Universitats catalanes davant situacions de violacions de drets humans
El passat 19 de març de 2025, la Universitat de Barcelona (UB) va acollir la jornada “el sistema universitari català davant d'emergències i situacions de violacions dels drets humans en països del sud global o en conflicte: corredors humanitaris”. L’esdeveniment, que forma part del Fòrum Català per la Pau i del projecte UNIACT-universitats en acció-, va comptar amb la participació de representants acadèmics, institucions i entitats que van analitzar els reptes i les oportunitats que afronta el sistema universitari en l’acollida d’estudiants i acadèmics en cerca de refugi que venen del Sud Global o de països en conflicte.
.jpg)
La jornada va ocupar de 10:00 del matí a 17:30 de la tarda. Va començar amb una inauguració amb la participació de Dr. Raul Ramos, Vicerector Política d’Internacionalització de la Universitat de Barcelona; la Dra. Sílvia Llach, Vicerectora de Territori i Compromís Social de la Universitat de Girona; i Sra. Andrea Costafreda, Directora General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. Seguidament es va realitzar una ponència introductòria a càrrec de Grainne O’hara, representant d’ACNUR a Espanya.
Després de la inauguració, la jornada es va estructurar en tres grans parts:
En primer lloc, es va debatre sobre la situació actual d’Ucraïna amb la intervenció de Felip Daza, professor de l’institut de Ciències Polítiques de París i membre de NOVACT. Seguidament, també es va presentar l’experiència d’acollida acadèmica, amb una anàlisi del Programa d’acollida d’acadèmics de la UB, mitjançant l’observació dels problemes i resultats amb Ernest Abadal, vicerector de personal docent i investigador UB i també es va oferir la perspectiva de persones participants en el programa amb Olga Doroshenko, professora de Filologia Hispànica a les universitats de Kiïv i Barcelona.
La segona part de la jornada es va basar en una anàlisi de la situació actual de Palestina a càrrec de Xavier Martí, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull Blanquerna. En aquesta fase també es va fer una anàlisi del Programa d’acollida d'estudiants refugiats de la UB amb Cati Jerez, coordinadora del programa, amb la perspectiva de dues estudiants palestines dels programes de la UB i la UAB.
L'estudiant palestina E.A. doctorada en Creació i Gestió d'Empreses amb la tesi doctoral "El paper de l’entorn institucional en l'emprenedoria de les dones: perspectives des de Palestina", va explicar el seu procés com a estudiant beneficiària de beca #UABRefugi posant el focus en la importància que tenen aquests tipus de programes a l'hora de donar veu i garantir la continuïtat acadèmica de les persones desplaçades de manera forçosa. També va exposar algunes de les dificultats derivades del seu estatut de refugiada que han tingut un impacte directe en el seu desenvolupament acadèmic i titulació com són les limitacions de mobilitat i grans dificultats per poder legalitzar la documentació segons els criteris d'expedició de títols universitaris que estableix el Ministeri.
A la darrera part de la jornada, es van dur a terme tallers de debat i reflexió on es va fer un diagnòstic de les actuacions de les universitats catalanes davant d’emergències humanitàries en països del Sud Global o en conflicte.
En aquest bloc també es va presentar el treball que estan duent a terme les síndiques de les universitats catalanes sobre el reconeixement d’estudis previs en el cas d’estudiants refugiats acollits en universitats catalanes, a càrrec de la Dra. M Dra. Mª Jesús Espuny, Síndica de Greuges de la UAB.
Finalment, es va presentar l’eina d’auto diagnòstic sobre treball per la pau elaborada per l’Institut Català Internacional per la Pau, en el marc del procés participatiu del Fòrum Català per la Pau.
Amb aquesta jornada, el sistema universitari català reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets humans i la inclusió acadèmica de persones en situació de cerca de refugi.