UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'aparent major èxit escolar de les joves en la majoria de nivells educatius emmascara la permanència de dificultats i d'exclusions que encara viuen les noies al seu pas per l'escola. Així mateix, les i els joves de classes treballadores, ara ja de diversos orígens en un context de velles i noves migracions com Catalunya, experimenten un major fracàs escolar i una pitjor inserció laboral, en relació amb el seu nivell d'estudis i en comparació a la resta de classes socials. No obstant això, pocs estudis s'han plantejat quin tipus d'experiència escolar es desenvolupa a les perifèries urbanes per a les classes treballadores actuals.

Després de més de 10 anys d'un sistema educatiu que ha ampliat sense precedents l'accés a l'educació de les classes treballadores, i que ha coincidit amb un avenç de la participació de les dones en l'educació superior, és rellevant conèixer a fons com es construeixen les identitats acadèmiques, socials i de gènere de les noies en els contexts de les perifèries urbanes, contexts que també han experimentat grans transformacions en les seves oportunitats i en la seva composició sociocultural.

Aquesta tesi es basa en una etnografia en la qual s'ha seguit a una cohort de noies i nois de classes treballadores de diversos orígens escolaritzats en un curs de Tercer d'ESO d'un centre públic d'una ciutat de la perifèria de Barcelona. L'abordatge etnogràfic es va portar a terme durant un curs escolar, desenvolupant un ulterior seguiment d'una mostra significativa de noies durant els tres cursos següents. La investigació incorpora les teories feministes sobre gènere i educació, els estudis de les subcultures femenines de classe treballadora i les investigacions sobre identitats de joves de minories i escola de l'antropologia i la sociologia de l'educació. Des d'una perspectiva de gènere, s'aborda la tensió entre els límits i les oportunitats que l'escola aparentment ofereix a les noies de classe treballadora i de minories. S'analitzen les seves experiències escolars i socials, les pràctiques discursives del professorat i de l'alumnat, les tecnologies disciplinàries i els mecanismes escolars d'organització de l'alumnat, així com el seu impacte en les seves identitats en construcció.

La tesi reconstrueix l'experiència quotidiana a l'escola des de la perspectiva de les alumnes i dels alumnes, i exposa com succeïxen alguns processos intuïts o explorats teòricament en altres investigacions, plantejant noves qüestions i la seva complexitat. Entre altres coses, mostra les següents: la creació d'un ordre escolar discriminatori en el qual es produeix la selecció escolar d'una minoria a costa de la desvinculació escolar de la resta, implícitament esperada, a partir de processos de separació i de segregació que només aparentment responen a la diversitat de nivells de rendiment de l'alumnat. Es crea una associació simbòlica entre la diversitat cultural i la incompetència acadèmica que legitima les relacions desiguals interètniques de l'entorn que ja existeixen i crea les condicions per a relacions entre iguals basades en l'hostilitat cap als nois i noies d'origen estranger. La construcció de les identitats de les joves, especialment les autòctones, es produeix entre les desiguals relacions de gènere -ja que segueixen sent avaluades pel seu cos i invisibilitzades pels nois- i la centralitat i la legitimitat d'allò masculí en la vida quotidiana de l'escola, la valoració diversa de les seves respostes a les exigències escolars del professorat, les seves aspiracions incondicionals de tenir un treball remunerat que vagi més enllà de la vida de les seves mares, i els discursos que censuren la identitat femenina de classe treballadora i la seva sexualitat quan es presenta de manera activa i contestatària. Aquests processos condueixen a la legitimació d'una identitat ideal d'estudiant invisible i silenciós, ni participatiu ni actiu, que afecta a nois i noies de secundària, però que en les joves apareix vinculat al control dels seus cossos i de les seves sexualitats. Emergeixen grups d'iguals de noies que contesten la jerarquització de l'estructura escolar i la subordinació de classe i de gènere amb una forta amistat intragrup i l'exercici del poder sobre els seus iguals, en els quals es localitzen noies que utilitzen l'escolarització com a instrument per vèncer els límits de gènere familiars. A més, entre les joves de minories, la seva desvinculació escolar es produeix principalment per l'exclusió de les xarxes de popularitat social i l'hostilitat verbal i física dels seus iguals autòctons, que incrementa la seva experiència prèvia de descens social. Aquesta desvinculació els resta possibilitats d'èxit escolar malgrat tenir, entre les noies, majors aspiracions que els seus iguals barons.

Els resultats obtinguts indiquen que l'escola de la perifèria produeix noves i interioritzades desigualtats per a la majoria del seu alumnat, encara que aconsegueix l'èxit per a un grup seleccionat, que no només no coincideix de manera plena amb l'alumnat amb majors expectatives, sinó tampoc amb l'alumnat que mostra inicialment major potencial, molt especialment en el cas de les noies: dels 80 estudiants que van compondre la cohort inicial, només 11 van arribar a acabar batxillerat, i només 3 eren noies. Es produeix, finalment, una progressiva i involuntària pèrdua de poder de les noies de classe treballadora, fortes i assertives, una invisibilitat dels seus processos escolars i socials d'exclusió, i una selecció escolar que produeix un èxit fràgil en les joves que aconsegueixen accedir a estudis postobligatoris, davant un mercat laboral en el qual només una escolarització molt major que la dels seus pares els pot garantir certa mobilitat social a llarg termini per aquesta complexa via.