"Tenim psicòlegs per afrontar la pressió d'obtenir bons resultats esportius"

Núria Marquès: "Comparat amb els anteriors, els JJOO de París han suposat poder tenir la família i amics allà, per la proximitat geogràfica, animant-te a la piscina, i això no té preu!".

Tots tres arriben a l'edifici Rectorat somrient, i desbordant simpatia i naturalitat, tot i que han competit aquest estiu amb els millors del món. Tots tres són estudiants que compaginen la carrera d’alt rendiment esportiu amb estudis universitaris a la UAB, gràcies al programa de la UAB pioner a l’Estat espanyol de suport acadèmic per a esportistes, Tutoresport, que es va iniciar el curs 1996-1997.

L’Òscar ja està acabant la carrera de Medicina i fa les pràctiques a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, mentre que la Núria estudia el darrer curs de Fisioteràpia i fa les pràctiques també  en centres de fisioteràpia; i l’Àfrica estudia el darrer curs d’Infermeria i fa les pràctiques a l’Hospital de la Vall d’Hebron.

1. Per què vau decidir fer estudis universitaris, tot i tenir una excel.lent carrera esportiva?

Núria Marquès (NM): Perquè quan arribi el moment que se m’acabi la carrera esportiva, tindré una altra cosa a la qual dedicar-me. Imagino que després de tantes hores dedicada a la natació, quan això s'acaba, et queda un buit molt gran. La nostra vida fins ara, sobretot per la preparació dels Jocs Olímpics, és entrenar i entrenar, i competir. Ens passem el dia sencer a la piscina! I quan això s’acabi, sempre penso que em quedarà la fisioteràpia.

Òscar Salguero (OS): En el meu cas és que a mi també m’agrada molt la medicina, la veritat. I vull exercir com a metge. La carrera esportiva s’acabarà, però em quedarà la medicina.

Àfrica Zamorano (AZ): A mi em passa igual. L’esport s’acabarà, però em quedarà infermeria, que és una professió molt maca i també em motiva molt.

2. Com ho feu per compaginar estudis i competició d’alt nivell? 

OS: Cal passió i il·lusió i treballar per objectius, per poder aconseguir, com ha estat el meu cas, una medalla de bronze a París. Fixar-te una meta i treballar cada dia per arribar-hi.

NM: L'Autònoma ens ofereix, amb el programa Tutoresport, el suport d’una persona tutora específica per poder gestionar i compaginar l’activitat esportiva i els estudis. Això ens ajuda molt, la veritat. Sense aquest ajut del programa, hauria estat molt complicat. Jo ara resideixo al CAR Sant Cugat. Tenim horaris i cites esportives molt complicades per compaginar-ho.

AZ: Quan no estem entrenant, estem estudiant. I és difícil combinar-ho. Costa molt d’esforç, però ho hem aconseguit. Algun professor m’havia dit que era incompatible fer les dues coses i que n’havia de deixar una, perquè viatgem molt, però estic molt contenta d’estar ja a la recta final com a professional de la infermeria, tot i les hores dedicades a la natació i la competició d’alt nivell.

OS: Jo hi va haver un curs que també em van dir que era incompatible, però al final m’ho he tret. Va haver un moment que, per no tenir problemes a la carrera, vaig decidir saltar-me 10 entrenaments per poder fer el que em demanaven de pràctiques i ja està.

3. Teniu molta pressió per obtenir bons resultats esportius?

AZ: Sí que en tenim, perquè has d’anar tenint molts bons resultats contínuament si vols que et bequin i et donin ajuts. Has d’estar a dalt i obtenir mínimes per campionats. Jo als 17 anys em vaig col·lapsar degut a la pressió i vaig necessitar l’ajut d’un psicòleg personal.

NM i OS: En el nostre cas, en els Paralímpics, si no quedem en quarta posició no cobrem, raó per la qual la pressió per estar en primeres posicions és molt gran. Tenim altres ingressos que venen dels clubs als quals pertanyem —la Núria, al Club Natació Sant Feliu; l’Òscar, al Club Natació Sabadell, i l’Àfrica, al Club Natació Sant Andreu— i també per alguns patrocinis, però el principal és la beca ADO.

4. Aleshores, la salut mental l’heu de cuidar molt?

OS: Sí, sí, tenim psicòlegs a la selecció. És clau per afrontar la pressió, per no decaure quan no surten els resultats que volies o per si et lesiones, o senzillament tens un mal dia en un campionat, etc. A nivell psicològic necessitem suport, sens dubte.

NM i AZ: Igual que ens hem de cuidar l’alimentació, perquè tenim nutricionistes que tenen cura de la dieta que seguim i no podem menjar segons què, ens hem de cuidar la salut mental.

5. En el cas dels que sou esportistes paralímpics, us sentiu ben reconeguts?

NM: A veure, la veritat és que ens sentim una mica invisibles, excepte quan hi ha els Jocs Paralímpics. Aleshores tenim més visibilitat, però durant la resta, no gaire.

OS: I això que enguany finalment vam aconseguir que els retransmetessin per Teledeporte, a TVE, perquè en principi no estava previst. Finalment ho vam aconseguir, i això ha estat molt bé, perquè ha permès que arribéssim a més gent i tenir més visibilitat.

6. Per a tots tres, els de París han estat els tercers Jocs en els quals heu participat, després de Rio de Janeiro i Tòquio. Comparant-los, com han estat els JJOO de París?

NM: Els jocs de París han suposat poder tenir la família i amics allà, perquè eren a prop de casa, i això, comparat amb els jocs de Rio i Tòquio, ha estat genial. Poder veure allà a la piscina la teva família animant-te no té preu. I celebrar amb ells les medalles! Ha estat molt emocionant!

AZ i OS: Sí, sí. El fet d’haver-se celebrat tant a prop de casa ens ha ajudat molt anímicament, pel fet de tenir els nostres més a prop.

La UAB és una de les universitats catalanes que ha comptat amb més esportistes que han participat als Jocs Olímpics de París 2024. Pel que fa als resultats, a més dels nedadors entrevistats aquí, han aconseguit medalla olímpica, diferents estudiants de la UAB de l’equip de waterpolo femení (or) i de l’equip d’handbol masculí (bronze).