Un congrés de la UAB tracta sobre les amenaces actuals contra les democràcies a Europa

Els tres ponents van debatre sobre les causes i característiques de l'auge de l'extrema dreta a les societats occidentals, tema sobre el qual tracta el projecte ARENAS (Analysis of and Responses to Extremist Narratives), finançat pel programa Horizon Europe, dins del qual s'emmarca el congrés. L'investigador principal del projecte, que implica investigadores de diverses institucions acadèmiques europees, és Steven Forti, professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB i investigador del CEDID-UAB.

Un dels aspectes més preocupants de la qüestió és la proliferació de posicionaments ultradretans entre la joventut, com reflecteixen nombrosos estudis i sondejos que va citar Pérez Oliva a la seva primera intervenció. Segons la ministra Rego, el problema és que "hi ha, per primer cop, tota una generació que no té cap certesa sobre el seu futur". En aquest sentit, Subirats va lamentar que, al contrari que altres generacions com la seva, la joventut actual no veu que el seu esforç -formar-se, esdevenir professionals competents, etc.- pugui "arribar a significar quelcom". Per al politòleg, el gran perill del capitalisme actual resideix justament en la desigualtat, i va reflexionar que l'administració pública potser ha d'assumir la importància clau de la diversitat en les societats actuals, ja que a vegades "confon igualtat amb homogeneïtat".

Rego es va manifestar contrària a la idea de la desafecció de la joventut per la política. Segons la ministra, els i les joves sí estan polititzats però cal assumir que "el canal és ja un altre", obrint així el tema de la importància de les xarxes socials i l'habilitat de l'extrema dreta en aquest terreny. Davant la incertesa, va afirmar, "el projecte reaccionari sap respondre d'una manera senzilla" i, alhora "terrorífica, perquè deixa milions de persones al marge". Subirats va incidir en la qüestió afegint que "l'extrema dreta reivindica els rols tradicionals com una cosa clara i estructurada", fet que els permet confrontar-se en els seus termes amb la incertesa i a l'auge feminista. Com va dir la ministra Rego, "el feminisme de la quarta onada els resulta molt perillós perquè ho ve a qüestionar tot, incloent l'àmbit productiu, el sistema de cures" i etc.

Una dreta "rebel"

A més, la dreta, com va afegir el professor Forti en el torn de paraules posterior, es pot permetre "presentar-se com a rebel". Subirats va situar l'origen d'aquest problema en els think tanks extremistes que "van començar a trencar la finestra del que és acceptable", tot atrevint-se a expressar coses que abans eren impensables en l'àmbit públic; i va posar com a exemple l'èxit de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana. Segons Pérez Oliva, "el problema és que l'esfera pública s'ha trencat i ara hi ha una llei de la selva on corre més la mentida que la veritat". Rego va explicar que el seu ministeri està desenvolupant un "projecte nacional per a l'alfabetització mediàtica". En aquest sentit, la periodista d'El País va afirmar que "és molt important trascendir el diagnòstic i passar ja a plantejar què s'ha de fer".

La directora del CCCB, Judit Carrera, en la seva intervenció introductòria, va expressar el compromís del centre en fer front a l'auge de l'extrema dreta i es va congratular de la complicitat de la institució que dirigeix amb l'àmbit universitari, com exemplifica aquest congrés. La trobada es centra en tres eixos temàtics: la nació, el gènere i la ciència. En cadascun, hi ha una conferència i una taula rodona en les quals participen especialistes de diferents països europeus com, entre d'altres, Sara Farris, professora de la Goldsmith University (Regne Unit), qui oferirà una xerrada sobre femonacionalisme (ideologia que desvia els postulats feminismes cap a discurs intolerants o xenòfobs), o Alejandro Quiroga, professor de la Universitat Complutense de Madrid, que pronunciarà una ponència sobre nacionalisme i populisme.