuarà en ells o potser serà tot el contrari, perquè han viscut també moments de molta solidaritat.

En què està fallant la resposta de la Generalitat Valenciana?

La resposta del govern de Carlos Mazón és deficitària en tots els sentits. En lloc de tenir un president preocupat o, almenys, capaç de disculpar-se per no haver estat on calia, tenim un president a qui només li importa el que fa o deixa de fer Madrid. La gent de la zona afectada sap que el govern Mazón és responsable del que va passar aquell dia. I, quant a la resposta a partir del dia 29, també és responsabilitat del govern central. Van trigar molt a entrar els bombers i els militars. La ciutadania es va sentir molt sola. Fins fa unes setmanes, algunes zones del Parc Alcosa encara no tenien corrent elèctric. Per molt que ho hagis vist a la televisió, fins que no hi ets, no t'imagines com és.

Quina ha estat la resposta social?

Escola Valenciana forma part del moviment social que ha anat convocant manifestacions. Ara s'ha aconseguit que hi hagi una associació de víctimes i hi donem suport. La societat valenciana, com la catalana, està formada per gent resilient i solidària. Allà hi serem. Davant les injustícies, creixem, som empàtics; ben al contrari que el govern de Mazón.

Més enllà de la dana, quin és el paper d'Escola Valenciana?

És una societat cívica que va néixer el 1983, quan es va aprovar la Llei d'ús i ensenyament del valencià i les famílies i els docents vam organitzar-nos perquè s'apliqués el curs següent. Van començar aleshores els tres models de línies: un model amb una assignatura de valencià i la resta de l'ensenyament en castellà, un altre amb una assignatura en castellà i la resta del programa en valencià, i un tercer que era progressiu. Aquests tres programes van estar en marxa fins el 2017, quan va entrar el govern tripartit amb l'Acord del Botànic i es va intentar fer una llei que garantís que, quan l'alumnat acaba l'educació obligatòria, tingui competències en les dues llengües oficials. L'escola concertada i la privada es van posar en peu de guerra contra la llei. La van portar a la sala quarta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que es caracteritza per capar tot allò que li arriba relacionat amb la llengua. El text va sortir tan retallat que ens vam quedar amb un 25 % de docència en valencià.

Què va passar després?

Quan va entrar el govern de Mazón, es va considerar que la llei era una imposició del català a les aules. Res més lluny de la realitat, però el fantasma del catalanisme sempre ha funcionat molt bé a la dreta del País Valencià. Han creat una llei anomenada de llibertat educativa que implica que les famílies tenen dret a triar la llengua vehicular dels seus fills. Això no és problemàtic a l'escola privada i concertada, però comporta molts problemes al sistema públic. Amb el sistema de línies, en acabar la matrícula, veies quant professorat et feia falta a cada àmbit. Ara no tindrem això. Per exemple, hem demanat al conseller que especifiqui què passarà si tens dos grups de 25 alumnes cadascun i 37 famílies escullen la mateixa llengua. Es faran tres grups? No. Hi haurà un grup de la llengua A i tota la resta formarà un grup mixt. Si la llengua A és el castellà, el valencià quedarà en un grup mixt en què no es respectarà la «llibertat educativa» de cap de les famílies. Per a Escola Valenciana, és un atac. Una administració pública ha de fer polítiques lingüístiques que afavoreixin una llengua minoritzada, i ens trobem amb una que fa just el contrari.

Quina ha estat la resposta a aquesta llei?

Quan es va aprovar, va sorgir un grup anomenat Famílies pel Valencià que ha organitzat xerrades amb nosaltres, amb FAMPA València i amb les universitats. Expliquem que triar valencià equival a quedar-te més o menys com estàs ara; en canvi, si tries castellà, manlleves al teu fill el dret d'aprendre una llengua que el beneficiarà en termes laborals i que, a més, li aportarà la flexibilitat de créixer en un ambient bilingüe, que t'ajuda a aprendre una tercera i una quarta llengua. Com a pare o mare, com tries que el teu fill no estudiï valencià sabent els beneficis que té? A més, no deixarà d'aprendre castellà.

A Catalunya tenim un nombre relativament petit d'estudiants de Filologia Catalana, tot i que són professionals amb molta demanda. Passa el mateix al País Valencià?

Ara, a la borsa d'interinatge de Filologia Catalana hi pot entrar qualsevol persona que tingui una titulació universitària i un C1 de català. I, si acabes el batxillerat amb una mitjana de set o més, automàticament tens reconegut el C1. Així doncs, hi està arribant molta gent de Periodisme, Belles Arts, etc. Està molt bé perquè tenen una altra visió, però és molt preocupant que hagin de substituir professors de batxillerat perquè el seu nivell de català no és suficient per a aquests cursos. Escola Valenciana va presentar un recurs administratiu perquè s'aturés aquesta convalidació. La qüestió és que Compromís ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional que ha estat acceptat: volíem que, mentre aquest recurs està en marxa, no s'expedissin títols perquè, si la llei és declarada inconstitucional, serà un problema per a molta gent de cara a concursos i situacions semblants. Però el nostre recurs va anar a parar a la sala quarta i no ha prosperat.

Com veu, en general, la salut del valencià?

L'últim baròmetre que tenim és de 2022. Des de 2019, en tres anys, l'ús havia baixat en un 7 %, més o menys, en algunes poblacions valencianoparlants. Em preocupa moltíssim. Els catalanoparlants hem de canviar d'actitud: aquesta flexibilitat per canviar al castellà en el moment en què algú fa cara de no entendre'ns... Hem de ser més activistes. Tenim una llengua i una cultura pròpies, i és una marca d'identitat que ens fa diferents en un món globalitzat. És el que m'agrada transmetre a l'alumnat.