Albert Fert, investit doctor honoris causa per la UAB

21/05/2009

En la seva intervenció, Josep Fontcuberta, que ha actuat com a padrí del doctorand, ha presentat Albert Fert com exemple de que l'aparent dicotomia que plana permanentment entre ciència bàsica i ciència aplicada no és certa. "El descobriment de la GMR i el naixement de l’espintrònica, dels que Albert Fert n'és pare, són el símbol del bon maridatge de la ciència bàsica i la tecnologia", ha manifestat, il·lustrant-ho amb l'explicació de la seva trajectòria científica, que "ha donat fruits que, en molts aspectes, han canviat la nostra manera de comunicar-nos i, per extensió, les nostres vides".

Josep Fontcuberta ha descrit el camí que va portar Albert Fert a descobrir la GMR i ha definit l'investigador francès com un "artista de la ciència", que va saber "recollir les contribucions anteriors, integrar-les en un nou edifici intel·lectual i tenir els ulls ben oberts per usar les noves tecnologies per dissenyar i fabricar uns materials artificials que explotessin de manera òptima les idees que al llarg dels anys havia forjat".

Finalment, el professor Fontcuberta ha destacat "la generositat i el mestratge del doctorand", que l'ha portat a col·laborar amb investigadors d’arreu del món i especialment amb els d’universitat i centres de recerca catalans, com l'ICMAB o l'Institut Català de Nanotecnologia.

Albert Fert ha dedicat la seva lliçó a explicar l'origen, el desenvolupament i el futur de l’espintrònica, tot destacant la rellevància que pot tenir en el futur més pròxim aquest nou tipus d'electrònica que explota la càrrega de l'electró i l'orientació de l'espí per obtenir dispositius més petits i eficaços i noves funcionalitats.

El físic francès ha explicat les primeres observacions realitzades en relació a la GMR i les seves aplicacions en els sensors i en els discs durs, i el posterior descobriment de la magnetoresistència d'efecte túnel (TMR – Tunnelling Magneoresistance), que va permetre obtenir nous materials amb una capacitat molt més gran d'emmagatzematge i desenvolupar la primera memòria magnètica MRAM l'any 2006.

Les noves possibilitats d'aplicació de l'espintrònica en materials semiconductors i nanotubs de carboni ha centrat també part de la lliçó de l'investigador francès, per a qui l'espintrònica ocuparà "un lloc important en la tecnologia del nostre segle. Atès el potencial que encara té per demostrar en computació quàntica, en el futur veurem aplicacions revolucionàries", ha conclòs.

Al final de la cerimònia, la rectora de la UAB, Ana Ripoll, ha destacat el fet que Albert Fert ha millorat la vida de la societat, que normalment relaciona aquesta millora amb avenços en àmbits com el de la salut. "No és freqüent que els científic purs, com els físics o els matemàtics, siguin percebuts pels ciutadans com a persones que intervinguin o influeixin en la millora de la nostra vida quotidiana. Però el Dr. Fert ha fet canviar aquesta percepció", ha manifestat.

Ana Ripoll ha remarcat l'aposta decidida de la UAB per la nanociència i la nanotecnologia i ha encoratjat Albert Fert a continuar avançant amb pas ferm en els avenços relacionats amb l'espintrònica, congratulant-se per "l'estreta, llarga i profitosa col·laboració que l'investigador francès i el seu equip han mantingut al llarg dels anys amb la UAB i l’ICMAB”.

La rectora de la UAB ha finalitzat la seva intervenció destacant la "curiositat insaciable i el desig de saber" del doctorand, així com "la complicitat que ha sabut establir amb els científics amb què ha col·laborat, tan important per potenciar el treball en equip". 

L'acte d'investidura d'Albert Fert ha finalitzat amb la interpretació del grup musical "Jazz bits", a càrrec d'Àlex Martos i d'Àlvar Sánchez, i del cant "Gaudeamus Igitur", per part del cor de la UAB.

Més informació: LLIÇÓ MAGISTRAL D'ALBERT FERT
INTERVENCIÓ DEL PADRÍ JOSEP FONTCUBERTA