Virginia Laparra: «Tornar a presó hauria significat la meva mort»

En què consistien els fets corruptes que vau perseguir?

En una fuita d'informació confidencial sobre processos d'investigació de casos de corrupció en què estaven implicades persones de diferents organismes i entitats estatals: jutges, magistrats, diputats, ministres, alcaldes, regidors... L'estava duent a terme el jutge Lesther Castellanos, que tenia en el seu coneixement els processos que litigava l'oficina del ministeri públic al meu càrrec.

Més específicament, quins tipus d'activitats corruptes eren?

Trànsit d'influències i venda d'informació. Filtraven informació sobre les investigacions i hi havia advocats que tractaven de comprar jutges perquè dictessin resolucions en un sentit determinat o diputats perquè votessin en un sentit o en un altre... Quant al poder executiu, normalment estava relacionat amb l'adjudicació d'obres públiques que estaven sobrevalorades. En analitzar les adjudicacions es comprovava que no eren legals perquè no es deixava concursar determinats constructors i que havien pactat els preus. També hi havia obres públiques que s'havien pagat però que només existien a la documentació. I hi havia vinculacions amb el narcotràfic: quantitats dineràries que aparentaven correspondre a negocis que, quan es buscaven resultava que no existien, que la documentació per crear-los era falsa.

De què se us va acusar per portar-vos a la presó?

Va ser en denunciar el jutge que estava filtrant informació sobre la investigació que s'estava fent en contra de tots aquests funcionaris. La filtrava a un advocat amic seu que tenia contacte directe amb el president de la república d'aquell moment, Alejandro Giammattei. A més, vaig descobrir que el jutge va fer servir el sistema informàtic de l'organisme judicial per obtenir informació sobre altres casos que no eren els seus. El vaig denunciar administrativament i el cap de la FECI, Juan Francisco Sandoval, el va denunciar penalment. Els fets en contra meu consisteixen a haver-lo denunciat administrativament: em van portar a la presó argumentant que és delicte denunciar administrativament un jutge per fets de corrupció. És a dir, un jutge em va denunciar a mi per haver-ho denunciat a ell. Van expedir una ordre de detenció contra mi i van establir una presó preventiva que va durar dos anys. Vaig entrar a la presó al 2022.

Com va ser el procés?

Per començar, el jutge, que se suposa que és l'encarregat de vetllar per les garanties constitucionals i el respecte als drets humans, va convertir un procés que havia de ser públic —en el nostre sistema penal, les audiències són públiques per naturalesa— en un de reservat. A les audiències, els querellants, les persones que donen suport al ministeri públic a l'acusació, ens cridaven i ens agredien verbalment de moltes maneres a les meves advocades i a mi. Em van voler obligar a admetre que denunciar administrativament un jutge és delicte. M'obligaven, a més, a una disculpa pública verbal i escrita, òbviament dictada per ells. M'exigien una aportació econòmica: avui dia encara hi ha una sol·licitud, per part de l'Estat de Guatemala d'un quart de milió de quetzals [31.000 euros] com a reparació. Volien també que declarés que tots els meus companys de la Comissió Internacional Contra la Impunitat i de la FECI formàvem una organització criminal que inventava casos.

Com van ser les condicions del vostre empresonament?

Terribles. Els primers sis mesos vaig estar a l'àrea d'aïllament per a homes d'una presó militar. Passava 23 hores diàries de tancament i una a l'aire lliure, que coincidia amb l'hora de sol més intensa en un lloc on no hi havia ombra. Entrava vomitant a la cel·la amb una insolació. El calabós tenia uns dos metres i mig per tres. Era una estança de ciment amb una porta corredora gruixuda de metall. L'única finestra era la de la porta, que feia uns 25 × 15 centímetres i que només es podia obrir per fora. Dins hi havia una regadora i un lavabo amb aigua freda, i un vàter. Jo pateixo claustrofòbia: em quedava sense oxigen i cada dos per tres em treien arrossegada al pati de terra. La rectora del sistema penitenciari se'n reia de mi i deia: «Vosaltres heu portat molta gent a la presó, ara el que us toca és aguantar-vos». Era una tortura constant. A banda que denunciar administrativament no és un delicte, algú sense antecedents, si som estrictes amb la llei, mai no hauria ingressat a la presó. Només era un mecanisme de repressió.

Va sortir a la llum pública el vostre cas?

El cas es va conèixer per mitjà d'una entrevista a l'agència Ocote. Vam sol·licitar amb molt esforç que deixessin entrar un periodista i li vaig explicar els motius pels quals estava a la presó i les condicions en què estava empresonada. Quan la van publicar, em van portar immediatament al jutjat. Em van enviar a un hospital de salut mental i a una presó de màxima seguretat. El menjar de la presó era impossible, ni els animals del carrer se'l menjarien: em vaig alimentar amb el que eventualment aconseguien portar-me familiars, amics o desconeguts. Dues persones meravelloses em van conèixer en aquestes condicions i em van dir: «Cal que mengis, ens comprometem a ajudar-te». Ho agraeixo de tot cor perquè no hauria sobreviscut d'una altra manera.

