Publicacions
Cliqueu sobre una àrea de recerca per veure'n les publicacions disponibles. Sempre que sigui possible, s'oferirà un enllaç de descàrrega per baixar el document a text complet.
Proposta de Model de la Infermeria de Pràctica Avançada a Catalunya (MIPACAT) 2022
Aquest document que es presenta és fruit, per una banda, dels resultats del projecte IPACAT22 Consens sobre els aspectes clau del model de la pràctica avançada a Catalunya (Gutierrez R Ferrús L, 2022) realitzat amb la participació de 24 infermeres representants d’associacions científiques infermeres o multidisciplinaris de Catalunya.
Un cop vàrem tenir els resultats del projecte IPACAT22, el primer pas va ser presentar els resultats preliminars a les associacions participants el passat 11 de novembre 2022. Per altra banda, aquest document que presentem aquí és també fruit de l’apassionant, rellevant i a vegades difícil debat entre les membres de l’equip IPACAT amb diferents trajectòries professionals i diferents punts de vista que enriqueixen l’objectiu comú. Hem cregut oportú presentar els resultats del nostre debat, basats en el rigor i resultats dels projectes d’investigació per la millora i avenç de la IPA. Aquest debat, també ocupa un rol molt important a l'entorn professional per exercir un lideratge efectiu a les organitzacions i al sistema de salut. Estem convençudes que aquest document pot ser un punt de partida per configurar el model de la infermera practica avançada en el nostre país.
Monografia XIII: Consens sobre els aspectes clau del model de la infermeria de pràctica avançada a Catalunya
Aquest estudi aporta la contribució de 24 infermeres vinculades a societats científiques infermeres o multidisciplinàries a nivell estatal o a nivell de Catalunya en un estudi que explora el grau de consens i valida els aspectes clau del model de la IPA a Catalunya.
Més de 120 països han desenvolupat la figura de la Infermera de Pràctica Avançada, encara que es troben en diferents nivells de desenvolupament (Organització Mundial de la Salut; OMS, 2020) i, malgrat l'evidència clara dels seus beneficis pel sistema sanitari i per la població en general, sovint s’esmenta la seva infrautilització
Les directrius de Consell Internacional d’Infermeria (CII, 2020) recolzen el disseny de polítiques, marcs de treball i estratègies que sustenten la IPA i defineixen termes comuns pel desenvolupamentd’aquestes figures. L’equip IPACAT, amb aquest treball, vol contribuir o obrir un debat dins de les estructures organitzatives, les universitats i l’administració sanitària, amb la finalitat d’encaixar aquesta figura en el sistema de salut català, per contribuir a la sostenibilitat del sistema donant resposta a les necessitats de la població.
És el primer estudi en el nostre entorn que defineix i estipula amb les associacions científiques infermeres els criteris i aspectes clau de les IPA a Catalunya. Aquests criteris i dominis tant reguladors, d’organització, com de formació, han de permetre la definició d’un model d’IPA i d'un marc regulador que no pot esperar. La seva importància és crítica a l'hora de configurar els fonaments d’una normativa sòlida que protegeixi la població en general.
Monografia XII: Què opinen de la infermeria de pràctica avançada els professionals dels hospitals d'aguts de Catalunya?
Aquest estudi aporta informació sobre la visió que tenen els professionals que interactuen
amb les IPA sobre elles i el seu entorn; professionals com metges assistencials, caps de
servei, infermeres assistencials (especialistes o no), directius i comandaments, i altres
col·laboradors dels centres d’atenció especialitzada de Catalunya
Monografia XI: Les infermeres de pràctica avançada a Catalunya
El darrer any es va dur a terme un projecte de recerca centrat en els nous rols de les infermeres a Catalunya, el qual va posar en evidència la diversitat de denominacions dels llocs de treball i l’heterogeneïtat d’aquests. La recerca d’enguany fa un pas més i aborda un tema actual: la pràctica avançada de les infermeres1, un assumpte que desperta interrogants entre les infermeres i la resta de professionals de la salut i socials. Un estudi que està també adreçat als directius del sistema i a d’altres professionals que treballen amb les infermeres, fonamentalment els metges que són els professionals amb els qui han de tenir més complicitats en benefici del malalt. L’estudi abasta tots els àmbits on hi ha infermeres assistencials ja sigui l’atenció especialitzada, la primària, la salut mental, els sociosanitaris o la dependència, i han participat infermeres de les diferents regions sanitàries.
