UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En aquest article es presenta un estudi bibliomètric de la coautoria en els Estudis de Traducció i d’Interpretació (ETI). Amb aquest objectiu, en el nostre article hem donat resposta a cinc preguntes de recerca: els ETI tenen un ecosistema propi de pràctiques de coautoria?; existeix alguna tendència que l’afavoreixi?; la coautoria varia en funció del tipus de document o de revista?; es relaciona amb un avantatge en nombre de citacions en els ETI?; quin és el percentatge de col·laboració internacional dels investigadors de la disciplina?; i, per últim, ofereix la coautoria algun avantatge més enllà del nombre de citacions?

En primer lloc, els ETI tenen, efectivament, el seu ecosistema propi de pràctiques de coautoria si les comparem amb la resta de disciplines properes. En el nostre corpus de més de 64.000 publicacions dels ETI, només el 16% són en coautoria. La mitjana d’autors per publicació en els ETI ha augmentat al llarg del temps i actualment se situa en 1,3, mentre que la mitjana d’autors en publicacions en coautoria és de 2,6. Així, doncs, en els ETI el nombre més freqüent d’autors dels documents en coautoria se situa entre 2 i 3. En relació amb d’altres disciplines veïnes, el percentatge de documents en coautoria és més alt, però, en canvi, el nombre d’autors per document no.

En segon lloc, l’evolució històrica de la coautoria en els ETI mostra una tendència clarament a l’alça, amb un mínim de 7,4% en els anys seixanta i un increment constant des d’aleshores fins arribar al 25,1% en el segle XXI. A més, una anàlisi detallada d’aquest segle ens mostra que aquest increment és constant. Hem observat que la proporció de documents d’autoria individual disminueix amb el temps, mentre que el percentatge de documents en coautoria augmenta en totes les tipologies documentals. El percentatge de citacions que reben les publicacions d’autoria individual també disminueix amb el temps, mentre que el percentatge de citacions de publicacions en coautoria augmenta.

En tercer lloc, la coautoria varia en funció del tipus de document o de la revista. La coautoria en els ETI no és encara la norma, però actualment una de cada quatre publicacions és en coautoria. Els llibres són el tipus de document amb un percentatge de coautoria més alt (27,8%), seguits dels articles (11,2%) i dels capítols de llibre (9,0%).

En quart lloc, en general no hem pogut demostrar que la coautoria incrementi el nombre de citacions en aquesta àrea de coneixement. Això no obstant, hem comprovat que la coautoria tampoc no hi té un impacte negatiu. De fet, les nostres dades semblen indicar una tendència cap a un avantatge de la coautoria en el nombre de citacions en el cas d’articles de revista publicats en l’últim període d’anàlisi (2001-2015).

En cinquè lloc, les nostres dades mostren que la col·laboració internacional es un fenomen marginal en els ETI (per sota del 10% en els últims anys) i tampoc no hem pogut detectar un avantatge de la col·laboració internacional en forma d’un major impacte en termes de citacions de les revistes analitzades.

Per últim, des d’un punt de vista qualitatiu, hem observat que la col·laboració afavoreix que persones amb capacitats i coneixements complementaris s’uneixin per resoldre problemes. Treballar amb altres membres de la comunitat científica aporta recolzament, retroalimentació immediata i la possibilitat d’examinar i desenvolupar idees en equip, fet que fa més difícil bloquejar-se. Això no obstant, la col·laboració també és font de reptes importants, com ara distribuir i gestionar la feina, negociar punts de vista discordants, gestionar conflictes, assignar reconeixement i gestionar el temps, ja que el treball en equip pot requerir més dedicació.

Aquest estudi representa una visió inicial sobre l’evolució i l’estat actual de la coautoria en els ETI que pot significar un punt de partida inspirador i valuós per a futures investigacions.