Hi va haver més irregularitats en el vostre empresonament?

A les bases militars en què vaig estar em fotografiaven cada dia, cosa que és il·legal en aquelles condicions. Les fotos sortien posteriorment a les xarxes socials amb missatges de burla, misògins, etc. Les publicava una fundació que es va adherir a la causa en contra meva, l'anomenada Fundació Contra el Terrorisme. És un grup creat per defensar militars acusats de delictes de lesa humanitat, com ara el cas d'Efraín Ríos Montt.

Quina era, al vostre parer, l'objectiu de la vostra condemna?

La idea era aplicar-me no una presó preventiva sinó una pena anticipada per donar una lliçó a tots els empleats públics sobre allò que no podia fer-se sense pagar-ne les conseqüències. I demostrar que les amenaces de dur-nos a la presó, formulades a finals del 2017, persistien cinc anys després. El 19 d'octubre del 2022 feia nou mesos que estava empresonada i vaig sol·licitar una audiència per revisar l'empresonament. Vaig arribar d'hora a la sala d'audiències i, quan vaig entrar, vaig seure a la part del darrere. El jutge a qui jo havia denunciat estava cinc files més endavant parlant per telèfon amb una persona que gosaria dir que era la jutgessa que dirigiria l'audiència. Li deia: «Quedem que no la podeu deixar sortir de presó. És perillosa i, si la deixeu sortir, ens enviarà a tots a la presó».

I què va passar?

Aquell mateix dia van fer una gestió amb el ministeri públic. La fiscal general actual, Consuelo Porras, i el nou cap de la FECI, José Rafael Curruchiche, són personatges jurídics desastrosos, totalment plegats a la corrupció. Porras va actuar motivada pel jutge al qual vaig denunciar i amb una sol·licitud directa de la Fundació Contra el Terrorisme: quan vaig sortir de la sala d'audiències, aquell 19 d'octubre del 2022, m'esperava un gran grup de policies amb una nova ordre de detenció. Els nous fets consistien en què jo havia sol·licitat la suspensió d'una audiència i que els arguments que havia fet servir eren un delicte. Aquest és l'altre procés que m'esperava quan vaig sortir de la presó.

Què va passar llavors?

Quan vaig sortir el gener del 2024 havien iniciat el segon cas, que feia més d'un any que estava arxivat. El jutge estava molt pressionat per tots aquells grups que li deien que no em podia absoldre i que jo era la nina dels ulls del president de la república, Bernardo Arévalo. Ho deien perquè Arévalo m'havia concedit un reconeixement com a funcionària destacada de l'Estat. Consideraven que, si jo era absolta, el president creuria que anava guanyant poder, cosa que els semblava molt malament. El 8 de juliol el jutge em va condemnar a cinc anys de presó commutables més nou anys i a deu anys de prohibició d'optar a càrrecs públics i a l'exercici professional. A més, ja m'estaven cobrant el quart de milió de quetzals i em van posar una altra multa.

Aleshores vau decidir exiliar-vos?

Tornar a la presó hauria significat la meva mort. Vaig dir a les meves filles: «Si vaig a la sala d'audiències, el més probable és que no torni mai». Vaig haver de prendre una decisió i exiliar-me intempestivament. Vaig sortir i, quan vaig poder, vaig trucar a les meves filles per dir-los que no tornaria.

Han canviat les coses al sistema de justícia des que va assumir la presidència de Guatemala una figura més progressista com és Arévalo?

No, no han canviat. El president, de fet, amb prou feines ha aconseguit mantenir-se en llibertat. Ja van il·legalitzar el seu partit [Movimiento Semilla] i el que volen és portar-lo a la presó. L'organisme judicial s'empara en la seva autonomia però la veritat és que no té res d'autònom: està corroït, entrellaçat amb la corrupció. No són tots els jutges però els corruptes porten casos de persecució contra altres jutges, fiscals, advocats, periodistes i fins i tot estudiants que gosen manifestar-se contra la corrupció. Les fases de la persecució són: una campanya mediàtica de desprestigi, denúncies administratives, denúncies penals i presó o exili. En el meu cas, presó i exili. I l'exili destrueix tot el teu projecte de vida familiar, personal, professional... El que més lamento és no haver preservat la meva vida amb les meves filles. I hi ha la part professional, tot el que em va costar obrir-me pas al ministeri públic sent dona, que hi afegeix dificultat. He treballat per la justícia tot el que he pogut i he lluitat fins al darrer moment, però ja no em queda res per intentar. L'única manera de preservar la vida i la llibertat era sortir de Guatemala.