Desè aniversari de la Planta Pilot MELISSA
04/04/2019
Coincidint amb el desè aniversari del laboratori Planta Pilot MELISSA de la UAB, i els 30 anys des de l'inici del projecte a l’Agència Europea de l’Espai (ESA), al llarg del matí d’avui ha tingut lloc una jornada per fer balanç dels resultats obtinguts, presentar les últimes millores tecnològiques del laboratori i explicar la nova etapa en que entra el projecte. En la reunió hi han participat Christophe Lasseur i Brigitte Lamaze, coordinadors del projecte MELiSSA a l'ESA, i Francesc Gòdia, professor del Departament d'Enginyeria Química i Ambiental de la UAB i director de la planta Pilot MELiSSA, i ha comptat amb la presència de representants del Consorci internacional que desenvolupa el projecte MELiSSA, delegacions nacionals a l'Agència Europea de l'Espai, com el CDTI en el cas d'Espanya, i de les diferents empreses que col·laboren desenvolupant tecnologia per al projecte. També hi han intervingut Margarita Arboix, rectora de la UAB; Joan Gómez Pallarès, director general de Recerca de la Generalitat; Franco Ongaro, director de Tecnologia, Enginyeria i Qualitat de l'ESA; i Rafael Rodrigo, director general de Política Científica del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
MELiSSA és l’acrònim de Micro-Ecological Life Support System Alternative, un projecte innovador de l’Agència Europea de l’Espai que es va iniciar com a part d’un programa de recerca sobre tecnologies de suport a al vida per tal de fer possibles les missions tripulades de llarga durada a l’espai. De fet, tot i que la planta pilot de la UAB fa deu anys, el projecte des dels seus orígens celebra enguany els seus 30. Es tracta de l’únic laboratori a Europa per a la demostració de sistemes de suport a la vida de cicle tancat, un sistema de regeneració circular que produeix aigua, aliments i oxigen recuperats dels residus, diòxid de carboni i minerals.
Les missions tripulades de llarga durada no es podran dur a terme sense un sistema de regeneració com el que es desenvolupa amb el projecte MELISSA, que reduirà la logística necessària per mantenir la tripulació. Es calcula que, sense reciclar, caldrien unes 30 tones de material per a una missió de 1000 dies a Mart. Per a aconseguir-ho, el projecte proposa un sistema circular, amb la generació de material comestible a partir de plantes i microalgues, la revitalització de l’atmosfera per fer-la respirable, la recuperació d’aigua potable, i el reciclatge dels residus generats per la tripulació i pel creixement de les plantes. El projecte MELISSA té com a objectiu ideal el reciclatge del 100% de tots els elements químics d’aquests processos, és a dir, assolir un ecosistema autosostenible sense cap tipus de suport extern. Es tracta d’un desafiament molt gran en termes de control de processos, estabilitat, seguretat i robustesa.
En els últims deu anys, des de la inauguració de la Planta Pilot MELISSA a la UAB, s’ha arribat a resultats d’èxit en la construcció dels compartiments que configuren la planta. S'ha aconseguit mantenir en funcionament tres dels sis compartiments necessaris per completar el cicle de vida sense aportació exterior en un període llarg de temps: un bioreactor de nitrificació, un fotobioreactor de microalgues i un compartiment aïllat amb una “tripulació” mostra de tres rates.
Per tal d’iniciar la nova fase del projecte, que serà decisiva per a l’acompliment dels objectius, els compartiments han estat millorats especialment pel que fa a l’esterilitat i a evitar la contaminació externa. La instal·lació s’ha fet més resistent contra potencials elements contaminadors amb millores tecnològiques i amb un canvi en les característiques del sostre de la planta. A més, s’ha millorat l’eficiència del sistema d’il·luminació de les microalgues, ara basat en fonts LED.
De forma paral·lela, des de l’ESA també s’han produït millores en el projecte global, com són l’enviament del fotobioreactor ARTEMISS a l’Estació Espacial Internacional (ISS), i l’exposició de bacteris nitrificants a l’ambient espacial (NITRIMEL) a bord d’un satèl·lit rus.
El projecte MELISSA és un projecte internacional multidisciplinari amb un equip que conforma el nucli de catorze socis, tot incloent l’ESA: la Universitat Autònoma de Barcelona, SCK/CEN (Mol, Bèlgica), VITO (Mol, Bèlgica), University of Ghent (Ghent, Bèlgica), University of Mons (Mons, Bèlgica), University of Guelph (Guelph, Canadà), University Clermont Auvergne (Clermont-Ferrand, França), SHERPA Engineering (Paris, França), Enginsoft (Bergamo, Itàlia), University of Napoli Federico II (Napoli, Itàlia), Univeristy of Lausanne (Lausanne, Suïssa), IPStar (Vught, Països Baixos), i the MELiSSA Foundation (Brussels, Bèlgica). La coordinació del consorci és a càrrec de l’ESA, i a mesura que el projecte es desenvolupa, més i més empreses i organitzacions europees hi contribueixen, aportant expertesa. A dia d’avui hi ha més de 50 organitzacions de 12 països diferents que hi han contribuït al projecte MELISSA. Els científics i enginyers de MELISSA tenen diferents perfils (acadèmics, industrials) i comparteixen una expertesa multidisciplinària en microbiologia, modelització, enginyeria de processos, biotecnologia, enginyeria de sistemes, nutrició, automatització, genòmica i proteòmica, entre d’altres.