"Sense una bona sanitat pública no podem progressar com a societat"
Eloi Sabater Navarro és un dels estudiants que ha entrat amb la nota d'accés més alta a un grau universitari a la UAB aquest curs, amb un 13,860, i amb la selectivitat feta enguany, amb un 9,9, la millor de Catalunya, juntament amb altres sis alumnes. Estudiarà Medicina, i viurà durant el curs a la Vila Universitària, ja que prové del poble de La Pera (Baix Empordà). Va fer la secundària a l'Institut de la Bisbal de l'Empordà.
"Durant la pandèmia ha estat complicat: totes les activitats que tenies per desconnectar es van restringir i això t’obligava a estar més tancat, potser tenies més temps per estudiar, però alhora menys ganes, i al final estudiaves de forma menys efectiva, estaves més estressat i més deprimit".
L’Eloi Sabater Navarro ha arribat al campus per a l’entrevista després de gairebé dues hores de trajecte en diferents trens, des de casa seva, a la petita població La Pera, al Baix Empordà. És el noi que ha entrat enguany amb la nota més alta a un grau de la UAB, amb un 13,860. Hi cursarà Medicina, i viurà a la Vila Universitària.
Quedem a l’entrada de la facultat un matí de finals de juliol, i hi arriba amb un somriure que no abandona durant tota l’entrevista, desbordant energia i il.lusió en respondre les preguntes. Esportista des de ben petit, fa de porter de l’equip d’handbol de Bordils, un esport al qual es dedica a entrenar nens petits. Fins arribar al Batxillerat feia música també, tocava el clarinet. Aquest estiu treballa a les tardes de cambrer a un bar de Peratallada. I es va treure el carnet de conduir mentre estudiava per la selectivitat, però els "pares no em deixen conduir per Barcelona, encara", diu resignat.
-Per què has triat estudiar Medicina?
Farà cosa d’1 o 2 anys estava dubtant bastant sobre si fer Biomedicina, Medicina, Enginyeria biomèdica, en definitiva, carreres de la biomedicina aplicades a l’àmbit mèdic… i amb l’inici de la pandèmia encara em van agafar més ganes d’entrar en l’àmbit mèdic. Però en estar biomedicina més enfocada a la recerca i no tant als pacients, em vaig decantar finalment cap a Medicina.
-Com a futur metge, i després de la pandèmia, quina reflexió n’has tret de tot el que ha passat amb aquesta crisi sanitària?
La reflexió és que la sanitat és un puntal de la nostra societat i l’hem de cuidar. Per això m’agradaria formar-ne part, per ajudar a tirar-ho endavant, perquè sense una bona sanitat pública no podem optar a millorar i progressar com a societat.
-Has tret la millor nota de selectivitat, empatat amb sis estudiants més, amb un 9.9. Com t’ho has organitzat al llarg de la teva vida acadèmica per tenir unes notes excel·lents?
Cada etapa té diferents mètodes. A primària, a l’escola del meu poble, a La Pera, era una escola molt petita, i fèiem molts pocs exàmens, fèiem treballs, projectes i excursions, o sigui, treballàvem el temari però eren classes reduïdes. A la secundària, a la Bisbal, repassava cada dia el que fèiem a classe, sobretot al Batxillerat, alhora que intentava escoltar molt a classe i fixar-te en el que deia i destacava el professor. Com no tenia gaire temps lliure a les tardes, m’havia d’organitzar molt bé, per aprofitar el temps.
-Què et va fer decantar cap a l’àmbit sanitari?
Doncs no ho sé...Suposo que com havia tingut una professora de Biologia que em va motivar molt a aprofundir en aquest àmbit, m'hi vaig sentir interessat. També les assignatures científiques em cridaven molt l’atenció des de sempre, i el professorat que me les han impartit els darrers anys, la veritat és que m’hi han fet interessar molt també.
-Tu sempre has estudiat en centres públics. Hi estàs content?
Si. Jo crec que l’educació pública és també un altre dels puntals de la nostra societat i no es pot menysprear. En cap moment es pot dir que en centres privats o concertats es poden obtenir millors resultats; potser tenen instal·lacions millors i utilitzen tècniques diferents però ja està. L'educació pública, almenys la que jo he tingut -sempre he anat a centres públics- ha estat prou bé. És evident que faria alguns canvis, per exemple al currículum perque fos més competencial potser, però en general, no tinc massa queixes, la veritat.
-Has triat la UAB per fer Medicina. Per quin motiu?
Va ser una decisió molt complicada, la veritat, la de triar en quina universitat faria Medicina. Tenia tres opcions: la de Girona, la UB i la UAB. Jo volia fer un canvi d’aires, i tenia al cap anar a Barcelona, així que ja vaig descartar Girona. Així que entre el Clínic de la UB i la UAB era la decisió final. Però de l’Autònoma em va agradar la situació geogràfica, que no estaves ben bé a la ciutat, més a prop de la natura, és com un ambient com més de poble, i afegit al fet que tinc companys que han estudiat aquí i estan molt contents, doncs vaig triar la UAB, i em van destacar l’ambient i companyerisme així com els hospitals i unitats docents de Medicina.
-Com hauria de ser un bon metge, per a tu?
-Aviam, és complicat, però crec que hauria de saber mantenir la calma i alhora ser empàtic amb el pacient, comprendre el que li passa emocionalment, a més de controlar la part científica i mèdica, és clar. És a dir, ajudar-lo a nivell emocional ho trobo molt important.
-Us anomenen “la generació COVID”. Com ha estat estudiar Batxillerat durant la pandèmia?
Si, la veritat és que ha estat força complicat. No és el mateix fer classes telemàtiques que presencials. I a mes totes les activitats que tens per desconnectar s’han restringit i això t’obligava a estar més tancat en l’àmbit d’estudi perquè potser tenies més temps per estudiar, però alhora menys ganes, i al final estudiaves de forma menys efectiva. Estaves més estressat, més deprimit. Però bé, ho hem aconseguit tirar endavant. Esperem que ara vagi a millor tot.
-Alguna especialitat en ment?
Doncs no ho tinc clar encara. Estic obert a qualsevol, aviam si ho descobreixo durant aquests anys estudiant.
-A més d’estudiar, què t’agrada fer?
Sempre he jugat a handbol, és un esport que m’apassiona des de petit, i durant la carrera intentaré continuar jugant. També sempre m’ha agradat fer i escoltar música. Toco el clarinet. I també m’agrada sortir amb els amics a fer esport. Com que entreno a nens, estic molt al pavelló. No estic gaire a casa, la veritat, però el temps que hi sóc el gestiono força bé i m’organitzo molt el temps. També sóc lector. M’agraden les trilogies. Ara estic acabant els llibres del Ruiz Zafón, la sèrie que va començar amb L'ombra del vent.
-Què esperes trobar-te a la universitat?
Espero conèixer gent nova, viure noves experiències, aprendre moltes coses per aconseguir ser un bon metge d’aquí sis anys. I també intentar viure com no ho hem pogut fer aquest darrer any i mig i, en definitiva, gaudir de l’experiència simplement.