Agenda

Descripció:

L'acte estarà dirigit pel Dr. Martí Mestieri, investigador de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC (IAE-CSIC).

Ubicació: Sala de Graus - Facultat Economia i Empresa

Data: Dilluns 17, Febrer de 2025 - 13:30h

Descripció:

Gabriele Guaitoli

Abstract:

Els ocupadors productius, principalment concentrats a les ciutats, ofereixen tant salaris elevats com un alt creixement salarial (com a retorn de l’experiència). No obstant això, no tots els treballadors es beneficien d’aquestes característiques de la mateixa manera: els treballadors joves es beneficien principalment de l’acumulació de capital humà, mentre que els treballadors més grans i experimentats prioritzen els salaris alts. Ens preguntem si la composició per edat de les zones productives influeix en la productivitat agregada.

Utilitzant un model espacial OLG (Overlapping Generations), descobrim que la resposta és afirmativa i que l’assignació de treballadors joves i grans a les zones productives és dinàmicament ineficient. La raó d’aquesta ineficiència és el que anomenem una "externalitat de congestió intergeneracional". En competir pel mateix espai urbà, els individus grans amb ingressos elevats expulsen els joves, que acaben acumulant menys capital humà i, en conseqüència, redueixen la productivitat futura.

A més, les generacions joves "afortunades", que aconsegueixen desplaçar els treballadors grans per establir-se en zones productives, acaben generant noves generacions "desafortunades" en el futur, agreujant la congestió intergeneracional.

Posteriorment, apliquem el model a les dades, quantifiquem aquesta ineficiència i proposem recomanacions de polítiques públiques. La política òptima hauria de garantir que un nombre suficient de joves pugui acumular capital humà traslladant-se temporalment a zones productives a l’inici de la seva vida laboral.

Ubicació: Seminar A - Facultat Economia i Empresa

Data: Dimarts 25, Febrer de 2025 - 13:30h

Descripció:

Sascha Kraus (Free University of Bozen-Bolzano)

Abstract:

La presentació examinarà els factors clau que contribueixen a l'èxit de les empreses familiars, centrant-se en com els comportaments emprenedors, la governança i la dinàmica familiar influeixen en el rendiment financer. Basant-se en recerca acadèmica i resultats empírics, s'explorarà com les empreses familiars d’èxit integren la innovació, la proactivitat i la gestió del risc, abordant també aspectes fonamentals com la planificació de la successió i la implicació familiar. La conferència demostrarà com diferents estratègies poden adaptar-se per afrontar els reptes únics i els objectius a llarg termini d'aquestes empreses. Emfatitzant la importància de la flexibilitat i la presa de decisions estratègiques, s’oferiran perspectives valuoses per fomentar un creixement sostingut i garantir l’estabilitat a llarg termini al llarg de les generacions.

Ubicació: Seminar room E2

Data: Dimecres 26, Febrer de 2025 - 15:00h

Descripció:

Joan Monras és professor d'Economia a la UPF i assessor de recerca al Banc de la Reserva Federal de San Francisco. Els seus camps d'estudi inclouen l'Economia Laboral, l'Economia Urbana i el Comerç Internacional. Pots trobar més informació visitant la seva pàgina web personal.

Joan està disponible per a reunions bilaterals de 30 minuts amb estudiants i membres del departament. Si estàs interessat, afegeix el teu nom al següent document:

DEA (UAB) - Meeting Seminar's Speakers.xlsx 

Ubicació: Sala de Graus - Facultat Economia i Empresa

Data: Dijous 27, Febrer de 2025 - 15:00h

Descripció:

Investigadors de diverses universitats i centres de recerca de Catalunya, entre ells la UAB, han creat l'Associació Catalana d'Estudis de la Ciència i la Tecnologia (STS-CAT), que es presenta en una jornada el 28 de febrer, a les 9,30 h, en la Residència d'Investigadors.

La jornada compta amb una conferència inaugural impartida per Wiebe E. Bijker, professor i investigador de la Universitat de Maastricht i assessor del govern holandès com a expert en les relacions entre democràcia i tecnologia. Bijker és un dels pares dels Estudis de Ciència i Tecnologia internacional, i un dels principals exponents de la Teoria sobre la Construcció Social de les Tecnologies. L’enginyer, filòsof i doctor en Sociologia i Història de la Tecnologia per la Universitat de Twente (Països Baixos), estudia la relació entre el desenvolupament de la tecnologia i la societat, i com l’aparició de noves tecnologies impacta en la democràcia i pot comportar el sorgiment d’un nou ordre social.

A continuació, té lloc una taula rodona (STS in Action) amb la participació de Blanca Callén (UAB), Israel Rodríguez (UOC), Ismael Ràfols (Ingenio CSIC-UPV & Univ Leiden) i Vincenzo Pavone (IPP-CSIC), moderada per la vicepresidenta dels STS-CAT, Núria Vallès (IIIA-CSIC). 

La cloenda és a càrrec de Miquel Domènech (UAB), membre dels STS-CAT.

L’assistència és gratuïta, però cal fer inscripció prèvia aquí.

Ubicació: Residència d'Investigadors del CSIC, C/Hospital, 64, 08001 Barcelona

Data: Divendres 28, Febrer de 2025 - 09:30h

Descripció:

Maria Cubel és professora titular d'Economia a la City University London i editora associada del Journal of Behavioral and Experimental Economics. Els seus interessos de recerca se centren en els camps de la microeconomia aplicada i l'economia experimental, amb un enfocament especial en l'economia laboral i de gènere, l'economia pública i els concursos i conflictes. Podeu trobar més informació visitant la seva pàgina web personal.

Resum:

Una extensa literatura ha estudiat, tant en el camp com en el laboratori, els efectes del subministrament de retroalimentació verificable absoluta i relativa sobre el rendiment, obtenint resultats diversos. Un altre corrent de la literatura ha analitzat els efectes de la retroalimentació no verificable proporcionada de manera centralitzada, també amb resultats mixtos. No obstant això, fins on sabem, cap estudi ha explorat els efectes de la informació sobre el rendiment proporcionada de manera descentralitzada.

En aquest article, estudiem experimentalment els efectes dels autoreports sobre el rendiment, és a dir, informes no verificables fets pels mateixos participants sobre el seu propi rendiment. En el nostre tractament principal, els participants realitzen diverses rondes d'una tasca de treball real i envien un informe públic sobre el seu rendiment al final de cada ronda. Els nostres resultats mostren que la majoria dels autoreports són verídics; només un 15% aproximadament són falsos, incloent-hi tant la sobreestimació com la subestimació, encara que aquesta última és menys freqüent. Aquestes taxes de falsificació són significatives, tenint en compte que mentir sobre el propi rendiment no té implicacions monetàries directes. Això suggereix que la manipulació de la imatge social pot ser una motivació per a la falsificació.

A més, observem que els autoreports no tenen efectes sobre el rendiment en comparació amb el tractament de control en què no es fan autoreports. No obstant això, el contingut dels autoreports és rellevant: una major falsificació perjudica el rendiment, ja que les mentides semblen neutralitzar els efectes positius d'una retroalimentació honesta sobre el rendiment. A més, veure informes inflats d'altres participants pot perjudicar el propi rendiment.

Maria estarà encantada de tenir reunions bilaterals (franges de 30 minuts) amb estudiants i membres del departament. Per tant, si esteu interessats, afegiu el vostre nom al document.

Ubicació: Sala de Graus - Facultat Economia i Empresa

Data: Dijous 6, Març de 2025 - 15:00h