Introducció

50 anys Facultat: Introducció

Anunciem amb goig que aquest curs 2019-20 la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB fa cinquanta anys!!!  Hem preparat per a l’ocasió un programa especial d’actes per a celebrar-ho i trobareu, a més, una galeria de fotografies i documentació especialitzada en les pestanyes d’aquest enllaç. Us presentem seguidament una breu cronología d’aquests 50 anys i, al final, un breu relat sobre la creació i l’aterratge convuls a Bellaterra. CONVIDEM a tots els ESTUDIANTS, PROFESSORS I PERSONAL DE L’ADMINISTRACIO I SERVEIS que heu estat en algún periode d’aquests 50 anys en aquesta casa a retrobar-nos en aquests dos anys de celebració, els primers llicenciats no varen començar fins el curs 70/71, i a continuar permanentment la interacció a través de la comunitat Alumni de la UAB, el capital humà d’aquests 50 té molt valor i l’hem d’aprofitar.

US ESPEREM, LA FACULTAT ÉS CASA VOSTRA!!! … si es que hi ha cases d’algú…
 

Cronologia:

1969: Naixement de la Facultat de Ciències Econòmiques.

1970/71: Comença la primera promoció de llicenciatura a l’Escola d’Idiomes del Raval.

A partir del curs 1972-1973: La seu de la Facultat de Ciències Econòmiques s’ubica de manera definitiva al Campus de Bellaterra.

1975: Es llicencia la seva primera promoció d'estudiants de la Facultat de Ciències Econòmiques.

Entre 1992 i 2010: A la Facultat de Ciències Econòmiques  s’imparteixen les titulacions d'Administració i Direcció d'Empreses i d'Economia.

Curs 2001-2002: s’afegeix la doble titulació d'Administració i Direcció d’Empreses i Dret.

Curs 2003-2004:  s’afegeix la titulació de segon cicle d'Investigació i Tècniques de Mercat.

Curs 2010-11: la nova Facultat d’Economia i Empresa inaugura, al Campus de Bellaterra, tres graus universitaris que recullen i representen amb visió de futur l'experiència sedimentada en el passat: els graus d'Administració i Direcció d'Empreses, el d'Administració i Direcció d'Empreses i Dret i el d'Economia i al Campus de Sabadell els nous graus universitaris de Comptabilitat i Finances i Empresa i Tecnologia, que representen la culminació d'una trajectòria sempre atenta a l'evolució constant dels models d'organització empresarial i de la demanda de capital humà per part dels nous sectors productius.

El curs 2011-12 i el curs 2014-15 es posen en marxa els grups en anglès dels graus d'Administració i Direcció d'Empreses i d'Economia, respectivament, amb la intenció d'avançar en la internacionalització dels estudis oferts per la Facultat.

♦ ♦ ♦ ♦ ♦ ♦ ♦ ♦ ♦ ♦ ♦ ♦ ♦ ♦ ♦ ♦

                                                                                                             
                                                                                                                                                 

La llarga marxa a Bellaterra

La Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials va posar-se en marxa el curs 1969-1970, un any després de la constitució de la UAB. Donades les dificultats pressupostàries que estava tenint la nova Universitat es va ubicar de manera temporal al monestir de Sant Cugat, juntament amb la Facultat de Lletres, fins que no estigués acabat l’edifici definitiu del futur Campus Universitari a Bellaterra, però el greu problema d’espai va promoure la cerca de nous edificis per emplaçar la Facultat de manera transitòria

Pel que fa a l’organització acadèmica i docent de la nova facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials el professor Antoni Serra Ramoneda, juntament amb els economistes de la Comissió Gabriel Solé Villalonga i Joan Sardà Dexeus, va proposar que donada l’escassa disponibilitat de professorat competent en les especialitats projectades per a la nova facultat, la millor opció seria dedicar els esforços del primer any a la formació de llicenciats i professors mitjançant cursets de doctorat i treballs d’investigació. D’acord amb aquesta visió, el professor va explicar que únicament es crearien tres departaments: Teoria Econòmica, Estructura i Política Econòmica i Sociologia; i Ciències Jurídiques si s’arribava a considerar oportú.