Monografia X: Exploració dels nous rols infermers dins de la xarxa pública d'hospitals d'aguts de Catalunya
Aquest treball ha sorgit a l’observar la diversitat de denominacions que tenien els nous rols infermers i la sospita d’una manca de claredat en la descripció dels mateixos. En els països pioners en aquests rols denominats avançats, el seu debut també va ser confós i amb descripcions molt heterogènies. L’objectiu plantejat ha estat explorar l’existència dels nous rols infermers i les seves característiques dins dels hospitals d’aguts de la xarxa pública de Catalunya. Per a dur a terme el projecte s’ha realitzat una enquesta a tots els hospitals d’aguts de la xarxa pública de Catalunya, un grup de discussió per validar i discutir els resultats preliminars i una consulta sobre la descripció dels nous rols predominants.
Monografia IX: Preocupacions dels directius sobre el futur del sistema sanitari català
Els estils de direcció evolucionen encara que moltes vegades no tenen prou present l’entorn (els propis professionals i les necessitats dels ciutadans). És en aquest context on sorgeix la pregunta que dóna nom a la monografia. Els objectius d’aquesta publicació són determinar les principals inquietuds i preocupacions compartides pels directius en relació al futur del sistema sanitari català, alhora que conèixer els arguments que les sustenten. D’aquest l’estudi se n’han derivat unes conclusions que poden ser una contribució al debat sobre el futur del sistema sanitari català en un entorn canviant i ple de reptes.
Monografia VIII: Com es gestiona la sanitat? 15 anys formant directius.
En aquesta monografia ens centrem en el Màster en Direcció d’Institucions Sanitàries de la UAB que es va iniciar l’any 2001. Des de la primera edició fins el moment d’elaborar aquesta monografia, han obtingut el títol 459 alumnes. L’objectiu d’aquest estudi és doble, d’una banda fer una mirada dels 15 anys transcorreguts i, per l’altra, sentir la veu dels exalumnes un cop finalitzen el Màster. A través d’una enquesta als exalumnes, hem conegut la seva opinió retrospectiva sobre les assignatures els seminaris, la seva evolució professional, la distribució actual del seu temps i quines són les seves expectatives en relació a la formació continuada que la Càtedra hauria d’oferir als exalumnes.
Monografia VII: Caps de servei. Supervisores/coordinadores d'infermeria.
En aquesta monografia ens centrem en les competències que requereixen els rols de cap de servei i la supervisora/coordinadora d’infermeria per a conduir els professionals que tenen al seu càrrec, i per complir la missió que tenen encomanada dins l’entitat. En les organitzacions de professionals, com és el cas dels centres sanitaris, el rol dels comandaments intermedis adquireix dimensions de gran complexitat. En aquestes organitzacions als professionals no només se’ls demana que facin la feina sinó que són ells els qui tenen gran part dels coneixements necessaris per prendre decisions i adequar procediments d’acord a la seva formació i expertesa professional. Si l’èxit del comandament intermedi és aconseguir la màxima eficiència en la consecució dels objectius de la organització, haurà de ser capaç d’incorporar els coneixements i els criteris dels professionals del seu equip i no es pot limitar a encomanar tasques i controlar-ne la execució.
Monografia VI: Direcció de recursos humans. Direcció econòmica i financera.
L’entorn determina les oportunitats i les restriccions externes front les quals la persona cal que reaccioni. Les competències directives són els comportaments habituals i observables que possibiliten l’èxit en la funció directiva en l’entorn que correspongui. Aquest llibre sobre les competències directives de la direcció de recursos humans i la direcció econòmica i financera, és el darrer volum de la sèrie sobre les competències directives en el sistema sanitari de Catalunya. Aquestes són les dues figures que complementen l’equip directiu nuclear amb les tres presentades anteriorment (direccions d’infermeria, mèdica/assistencial i gerència). El desenvolupament de les pròpies competències i les de l’equip de treball, és una responsabilitat de tots els directius. Disposar d’una guia del perfil d’excel·lència competencial, pot orientar els professionals interessats en desenvolupar aquests rols a detectar els comportaments idonis que configuren aquests perfils.
