Presenten la previsió de pol·linització per a aquesta primavera

07/03/2013

A Catalunya, un milió i mig de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica, provocada pels pòl·lens en un 40% dels casos. Al nostre país, els pòl·lens estan considerats com la primera causa de rinitis i la segona causa d’asma. Per tant, la quantificació dels grans de pol·len és important per prevenir els pacients d’exposicions elevades als al·lèrgens.
 
Per tal d’analitzar quina serà la situació d’enguany a Catalunya, Eulàlia Tauler, vicepresidenta de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), Teresa Garriga, del Comitè de Malalties Respiratòries de la SCAIC, i Jordina Belmonte, coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) a la UAB, han presentat aquest matí la previsió de la pol·linització d’aquesta primavera d’acord amb les dades que proporciona la Xarxa Aerobiològica de Catalunya.
 
Segons dades de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA), presentades per la XAC, els tipus de pol·len més abundants a l’atmosfera de Catalunya, i que més afectaran els pacients al·lèrgics, són les cupressàcies (23%), el plàtan d'ombra (10%), la parietària (6%), l’olivera (5%), les gramínies (4) i les quenopodiàcies (3%).
 
El fred dels darrers dies ha retardat les pol·linitzacions. Quan acabi, pot sortir amb molta força el pol·len de xiprer i causar al·lèrgies. El pol·len de plataner trigarà encara entre dues i tres setmanes a fer-se present. Parietària, gramínies i blets augmentaran des de mitjan març i podrien ser abundants, afavorits per les recents pluges. Les pol·linitzacions poden ser importants, si no és que plogui durant les hores de llum i el pol·len sigui arrossegat a terra. Per fer prediccions respecte a l’olivera i l’alternària, pel maig, cal esperar a conèixer l’evolució del clima.
 
Segons dades de la SCAIC, el tipus de pol·len que més afecta els pacients al·lèrgics és el de gramínies, amb un 50% d'afectats, seguit del pol·len de plàtan d'ombra (25%), de parietària (20%), de cupressàcies (15%), d’olivera (15%) i de quenopodiàcies (10%).
 
En la dècada dels 90, la simptomatologia dels pacients al·lèrgics a pòl·lens es limitava als mesos de maig i juny. No obstant això, el perfil de l'al·lèrgia a pòl·lens s'ha modificat i, actualment, només el 10% dels al·lèrgics està sensibilitzat a un únic tipus de pol·len. La majoria són al·lèrgics a diversos pòl·lens, fet que complica tant el diagnòstic com el tractament Les seves molèsties comencen el mes de febrer i es prolonguen durant els mesos d'estiu. La clàssica al·lèrgia "estacional" es converteix gairebé en "perenne".
 
El treball col·laboratiu de la XAC i la SCAIC fa que patir una al·lèrgia sigui una mica menys molest, ja que el diagnòstic és més fàcil, el període de prendre medicació queda més ben delimitat i les persones afectades poden mantenir-se informades en tot moment de la qualitat de l’aire i així intentar evitar l’exposició a l’al·lergen.
 
El projecte Xarxa Aerobiològica de Catalunya és possible gràcies al suport econòmic de la Diputació de Tarragona, l’AGAUR (2009 SGR1102), el Servei Meteorològic de Catalunya, la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica (CEAIC), la División de Alergia de Laboratorios LETI S.L. Barcelona, la Societat Catalana d’Al·lergia i Immnologia Clínica (SCAIC), STALLERGENS Ibérica S.A., J Uriach y Compañía, S.A. i la Fundació Catalunya La Pedrera.
 
Aplicació per a mòbils
 
La Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) ha creat una aplicació en col·laboració amb una empresa de Barcelona que permet als usuaris consultar el nivell de pol·len que hi ha a la seva ubicació.
 
Al K. Polen permet l’usuari seleccionar el tipus de pol·len que li interessi entre un ampli ventall d’opcions, des de les gramínies fins els xiprers o els pollancres, i veure’n en pantalla el nivell actual. El servei també mostra la tendència d’aquell factor concret: si augmentarà o disminuirà, o si es troba en estat d’alerta. Per tal de comprovar la precisió de la informació, un mapa mostra la distància que separa l’usuari de l’estació de captació de dades més propera. De moment l’aplicació només es troba disponible per iPhone, tot i que s’espera fer-ne una versió per a Android aviat. Part dels beneficis obtinguts amb l’aplicació es destinaran a mantenir l’equip de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) i a millorar i ampliar els projectes que duen a terme. Al K. Polen també disposa d’un compte Twitter (@alkpolenapp) des d’on informarà de les dades més rellevants del servei.
 
