Sala de premsa Premsa i mitjans

La senescència cel·lular intervé en el desenvolupament embrionari

La senescència cel·lular intervé en el desenvolupament embrionari
La senescència cel·lular intervé en el desenvolupament embrionari
Un estudi coordinat pel CNIO amb col·laboració de la UAB i del CBATEG ha descobert que la senescència ocorre com a part del desenvolupament embrionari normal dels mamífers i no només com a resposta a un dany en les cèl·lules. L'estudi ha estat publicat a Cell juntament amb un segon treball del Centre de Regulació Genòmica sobre del mateix procés biològic.

15/11/2013


La senescència cel·lular determina la parada del cicle cel·lular i està implicada en els processos en els quals es produeix dany cel·lular: és un mecanisme que desactiva la proliferació en el càncer i durant l'envelliment. El treball publicat a Cell, dirigit per Manuel Serrano, investigador del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, demostra ara que aquest procés biològic es produeix també durant el desenvolupament embrionari dels mamífers.

L'estudi, en què han col·laborat els investigadors de la UAB Jesús Ruberte (CBATEG i Departament de Sanitat i Anatomia Animal) i Alfonso Rodríguez-Baeza (Departament de Ciències Morfològiques, Àrea d'Anatomia i d’Embriologia Humana), posa de manifest que durant la degeneració del mesonefres, un ronyó embrionari transitori, i la formació de l'oïda interna la senescència cel·lular contribueix a la remodelació d'aquests òrgans.

Des d'un punt de vista mecanístic, la senescència embrionària és depenent del gen p21, però independent del p53 o del dany del DNA, i està regulada per les vies TGF-ß/SMAD i PI3K/FOXO. Posteriorment, els teixits embrionaris són infiltrats pels macròfags, que eliminen les cèl·lules senescents, la qual cosa permet la reorganització dels teixits i la formació dels òrgans definitius de l'adult.

Conceptualment, aquest estudi afegeix la senescència cel·lular a la llista de processos claus que contribueixen al desenvolupament embrionari, tals com la proliferació, la diferenciació, la migració i la mort cel·lular. També obre la possibilitat a la hipòtesi que la senescència cel·lular aparegués durant l'evolució com un mecanisme capaç de remodelar els òrgans embrionaris, i que posteriorment en el període adult, s'hagi adaptat per regenerar els teixits danyats.

Article de referència: Programmed cell senescence during mammalian embryonic development. Daniel Muños-Espín, Marta Cañamero, Antonio Maraver, Gonzalo Gómez-López, Julio Contreras, Silvia Murillo-Cuesta, Alfonso Rodríguez-Baeza, Isabel Varela-Nieto, Jesús Ruberte, Manuel Collado, Manuel Serrano. Cell (2013). DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.cell.2013.10.019