Un fàrmac redueix les seqüeles psicològiques d'haver patit un trauma en ratolins femella

Després d'una vivència traumàtica, pot ser que estímuls aparentment neutres es carreguin emocionalment d'una connotació negativa, cosa que podria desencadenar un trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT). Per mirar d'evitar-ho, un equip d'investigació de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB) ha explorat com es podria interrompre la consolidació del record del trauma si s'intervé poc després de l'exposició a l'estrès.

En l'estudi es va sotmetre ratolins femella a un estrès per immobilització (un model validat similar al TEPT) i se'ls va administrar una única dosi d'Osanetant al cap de 30 minuts. Sis dies després es van aplicar protocols estàndard de condicionament i extinció de la por. Els resultats mostren que els animals que havien rebut Osanetant presentaven una resposta de freezing (índex per mesurar la por) significativament menor, fet que indica que el record de la por no s'havia consolidat amb tanta intensitat.

«No estem impedint l'aprenentatge de la por, sinó reduint la intensitat amb què queda enregistrada biològicament», explica Neha Acharya. «Però cal administrar el fàrmac just després de l'experiència negativa, ja que la finestra temporal és especialment rellevant», afegeix Jaime Fabregat. Tots dos són investigadors predoctorals a l'INc-UAB i primers autors de l'article, publicat a la revista Brain Medicine.

Curiosament, treballs anteriors del mateix laboratori havien mostrat que Osanetant augmentava la resposta a la por en ratolins femella, en lloc de reduir-la. No obstant això, eren estudis fets amb models no exposats a un trauma previ. L'efecte contrari que s'observa ara es podria explicar perquè l'exposició al trauma reconfiguraria els circuits neuronals i activaria mecanismes de plasticitat diferents.

Potser el trauma «prepara» el cervell per respondre de manera diferent al fàrmac? El fàrmac només funcionaria un cop superat un llindar d'estrès? I com es podrien traslladar aquests resultats a contextos humans, com, per exemple, a intervencions immediates després d'una agressió o un accident?

«Són preguntes urgents», comenta Raül Andero, coordinador de l'estudi i professor de recerca ICREA a l'INc-UAB. «Sobretot tenint en compte que Osanetant ja ha demostrat ser segur en assajos clínics».

L'estudi posa el focus en el sexe com a variable biològica, un factor crucial però sovint oblidat en neurociència. El TEPT és el doble de freqüent en dones que en homes, i, tot i això, la majoria de models en rosegadors continuen centrant-se en mascles. L'equip volia trencar amb aquesta tendència.

Tot i que l'estudi té limitacions (només es van utilitzar ratolins femella i no es van tenir en compte els cicles hormonals ni es van analitzar marcadors moleculars), els resultats conductuals són sòlids, i la finestra d'actuació farmacològica és curta però molt prometedora.

Donada la seguretat d'Osanetant, els investigadors apunten que estudis futurs podrien explorar-ne l'ús en serveis d'urgències, com a escut farmacològic d'acció ràpida contra la sobreconsolidació de records traumàtics.