El MEC va acceptar aquesta opció i la mesura es va demostrar encertada i va permetre oferir un programa inicial molt innovador i de gran qualitat.  La  pressió de la massificació estudiantil sobre la Universitat de Barcelona, però, va acabar exigint a la Comissió Promotora de la Universitat Autònoma l’inici del primer cicle de la llicenciatura per al curs 1970-1971.

El fet que durant el primer any la Facultat d’Econòmiques pogués funcionar sense alumnes va ser un privilegi. Aquells primers anys es van dedicar a discutir sobre com havia de ser el pla d’estudis i el que s’havia de fer. El segon any, quan ja hi havia alumnes els ajudants anaven a les classes per escoltar com ho feien els professors i preparaven els problemes que després recollien amb els estudiants. Els grups d’alumnes eren molt petits.

Les gestions per aconseguir la cessió d’un edifici on albergar provisionalment la Facultat van conduir en primer lloc al carrer Pomaret de Barcelona, a un edifici dirigit per un Patronat presidit pel cunyat de Franco, però no varen fructificar i  finalment, quan el curs 1969 es trobava molt avançat, es va obrir la possibilitat d’ocupar gratuïtament l’edifici de la futura Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona, situada a l’Avinguda Drassanes que encara no s’havia obert per problemes de pressupost. La Facultat únicament va estar dos anys i mig en aquest edifici, en ple Raval, perquè la ràpida construcció del Campus Universitari va possibilitar el trasllat a Bellaterra al llarg del curs 1971-1972, canvi que va produir ampliar les matriculacions de forma espectacular i començar el curs 1972-73 de manera definitiva a Bellaterra. Amb aquest canvi d’ubicació, Sardà va abandonar el Deganat, que ocupava des del maig del 1970, per motius de salut i el càrrec va ser assumit per Jordi Nadal.

L’edifici construït a Bellaterra per a albergar la Biblioteca General havia estat ocupat pels serveis administratius del Rectorat i la Biblioteca, abans de l’estiu de 1972, i estava previst que la facultat de Lletres i Ciències Econòmiques i Empresarials també comencessin el curs 1972-1973. Però el diumenge 29 d’octubre de 1972 una biga de l’edifici ocupat pel Rectorat i la Biblioteca General es va enfonsar “sobre el forjat del pis de la planta immediatament inferior, arrossegant en la seva caiguda elements de coberta que descansaven sobre ella, així com materials d’instal·lacions que en aquella zona de coberta quedaven ubicats. L’esfondrament va ocasionar greus desperfectes en les instal·lacions de la biblioteca i llibres, molts dels quals encara estaven en període de catalogació”.

Afortunadament únicament van haver-hi danys materials donat que al ser diumenge l’edifici es trobava tancat, però les conseqüències de l’enfonsament en un edifici que acabava de ser inaugurat, construït per les mateixes empreses constructores de la resta d’edificis del Campus, va aixecar una important alarma entre els estudiants i professors que havien d’iniciar les classes a Bellaterra. Tot plegat va donar molt a parlar a la premsa de Barcelona que al·legava a una possible malversació de fons públics.

El personal de l’edifici es va poder reintegrar al curs de treball el dia 6 de novembre i es va encarregar al director de la Biblioteca, Amadeo Soberanas, la recuperació del fons bibliogràfic que havia estat afectat per l’esfondrament.

La Comissió es va reunir el 2 de novembre per clarificar les causes de l’incident. En aquest punt es va posar de manifest que el projecte de construcció del sostre de la Biblioteca havia estat modificat respecte al projecte inicial per tal de doblar la capacitat de càrrega de 300 kg del projecte inicial. Dita correcció del projecte havia resultat desconeixedora per part dels membres de la Unitat Tècnica del MEC tal com ells van afirmar. Tampoc els arquitectes del projecte inicial n’estaven al càrrec ni havien autoritzat dit canvi.

Tot això passava en l’època del tardofranquisme en què hi havia molta agitació política. Els dos primers cursos de vida del Campus de Bellaterra van estar condicionats per un seguit de revoltes estudiantils en contra de la Llei General d’Educació (LGE) i en defensa de la democratització de l’ensenyança, també denunciaven les deficiències dels serveis de Bellaterra.

