Mor Manuel Ramón Alarcón, antic professor de la Facultat de Dret
02/06/2015
Doctorat en Dret per la Universitat de Sevilla, en la qual va exercir els seus primers anys de docència com a professor de Dret del Treball, Alarcón va arribar a Catalunya l'any 1987 per incorporar-se a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ocupar el càrrec de vicerector d'Administració i Serveis (1990-1991). Posteriorment, va impartir docència a la Universitat Pompeu Fabra i, de nou, a la Universitat de Sevilla.
El seu llegat a Catalunya en general i a la UAB en particular, s’evidencia en una escola de destacats laboralistes als quals va contribuir a formar. María José Feijóo, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UAB, ha elaborat el següent escrit sobre la figura del professor Alarcón:
Recentment ens ha deixat el professor Manuel Ramón Alarcón -DEP-. El 27 de maig passat, a Sevilla, no sentíem la intensitat del Sol, només el dolor de la seva absència.
Va ser la primavera de l’any 1987 quan aquest professor de l’Escola Sevillana va guanyar la càtedra de Dret del Treball de la nostra universitat, on des del primer moment va posar en marxa la seva dedicació plena, amb aportació d’idees pedagògiques i metodologia docent, celebració de seminaris de dret comparat, jornades i creació d’un grup de treball iuslaboralista de periodicitat setmanal amb persones expertes de tots els àmbits de les relacions laborals...Capacitat d’enganxar!
La gestió universitària va ser un referent a la seva activitat a la UAB, des del Vicedeganat de Dret primer, al Vicerectorat de la Universitat després, aportant la seva coneixença i temps sense horari...Capacitat de convèncer!
Més tard va anar a la nova Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, el retorn a la seva universitat d’origen, Sevilla, va tancar la seva dedicació universitària, per a anar al més alt tribunal, el Tribunal Suprem, com a magistrat de la Sala Social.
Des del Tribunal Suprem continuava aportant la seva energia i coneixença amb interminables argumentacions amb els seus companys de sala, sempre en defensa dels drets dels treballadors...Capacitat de discussió i argumentació!
Mentre, mai rebutjava cap invitació per a impartir un seminari, una conferència o una classe de grau, la passió sempre era la mateixa i l’acceptació de la invitació amb un sí, immediata.
Torno avui de Bolonya, on el seu lligam amb l’Escola Laboralista Bolonyesa em va permetre estades en temps de becària, i ahir sopava amb els seus amics i amigues, tots col·legues de “la sinistra”, amb indignació i tristesa per la seva absència...El seu record els portava des de l’enèrgica discussió forta a la tristor que hi havia a taula en saber de la mort de “Manolo”.
Ara ens queden els seus fets i els records… I la seva estela, perquè la seva fortalesa i capacitat de lluita romandrà entre els seus deixebles, encara incrèduls davant d’una inesperada fugida perquè des de les vacances de Pasqua, enmig de la seva vital Setmana Santa sevillana, ens tenia pendents i sabíem que la seva lluita ara només tenia un objectiu: la seva salut… Aquesta vegada la lluita ha estat tan dura i amb nombrosos fronts oberts de forma sobrevinguda que ni el mestre ha pogut superar-ho.
Manuel Ramón, te echaremos de menos en la UAB, muchos emails y mensajes recibidos estos días dejan constancia de ello. Gracias a tod@s. Pero, a pesar de la tristeza, ¡seguiremos “palante” como sólo tú nos has enseñado a hacerlo!
MJFR. Sevilla-Bolonya-Barcelona.