Un estudi indica les claus per millorar la motivació i el compromís dels docents

Garantir que els docents estiguin motivats i plenament compromesos amb la seva feina és crucial per al seu benestar, però també per assolir l'èxit educatiu del seu alumnat. Davant aquest repte, una recerca internacional coordinada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en què ha participat la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Barcelona (UB) ha analitzat i comparat les preferències sobre diferents dimensions laborals, com els incentius o el tipus d'avaluació, del professorat de primària i secundària d'entorns urbans a Xile, Noruega i Catalunya. Els resultats, publicats en un article d'accés obert a la revista Teaching and Teacher Education, revelen que el valor que els enquestats donen a aquests aspectes laborals específics varia significativament segons el context.

"Una manera d'abordar la insatisfacció i l'esgotament del professorat és no aplicar les mateixes polítiques a tot arreu, sinó ajustar millor les polítiques educatives a les seves preferències específiques, tenint en compte el país o el context cultural. Aquesta personalització podria ajudar a evitar la insatisfacció que es genera quan el professorat percep que les polítiques estan poc ajustades a la seva realitat", destaca el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i coordinador del grup de recerca del Laboratori d'Educació Social (LES) de la UOC, Gerard Ferrer Esteban, autor d'aquesta publicació juntament amb Antonina Levatino, investigadora de la UB en el moment de la recerca i ara professora a la Universitat de Sevilla, i Antoni Verger, catedràtic del Departament de Sociologia de la UAB, institució coordinadora de la recerca.

"Per exemple —continua Antoni Verger—, en contextos com Catalunya o Noruega, amb una tradició de governança escolar horitzontal, es dona més importància a la col·legialitat que als incentius financers individuals. En aquests casos, promoure una avaluació qualitativa i incentius col·lectius pot contribuir a millorar el benestar del professorat i reduir l'esgotament i la desmotivació. Per contra, en llocs com Xile, on les condicions laborals són més precàries, les polítiques de governança escolar que responen a les necessitats i expectatives materials del professorat són les que tendeixen a ser prioritzades", subratlla.

Malgrat aquestes diferències entre els tres sistemes educatius, el treball també ha identificat algunes preferències comunes entre docents de diferents contextos, que, segons els investigadors, poden modelar polítiques educatives que millorin la motivació i el benestar docent:

1. Centres educatius més diversos i equitatius

Un punt comú entre el professorat dels tres sistemes educatius és la preferència per les classes socialment diverses, les quals representen entorns d'aprenentatge més rics i inclusius. Segons els investigadors, aquesta preferència està relacionada amb la idea que treballar en entorns diversos afavoreix la col·laboració, l'adaptació i l'enriquiment de la tasca docent.

En aquest sentit, per a Gerard Ferrer Esteban, les polítiques de desagregació escolar són la clau per garantir la diversitat a les aules i evitar la concentració d'alumnes segons el seu origen socioeconòmic o estranger. "Aquestes polítiques no tan sols poden millorar els resultats educatius globals, sinó que també ajuden a reforçar la cohesió social i el respecte mutu. A més, centres educatius més diversos i equitatius generen un clima laboral més positiu i enriquidor per als docents, fet que n'augmentaria la satisfacció i el compromís professional", afegeix l'investigador.

2. Aposta per mètodes qualitatius d'avaluació

L'aspecte en què el treball ha detectat més similituds entre les preferències del professorat dels tres països és en els mètodes per avaluar-ne la tasca. En els tres sistemes educatius, els agrada més ser avaluats per les seves pràctiques a l'aula amb metodologies qualitatives, com l'observació a l'aula entre col·legues i el retorn constructiu, en lloc de fer servir mètodes basats en resultats i en mètriques d'acord amb proves estandarditzades externes.

"No és cert que els docents no vulguin ser avaluats, com sovint es diu des de fora del món de l'escola. El que no vol el professorat és ser avaluat amb instruments que només es basin en els resultats dels seus estudiants i que, per tant, no copsin la complexitat de la seva feina", subratlla l'investigador. En aquest sentit, els mètodes qualitatius són vistos pels participants en l'estudi com més constructius i menys estressants, ja que proporcionen una visió més completa de la pràctica educativa i promouen la millora contínua a través del retorn col·lectiu i la reflexió professional. "Aquest tipus d'avaluació també potencia la col·legialitat i el treball en equip, factors importants per a la satisfacció i el benestar docent", destaca l'investigador de la UOC.

3. Incentius col·lectius pel que fa al centre escolar

Un altre element comú entre els participants en l'estudi és el rebuig de les pràctiques de gestió que fomenten la competició entre docents, les jerarquies rígides i la pressió per resultats. Aquestes pràctiques, que sovint s'associen a models de gestió pública inspirats en mesures organitzatives típiques del sector privat, com el new public management (NPM), poden generar tensions i descontentament, ja que erosionen la confiança i la col·laboració entre companys i companyes, aspectes clau per crear un bon ambient de treball.

En contraposició a aquesta competència entre col·legues, una preferència comuna en els diferents contextos estudiats són els incentius col·lectius, implementats en el centre escolar (i no de manera individual), que podrien fomentar un ambient de treball més motivat, cooperatiu i cohesionat. "S'entén que això podria repercutir positivament en el benestar docent i en el rendiment general del centre", explica Gerard Ferrer Esteban.

4. Objectius clars i comunicació efectiva

Una altra preferència comuna és tenir objectius clars i ben comunicats. Segons els investigadors, quan els objectius educatius són ben definits i compartits, els docents treballen amb més seguretat i es redueix l'estrès associat a la incertesa o a la manca de direcció. "Aquests objectius, combinats amb una avaluació adequada i una comunicació efectiva, ajuden a crear un entorn de treball estructurat i motivador, que millora l'experiència professional del professorat", subratlla Gerard Ferrer Esteban.

Una innovadora metodologia per evitar els biaixos

Per arribar a aquests resultats, els investigadors van demanar als participants en l'estudi que escollissin entre parelles d'escoles, que es diferenciaven per cinc característiques relacionades amb diferents dimensions laborals: la composició de l'escola, l'avaluació de la qualitat de l'ensenyament, l'establiment d'objectius, les relacions i els incentius financers basats en resultats. "Són aspectes que han estat alterats directament o indirectament per les reformes educatives contemporànies", expliquen els autors.

Segons els investigadors, es tracta d'un enfocament innovador en l'àmbit de les ciències socials que ajuda a superar les limitacions de les enquestes amb preguntes directes, ja que permet una estimació no esbiaixada de la importància que el professorat dona a les diferents dimensions laborals. Concretament, són experiments que serveixen per mitigar el potencial biaix de desitjabilitat social, és a dir, quan es contesta de la manera que es creu socialment desitjable, en lloc de segons les creences reals. "Aquest biaix pot aparèixer quan es pregunta als professors sobre incentius financers basats en la productivitat i altres instruments que són controvertits i sovint es consideren amb càrrega política", conclou Gerard Ferrer Esteban.

Article de referència:

Levatino, A., Ferrer-Esteban, G., & Verger, A. (2024). Unveiling teachers' work preferences: A conjoint experiment on the implications of school governance reform across three countries. Teaching and Teacher Education, 146, 104631. https://doi.org/10.1016/j.tate.2024.104631