Durant el mes de novembre de 1972, un grup d’estudiants d’econòmiques va assaltar el rectorat per a protestar i van omplir la facultat de pintades i fulls. La versió oficial del rectorat acusava  un grup d’estudiants d’haver realitzat una acció directa molt violenta amb agressions als bidells, però la versió que van donar els alumnes a través dels cartells enganxats per les facultats va ser totalment diferent. Segons els estudiants l’acció va ser fruit d’un piquet de vaga de la facultat d’Econòmiques que “no van tenir més remei que trencar les finestres”. Segons la versió policial “uns 250 estudiants de la facultat d’Econòmiques va assaltar la secretaria emportant-se tots els expedients universitaris. El rector els va donar un termini per a retornar-los, fins aquella tarda i en cas contrari donaria compte judicialment. Després d’una minuciosa cerca, un dels bidells va trobar els expedients lligats i amagats en un racó de la universitat”.

Les protestes del mes de novembre van provocar la detenció d’alguns estudiants de la UAB, però això, en comptes de frenar la protesta va despertar de nou el moviment de solidaritat estudiantil amb els estudiants i una nova onada de protestes. La decidida actuació de protesta dels estudiants i la forta politització antifranquista que la UAB havia adquirit en l’últim any va complicar la difícil situació en què es trobaven les autoritats acadèmiques de la universitat. Alguns grups estudiantils havien radicalitzat el seu posicionament i defensaven directament la desaparició de les universitats per considerar-les un instrument de classe de la dominació capitalista.

A partir de la represa de les classes al gener de 1973, els vehicles de la policia es van instal·lar en diferents punts claus del Campus de Bellaterra, donant lloc a violentes intervencions a la cerca d’assemblees estudiantils. De mica en mica la policia va desaparèixer i l'activitat acadèmica s'ha anat fent, fins avui dia, de manera gairebé regular amb algunes interrupcions esporàdiques i amb la Facultat sempre present, immutable, observant el pas de les persones i d'aquests 50 anys.

                                                                                                                                                    

Aquell primer manifest

Los estudiantes de toda la universidad autónoma, reunidos en asamblea general, hemos llegado a los siguientes acuerdos, discutidos y votados:

1. Consideramos que el precio de los transportes se abusivo y constituye una medida selectiva y clasista más, por ello exigimos que se reduzca a un máximo de 10 ptas. ida y vuelta.
2. Las clases de lenguas instrumentales que se exigen, deben ir incluidas en la matrícula suprimiéndose la costosa matrícula inicial.
3. El que no funcionen las bibliotecas (situación agravada por el hundimiento de la Biblioteca General) constituye una carencia inadmisible por lo que deben ser puestas en funcionamiento inmediatamente.
4. Apertura de los cursos 2º y 3º de Letras y ubicación conjunta de toda la facultad de Filosofía de Bellaterra.
5. La presencia de la Guardia Civil en la inmediaciones del Campus y la ocupación de la línea férrea Barna-Sabadell constituye, en nuestra opinión, una clara provocación y un intento de silenciar nuestras reivindicaciones por lo que exigimos su retirada.
6. Creemos que el hundimiento de la Biblioteca General y los evidentes defectos observados en otros edificios de Bellaterra plantean serias dudas acerca de las condiciones de seguridad que éstos ofrecen, por lo que exigimos una revisión a fondo por parte del colegio de arquitectos y una atribución de responsabilidades.
7. Reafirmamos así mismo nuestro apoyo a los PNN en sus reivindicaciones profesionales y nos adherimos a su lucha por la liberación del profesor de ciencias Zenón Navarro y contra la no contratación de profesores por motivos políticos manifestamos nuestro deseo de establecer con ellos una coordinación estable; así como con los obreros de Bellaterra.

Hemos votado así mismo los siguientes acuerdos de lucha:
1. Que mañana día 8 de noviembre, sea un día de huelga que nos permita concretar y profundizar nuestro programa a la vez de constituir una forma de presión.
2. Que este programa sea ampliamente difundido a nivel ciudadano por los medios disponibles, empezando por la prensa.
3. Realizar un “boicot” indefinido a los autobuses de la línea de estación de Bellaterra-Universidad.
4. Asistir a las clases de Inglés sin realizar el pago de la matrícula.
5. Como forma de presión indirecta, realizar acciones de agitación a lo largo de la línea de FFCC y en los trenes.
6. Realizar una rueda de prensa para lanzar una campaña de información ciudadana.
7. Somos conscientes de que esta asamblea no ha sido sino un primer paso en la defensa de nuestros intereses