UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El camí cap a la humanització de l'atenció sanitària necessita que el personal sanitari comenci a vincular teoria i pràctica des de la seva formació, quan són estudiants. El contingut curricular és important, però també ho és en la mateixa mesura considerar el pacient com a persona amb coneixements i veu pròpia, com a subjecte responsable de la seva salut i no només com a objecte d'atenció.

Hi ha diferents iniciatives on s'han convidat pacients a participar en la formació inicial del personal sanitari. Aquest estudi es diferencia d'aquestes experiències prèvies perquè ha estat codissenyat amb les pacients, que a més han assumit el rol de docents a l'activitat: definint, impartint i avaluant tots els continguts. Es van plantejar 5 workshops on es van abordar diferents aspectes del VIH: diagnòstic, com revelar-ho als familiars, tractament, l'estigma associat a aquesta malaltia i la relació amb el gènere, la justícia i l'equitat. Eren les pacients expertes, dones vivint amb VIH, les qui conduïen cada sessió, que partia d'una lectura prèvia d'articles concrets perquè els/les estudiants es familiaritzessin amb els temes a tractar, i promovien al grup discussions aportant les seves experiències personals. Aquesta és una de les poques iniciatives que inclou pacients en un rol de professores.

Els tallers de pacients expertes han permès a les i els estudiants acostar-se a la realitat de les persones afectades pel VIH des de tots els àmbits: biològic, social, cultural i emocional. Han comprès el contínuum salut-malaltia, què significa per al pacient viure i gestionar la seva malaltia i, com a futurs professionals, han integrat la importància d'humanitzar l'atenció sanitària i utilitzar un model de cura més centrat en el pacient. A més, a nivell individual, les i els estudiants van manifestar haver millorat com a persones i haver adquirit una mirada crítica sobre les seves pròpies actituds però també reflexiva i de canvi sobre la seva pràctica assistencial. Re-descobriren una humanització de les cures centrada en una dimensió expressiva en què la compassió, la confiança i la comunicació juguen un paper crucial.

Quan el pacient deixa d'estar en un llit o s'allunya d'aquesta posició "pacient", els i les estudiants d'infermeria poden veure les possibilitats d'aquesta persona com a agent de la seva salut. En de-construir el paper de pacient i ressituar-lo en un rol de cert poder com el de professor/a, la seva veu i experiències se senten com a subjectes de qui aprendre. A l'aula, l'estudiant aprèn del pacient; a les pràctiques clíniques, aprenen sobre el pacient. En aquest sentit, humanitzar les cures implica reivindicar la condició d'agents de la pròpia salut.