Monografia V: Gerències
Les competències directives són comportaments habituals i observables que possibiliten l’èxit en l’exercici de la funció directiva: aquests comportaments poden ser mesurats, donat que són observables, i poden desenvolupar-se ja que es tracta d’hàbits. En aquest context, es presenta el llibre sobre les competències de les gerències del Sistema Sanitari Català. L’objectiu general de l’estudi és definir el perfil de competències que hauria de tenir un/a aspirant a la gerència del sistema, amb la finalitat última de poder conèixer, gestionar i contribuir al desenvolupament d’aquestes competències.
Monografia IV: Direccions mèdiques/assistencials. Hospitals.
Les competències directives són comportaments habituals i observables que possibiliten l’èxit en l’exercici de la funció directiva: aquests comportaments poden ser mesurats, donat que són observables, i poden desenvolupar-se ja que es tracta d’hàbits. En aquest context, es presenta el llibre sobre les competències de les direccions mèdiques/assistencials als hospitals. L’objectiu general de l’estudi és definir el perfil de competències i també la trajectòria professional que hauria de seguir un/a aspirant a la direcció mèdica/assistencial, amb la finalitat última de poder conèixer, gestionar i contribuir al desenvolupament d’aquestes competències.
Monografia III: Direccions d'Infermeria. Hospitals
Les competències directives són comportaments habituals i observables que possibiliten l’èxit en l’exercici de la funció directiva: aquests comportaments poden ser mesurats, donat que són observables, i poden desenvolupar-se ja que es tracta d’hàbits. En aquest context, es presenta el llibre sobre les competències de les direccions d’infermeria als hospitals. L’objectiu general de l’estudi és definir el perfil de competències i també la trajectòria professional que hauria de seguir un/a aspirant a la direcció d’infermeria, amb la finalitat última de poder conèixer, gestionar i contribuir al desenvolupament d’aquestes competències.
Estudi de l'entorn organitzatiu de les infermeres d'hospitalització a Catalunya. Informe de resultats.
El present document recull els resultats de la primera part de la segona fase de l’Estudi sobre l’Organització i condicions de la cobertura d’infermeria en el sistema de salut de Catalunya, que s’està duent a terme a la Càtedra de Gestió, Direcció i Administració Sanitàries de la Universitat Autònoma de Barccelona dirigida pel Dr. Ricard Gutiérrez.
Definició i model evaluatiu del perfil competencial dels directius d'Atenció primària de Salut a Catalunya.
El coneixement de les competències professionals és motiu actualment d'interès i estudi en l'àmbit de la recerca de les organitzacions i, concretament, en el camp de les polítiques de recursos humans. Els estudis en relació amb les competències professionals han posat de manifest clars avantatges per a les organitzacions o institucions que les analitzen, ja que posen de manifest la importància del capital humà, aporten capacitat d'adaptació als canvis i creen una cultura d'aprenentatge continu. En relació als professionals en posicions directives de serveis d'atenció primària de salut, es percep un cert desenvolupament en la definició de tasques i funcions a desenvolupar en el lloc de feina, però existeix una distància no resolta entre la definició d'aquestes tasques i funcions a exrcir i el coneixement de les habilitats i competències professionals per a desenvolupar aquesta funció directiva.
Anàlisi de l'impacte potencial de l·aplicació del marc de Bolonya i de la implementació de les especialitats oficials d'infermeria, vers aquest col.lectiu professional, les institucions on treballen i el sistema de salut de Catalunya.
L'objectiu d'aquest estudi és analitzar l'impacte potencial o previsible de l'aplicació del marc de Bolònia i de la posada en marxa de les Especialitats oficials d'Infermeria en aquest col·lectiu de professionals, en les institucions on treballen, i en el sistema de salut de Catalunya, considerant diferents nivells com són l'àmbit dels processos de treball, l'organització i qualitat del treball professional i el funcionament del sistema.
Descarregar document en català - Descarregar document en castellà