Troballes excepcionals sobre l'equipament dels arquers prehistòrics de fa 7.000 anys
Un estudi liderat per la UAB revela informació inèdita sobre les tècniques i materials per al tir amb arc en el Neolític inicial a la península Ibèrica. La bona preservació de les restes de la Cueva de Los Murciélagos d’Albuñol (Granada) ha permès identificar les cordes d'arc més antigues d'Europa, així com l'us de fusta d'olivera i canya i de brea de bedoll per a la confecció de fletxes. Els resultats, que es publiquen a Scientific Reports, mostren un grau de precisió i domini tècnic dels artesans neolítics sense precedents.
La recerca interdisciplinària de restes arqueològiques trobades en la Cueva de Los Murciélagos (Albuñol, Granada) ha revelat la sofisticació de l’equipament per al tir amb arc del neolític antic en la península Ibèrica (5300-4900 a. C.), amb informació inèdita en el context europeu sobre els materials i tècniques de fabricació utilitzats.
L'estudi ha estat liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i publicat a Scientific Reports (grup Nature). Hi han participat diversos equips de recerca de centres i universitats d'Espanya, entre els quals destaquen la Universitat d’Alcalá (UAH), l’Instituto de Ciencias del Patrimonio (INCIPIT-CSIC) i l'Institut de la UAB de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), així com la Universitat de la Costa Blava i el CNRS, de França.
L'excepcional conservació de les restes orgàniques, que s'han preservat en dessecar-se, ha permès identificar i documentar elements de l'equipament de tir amb arc de les poblacions neolítiques que van habitar el sud-oest peninsular fa uns 7.000 anys. Entre les troballes hi ha fletxes conservades amb les seves plomes originals, restes de fibres i dues cordes d'arc fetes de tendons d'animals, que són les més antigues trobades fins ara a Europa.
«La identificació d'aquestes cordes d'arc suposa un pas crucial en l'estudi de l'armament neolític. No només hem pogut confirmar l'ús de tendons d'animals per a fabricar-les, també identificar el gènere o espècie d'animal del qual procedeixen», explica Ingrid Bertin, investigadora de la UAB i primera autora de l'article publicat. S’hi van utilitzar tendons de Capra sp. (gènere que inclou diverses espècies de cabres i íbex), de Sus sp. (gènere al qual pertanyen el senglar i el porc) i de cabirol, que van ser retorçats entre si per crear cordes de longitud suficient. «Amb aquesta tècnica es van poder fabricar cordes fortes i flexibles, amb la finalitat de satisfer les necessitats dels arquers experimentats. Aquest grau de precisió i domini tècnic, on cada detall compta, testifica el coneixement excepcional d'aquests artesans neolítics», assenyala Raquel Piqué, investigadora del Departament de Prehistòria de la UAB i coordinadora de l'estudi.
Recursos locals i transformació curosa
Les tiges de fletxa, d’altra banda, aporten nova informació sobre l'ús dels recursos locals i la seva acurada transformació. Per primer cop, l'anàlisi ha revelat l'ús de fusta d'olivera (Olea europaea) i de canya (Phragmites sp).
L'ús de canyes per a la fabricació de fletxes en la Prehistòria a Europa, una hipòtesi considerada pels investigadors durant dècades, finalment queda confirmada per aquests descobriments. A més, destaca la combinació de fusta d'olivera, salze i canya, que suposa una selecció de materials especialment interessant: «Aquesta integració ofereix una secció frontal dura i densa, complementada d'una banda posterior lleugera, la qual cosa millora significativament les propietats balístiques de les fletxes, les puntes de les quals són de fusta sense projectils de pedra o os. Futurs experiments podran aclarir si aquestes fletxes es van poder usar per a la caça o el combat a curta distància, o si podrien haver estat fletxes no letals», detalla Ingrid Bertin.
Finalment, les tiges de les fletxes es van recobrir amb brea de bedoll, un material obtingut mitjançant un tractament tèrmic controlat de l'escorça d'aquest arbre, utilitzat no només per les seves propietats protectores, sinó també, probablement, decoratives, cosa que afegeix una dimensió estètica i funcional a l'equip.
Nova perspectiva sobre els grups neolítics de la regió
Des de principis del neolític, les poblacions han desenvolupat coneixements tècnics que testifiquen una impressionant adaptació als recursos locals, però la combinació de materials variats i tècniques avançades d'acoblament identificada en aquest estudi redefineix la nostra comprensió sobre les tecnologies utilitzades per les comunitats prehistòriques i ofereix una nova perspectiva sobre les societats neolítiques de la regió, destaca l'equip de recerca.
«Les troballes contribueixen a enriquir la comprensió de les pràctiques artesanals i la vida quotidiana de les societats prehistòriques i obren vies per a l'estudi d'armament antic, en revelar mètodes i materials que poden investigar-se en altres jaciments arqueològics neolítics europeus», assenyala Raquel Piqué. «A més, aporten un millor coneixement de l'esfera simbòlica vinculada a aquests aixovars procedents d'un context funerari, com és el de la Cueva de Los Murciélagos».
Les descobertes fetes en la Cueva de Los Murciélagos, conclou l'equip de recerca, redefineixen els límits del nostre coneixement sobre les primeres societats agrícoles d'Europa i ofereixen una mirada única als materials i pràctiques ancestrals del tir amb arc.
L'estudi de les restes arqueològiques s'ha dut a terme aplicant tècniques avançades de microscòpia i anàlisis biomoleculars, que combinen anàlisis de proteïnes i lípids.
-------------------------------------------
La recerca s'ha dut a terme en el marc del projecte CHEMARCH (MSCA-ITN-EJD, «The chemistry and molecular biology of prehistoric artefacts») finançat pel programa de la Unió Europea Horizon 2020, i ha comptat amb la participació de l’ICTA-UAB, la Universitat d’Alcalá, l’INCIPIT-CSIC, la Universitat de Còrdova, la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, la Universitat de la Costa Blava i el CNRS (França).
S'ha fet també en el marc del projecte «De los museos al territorio: actualizando el estudio de la Cueva de los Murciélagos de Albuñol (Granada)» (MUTERMUR), finançat per la Comunitat de Madrid i la Universitat d'Alcalá. L'objectiu d'aquest projecte és l'estudi holístic del jaciment i el seu registre material, aplicant les últimes tècniques arqueomètriques i generant dades científiques de qualitat. El projecte ha comptat també amb la col·laboració del Museo Arqueológico Nacional, el Museo Arqueológico y Etnológico de Granada, l'Ajuntament d’Albuñol i els propietaris de la cova.
Article de referència: Bertin I., Martín Seijo M., Martínez-Sevilla F., McGrath K., Santana J., Herrero Otal M. Martínez Sánchez R.M., Palomo A., Regert M., Théry I., Piqué R. «First Evidence of Early Neolithic Archery from Cueva de los Murciélagos (Albuñol, Granada) Revealed through Combined Chemical and Morphological Analysis». Scientific Reports. 2024. https://www.nature.com/articles/s41598-024-77224-w#Sec16