TV3 estrena un documental basat en el projecte SexAFIN sobre sexualitats i infàncies

Estel Malgosa: "El documental retrata una problemàtica de la societat: la dificultat de les persones adultes per parlar de sexualitat amb els nens i nenes".

Malgrat les noves lleis educatives han incorporat per primera vegada l’educació sexual en el currículum de les escoles de primària, i malgrat l’educació sexual sigui considerada per les organitzacions internacionals com una eina de prevenció de violències sexuals i de conductes de risc, les escoles tenen dificultats per implementar-la.

Quines son les conseqüències de no parlar amb la infància sobre sexualitat? Què significa la sexualitat pels nens i nenes? Com volen aquestes persones ser acompanyades en el coneixement de la seva sexualitat? Quines diferències de gènere i limitacions es troben? Aquestes són algunes de les preguntes que es fa el documental.

La sala Cinema de la UAB va acollir el dimecres, 15 de novembre, la preestrena —abans de l’estrena i l’emissió el dimarts 21 de novembre al programa Sense Ficció de TV3— del documental (Re)pensant l'educació sexual, basat en una recerca etnogràfica de la UAB i produït per La Rectoria, amb la col·laboració de TV3, l’ICEC i l’Instituto de las Mujeres. És un documental basat en el projecte SexAFIN: sexualitats i infàncies que el grup de recerca AFIN de la UAB ha dut a terme des de 2017 fins al 2023, en el qual s’ha emmarcat la tesi doctoral d’antropologia social i cultural de la investigadora de la UAB, Estel Malgosa, directora de l’audiovisual.

Malgosa explica que la peça documental retrata "una problemàtica centrada en la societat catalana: la dificultat de les persones adultes per parlar de sexualitat amb els nens i nenes". Per a l'antropòloga, "aquesta dificultat es fonamenta en processos socials i històrics. Per una banda, en la manera en què la nostra societat ha construït la sexualitat com a quelcom adult i molt vinculat a les pràctiques sexuals —sexe—, i per l’altra, com la societat entén a la infància: éssers innocents i asexuals que hem de ‘protegir’ del coneixement sexual".

Que la veu dels infants ajudi als adults a repensar

La producció del documental, que va començar a principis del 2022, pretén fer arribar a tantes persones com sigui possible els principals resultats de la recerca, per tal “que la veu dels infants pugui ajudar les persones adultes a repensar i reflexionar sobre quina és l'educació sexual que volem oferir per crear un món amb sexualitats saludables, plaents, segures, respectuoses i equitatives”, explica la directora del documental.

El documental s’ha realitzat amb la participació d'infants de quart, cinquè i sisè de primària (dels 9 als 11 anys) de l’escola Àgora de Barcelona, l’escola Pau Casals de Sant Llorenç d’Hortons i l’escola Les Fonts de Gelida.

Al llarg del documental, les veus dels infants es complementen amb la de professionals de diversos camps com l’educació, la ginecologia, la sexologia, la producció de cinema eròtic, l’antropologia i la recerca i la psicologia. "Les veus adultes no pretenen treure el protagonisme dels infants, sinó contextualitzar els fenòmens que narren els nens i nenes. Per exemple, explicitar les dificultats del professorat en la implementació de l’educació sexual", detalla la investigadora Estel Malgosa.

L’interès dels infants per poder entendre els seus cossos, sentiments i desitjos, i la falta d'informació, els empeny a buscar altres fonts d'informació, com els companys i companyes, internet i la pornografia, assenyala el documental.

Dues vies de desigualtat

Per a l'Estel Malgosa, "la crítica que ofereix el documental reconeix dues vies de desigualtat que els infants de les escoles catalanes viuen quant a l’educació sexual: l’edat i el gènere". Explica que els infants tenen dret a tenir la informació necessària per prendre decisions saludables sobre la seva sexualitat. Tanmateix, per ser persones “petites” no se’ls dona aquesta informació, cosa que els dificulta tenir una bona salut sexual i reproductiva i els col·loca en una situació de més vulnerabilitat envers les agressions sexuals, l’assetjament o l’abús sexual infantil (les xifres actuals d’aquest últim corresponen a 1 de cada 5 infants).

Les desigualtats de gènere són una altra via d’opressió que narra el documental. Malgrat tot el que s’ha avançat en matèria d’igualtat i coeducació, la sexualitat és un àmbit on es desenvolupen grans asimetries de poder. Per tant, si es vol educar en la igualtat entre homes i dones, s’ha d’educar en sexualitat.

"Per exemple, les famílies i el professorat acostumen a parlar de reproducció per parlar de sexualitat, cosa que dibuixa la sexualitat com a quelcom adult, heterosexual, centrat en els genitals i en el coit vaginal, que emfatitza el plaer masculí (necessari per a la reproducció) i invisibilitza el femení, vinculant la sexualitat simbòlicament amb el dolor (a través de la menstruació)", diu la investigadora del grup AFIN de la UAB.

D’altra banda, el documental posa de relleu les dificultats més grans que tenen les nenes a l’hora de parlar de sexualitat, així com la desconeixença dels seus cossos i genitals, a la vegada que es visibilitza la pressió que tenen els nens per tal de demostrar la seva masculinitat.

El documental adopta "una perspectiva centrada en la infància i pretén reivindicar l'educació sexual perquè la infantesa tingui sexualitats saludables i plaents, i no només per seguir “protegint-la” dels riscos, ara emmarcats a la violència sexual i de gènere".

L'assistència a la projecció de la cinta audiovisual és oberta a tothom. Només cal inscriure-s’hi prèviament mitjançant el formulari següent. 

El documental s'estrenarà i emetrà al programa Sense Ficció de TV3 el dimarts 21 de novembre, al vespre.

ARTICLE DE REFERÈNCIA: Malgosa, E., Alvarez, B & Marre, D. (2022). Sexualitat i infància a Catalunya, Espanya: significacions governades. Perifèria, revista de recerca i formació en antropologia, 27(2), 4-29. https://doi.org/10.5565/rev/periferia.894