La informació que mostra l’aplicació és la que elabora la XAC, un projecte de recerca i de transferència de coneixement impulsat des de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La XAC disposa de mostrejadors que funcionen en continu obtenint concentracions mitjanes diàries de pol·lens a l’atmosfera a 9 estacions de captació repartides pel territori. Al K. Polen ha començat només amb les dades de Catalunya, però la voluntat dels seus impulsors és poder oferir xifres de tota la península i d’Andorra. Per això, s’anima als usuaris que col·laborin amb un tuit demanant ampliar l’abast geogràfic de les dades.
 
L’aplicació ha estat creada per Lafosca, una empresa jove situada al districte 22@ de Barcelona que aposta per la innovació i pels nous formats. Un equip premiat a les edicions del 2011 i del 2012 a les BCN Apps Jam, un concurs de desenvolupadors organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. Entre els seus clients destaca Teambox, una start up amb oficines a Barcelona i a Califòrnia.

Les al·lèrgies
 
L’al·lèrgia és una reacció immunològica anòmala de l’organisme contra substàncies externes (al·lèrgens) introduïdes per inhalació (àcars, pòl·lens, epitelis, fongs, làtex, etc.), ingestió (aliments, fàrmacs), injecció (fàrmacs, picada d’insectes) o contacte amb la pell (fàrmacs, productes químics, etc.). L’al·lèrgia més freqüent és la  respiratòria i les malalties que provoca són la rinoconjuntivitis i l’asma. En el nostre entorn, són produïdes principalment pels àcars de la pols domèstica i pels pòl·lens (parietària, plataner, gramínies, xiprer i olivera, entre d’altres).
 
El desenvolupament i l’agreujament de les malalties al·lèrgiques depèn de factors genètics de l’individu i de condicionants ambientals. El fet que la resposta al·lèrgica sigui una reacció immunològica comporta que en el mateix individu coexisteixin freqüentment l’al·lèrgia respiratòria, l’alimentària i la cutània. Els seus símptomes poden ser des de lleus, fins a quadres de risc vital com l’anafilaxi.

Les malalties al·lèrgiques s'han duplicat en els últims 15 anys en els països desenvolupats, tot arribant a afectar el 25% de la població. Es preveu que en un parell de dècades  puguin afectar la meitat de la població. Aquest increment és més important en la població pediàtrica, essent l’asma la malaltia crònica més prevalent al llarg de la infància i l’adolescència.
 
A Catalunya hi ha un milió i mig de persones afectades. A més d’aquesta prevalença elevada, i que va en augment, també s’observa un increment d'al·lèrgies complexes que impliquen diversos òrgans alhora i pacients amb múltiples al·lèrgies, és a dir, que tenen manifestacions al·lèrgiques en front de diversos al·lèrgens, com ara pòl·lens, aliments, fongs i altres. Tot això complica el seu diagnòstic i tractament, i fa que siguin la causa d’elevats costos sanitaris, socials, i familiars.
 
Les malalties al·lèrgiques tenen un fort impacte en la demanda de recursos sanitaris, produeixen despeses sanitàries elevades, en visites a urgències, hospitalitzacions i fàrmacs, en especial quan els pacients no són diagnosticats i tractats de manera adequada. Els costos socials i familiars també són elevats, atès que motiven pèrdues d’hores de treball i absentisme escolar i laboral. Tenen un impacte negatiu en la qualitat de vida dels pacients i, en el cas dels nens, també dels seus cuidadors. Per tot això, i per la seva elevada prevalença, s’ha anomenat les malalties al·lèrgiques com “l’epidèmia del s. XXI”.
 
El tractament de les malalties al·lèrgiques requereix el diagnòstic de la malaltia i el diagnòstic acurat de l’al·lergen que la provoca; evitar el contacte amb l’al·lergen causant; i la immunoteràpia (vacunes) en cas que no sigui possible eliminar el contacte. A més, quan es presenten els símptomes cal utilitzar els medicaments prescrits pel metge.
 
Si bé els símptomes de les malalties al·lèrgiques poden presentar-se tot l’any, en arribar la primavera, els al·lèrgics als pòl·lens en pateixen les conseqüències amb  l’aparició dels símptomes de la seva malaltia: ofec, esternuts, picor al nas i al ulls, obstrucció nasal, mucositat nasal, mal de cap i pèrdues d’hores de son. Tot plegat interfereix en la seva vida quotidiana.