Troben al Perú un nou tipus d'assentament de l'època de l'Estat de Wari
Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat d’Almeria ha trobat en les últimes excavacions dutes a terme al jaciment d’El Trigal III, a l’àrea arqueològica de La Puntilla (Nasca, Ica, Perú), un nou tipus d’assentament. Es tracta d’un complex arquitectònic de grans dimensions, format per un edifici de dues plantes i un pati amb magatzems de l’època de l’Estat de Wari.
S’ha arribat a aquest resultat gràcies a les excavacions dutes a terme a finals de 2022, en el marc del Projecte de Recerca Arqueològica La Puntilla. Des del 2005 l’equip fa treballs de camp als jaciments d’El Trigal, al costat del riu Aja, al vessant nord de la serra de La Puntilla. Es tracta d’una àrea arqueològica propera a la comunitat d’Orcona (província de Nasca, departament d’Ica, Perú).
Des del 2012 les excavacions s’han centrat en El Trigal III, on s’havia trobat un assentament de l’època de l’Estat de Cahuachi, del segle I al IV de la nostra era, moment que correspon als geòglifs amb figures d’animals coneguts com Línies de Nasca. El 2021 es van iniciar les excavacions de l’anomenat Recinte Nord, i el 2022 es va confirmar que es tractava d’un edifici de cronologia posterior, de l’època de l’Estat de Wari. Tot esperant la confirmació de dates obtingudes mitjançant carboni 14, s’estima que la seva cronologia se situa entre els segles VII i X de la nostra era.
L’Estat de Wari tenia el seu centre a la ciutat de Wari, localitzada a la serra andina, al departament peruà d’Ayacucho. A partir del segle VII se’n va estendre el control polític des d’aquesta regió cap a territoris de la serra i la costa, fins al nord del Perú. Es considera que aquesta expansió política va constituir un imperi, amb un pes important de l’activitat militar de conquesta territorial, però també amb aliances i pactes amb grups dominants de diverses regions, com podria ser el cas de la vall de Nasca.
L’edifici del Recinte Nord d’El Trigal III tenia entorn de 130 metres quadrats i estava construït amb murs de grans pedres, sobre els quals s’aixecaven parets de tova. Tenia dues plantes, atès el gruix dels murs i el volum dels ensorraments trobats. Presentava les parets arrebossades en color blanc i groc, per les restes adherides a les pedres que formaven el material arquitectònic. I a la planta baixa, la que s’ha conservat, hi ha evidències de feines de preparació d’aliments i d’emmagatzematge.
A aquest edifici s’hi afegia un gran espai format per un pati amb petites estances destinades a l’emmagatzematge, encara en procés d’excavació, a l’interior de l’anomenat Recinte Sud. Aquest recinte tenia al voltant de 500 metres quadrats i estava delimitat per murs de grans pedres.
Aquest tipus de complex arquitectònic no havia estat documentat fins ara en excavacions en extensió. Però es coneixia una maqueta de ceràmica amb aquesta mateixa configuració, trobada en una sepultura d’Ayacucho. L’existència de maquetes indica que la construcció estava planificada prèviament. Aquest fet també es coneix en el cas dels centres de control territorial on l’Imperi de Wari ubicava els magatzems on es concentraven els tributs de les comunitats de les regions sotmeses al control estatal.
L’assentament d’El Trigal III representa un nou tipus d’enclavament, de caràcter rural, al territori de Wari, probablement propietat d’un grup de la classe dominant imperial, que mitjançant treball servil podia mantenir els diversos treballs artesanals, de preparació d’aliments i de manteniment dels magatzems, a la casa i els seus annexos, i també dur a terme treballs agrícoles a les terres de la vall del riu Aja. A l’època de l’Estat de Wari es coneixen bé centres polítics, com la ciutat de Wari, o una sèrie de centres territorials en diferents regions, així com alguns establiments on hi ha edificis singulars de forma absidal, segurament llocs d’ús polític i religiós, i també un gran nombre de sepultures, moltes vegades sense contextos clars, però amb aixovars funeraris d’aquell moment. Però l’assentament trobat pel Projecte La Puntilla correspon a un petit indret rural, encara que amb un component arquitectònic amb gran inversió de treball, segurament perquè era habitat per membres de la classe alta.
La campanya de 2022 a El Trigal, duta a terme sota la direcció científica de Pedro V. Castro-Martinez, de la UAB, i de Trinitat Escoriza-Mateu, de la Universitat d’Almeria, ha estat finançada pel Ministeri de Cultura i Esport, dins del programa Projectes Arqueològics a l’Exterior, per la Fundació PALARQ i pel projecte d’R+D FUNECOAN (HAR2017-86431-P) del Ministeri d’Economia i Competitivitat i l’Agència Estatal de Recerca, amb cofinançament FEDER, i ha tingut el suport de l’Ambaixada d’Espanya al Perú.
Un avenç dels resultats acaba de publicar-se a la revista Informes y Trabajos, núm. 21, de l’Institut de Patrimoni Cultural d’Espanya, i es presentarà també al X Congrés Nacional d’Arqueologia del Perú, que comença aquest 28 de novembre.
En el marc del Congrés, la Conselleria per a Assumptes Culturals i Científics de l’Ambaixada d’Espanya al Perú llançarà el portal web Yachay, pàgina d’arqueologia creada com una finestra de mostra del treball en aquest àmbit d’investigacions i entitats espanyoles al Perú, al costat d’especialistes del Perú, en els múltiples llocs de valor arqueològic del país.
El portal inclourà una exposició virtual dels resultats del Projecte La Puntilla, del 2005 al 2022, així com els avenços de les investigacions a la Zona Arqueològica de Caral (Supe), a la costa nord del Perú. Són les dues línies de treball que originen la creació d’aquest portal web, que aspira a contenir en el futur proper altres investigacions de l’arqueologia espanyola al Perú.