Sabem realment què podem fer per frenar el canvi climàtic?
Les Facultats de Ciències i de Biociències han organitzat un col·loqui – debat sobre “energia i canvi climàtic” en commemoració del Dia de les Dones i les Nenes a la Ciència. Amb la sala d’actes plena, el públic, format majoritàriament d’alumnes, ha pogut gaudir de les presentacions de tres científiques de reconegut prestigi en els seus camps: Rosa Palacín Peiró, experta en bateries, Anna Pérez Català, experta en comunicació ambiental, i Marta Torres Gunfaus, experta en política climàtica. Les dues primeres, a més, són Alumni de la Facultat de Ciències de la UAB.
 (1).png)
Malgrat les evidencies, els governs no aconsegueixen posar-se d’acord per trobar i aplicar les solucions i estratègies més plausibles i més adients, en l’actualitat. Aquestes són, a grans trets, les conclusions que s’han extret del col·loqui-debat que ha tingut lloc a la Sala d’Actes de l’edifici C aquest dimecres 12 de febrer.
La Dra. Rosa Palacín, investigadora de l’Institut de Ciències Materials de Barcelona (CSIC), ha obert la jornada parlant dels vehicles elèctrics com el mitjà de transport futur . Malgrat els avenços considerables en les bateries, també ha aclarit als assistents que “la situació no és mai tan simple com sembla”, fent al·lusió a com un sistema únicament basat en l’ús de bateries, especialment les de liti, no és viable ni sostenible. Molts cops, assegura, les bateries o els materials que les conformen han de viatjar grans distancies d’un país a un altre, per passar del punt d’extracció del mineral fins al punt d’utilització passant pel punt de fabricació. El processos de fabricació i de transport per tant, no redueixen tant com semblaria l’empremta carboni respecte dels vehicles de combustió, sinó que la desplacen dels llocs d’utilització, com les carreteres, als llocs de fabricació. La solució segons la Dra. Palacín seria continuar desenvolupant noves bateries, especialment basades en elements pocs costosos com el sodi, encara que siguin més pesats, i
La Marta Torres, segona ponent del dia, ha explicat les dades actuals sobre quins efectes pot tenir l’escalfament global, i especialment la implicació de passar d’un augment global de temperatura de 1.5ºC a 2ºC. La diferència, assegura, és abismal i passarà d’afectar uns 8 milions de persones a afectar més de 80 milions. La mala noticia és que la desconfiança entre països després dels acords de Paris (mantenir a 1.5ºC l’augment) ha fet que en les següents reunions els països han explicat què podien fer a escala individual i no a escala conjunta i global. Van arribar a la conclusió que la mitjana d’escalfament global a llarg termini es situarà en 3 graus, amb tot el que això implica. La Marta ha explicat com les institucions com la seva treballen per intentar assessorar i convèncer els diferents països de la necessitat de tenir una visió conjunta de col·laboració i confiança mútua.
Per últim, l’Anna Pérez, en la seva exposició per videoconferència llençava la pregunta de si realment estem comunicant bé les implicacions globals i individuals del canvi climàtic. “Parlem de coses i números genèrics -assegura- que no importen a la gent perquè els veuen llunyans”. Mostrava amb exemples com les dades científiques no són el més important per de valorar o opinar sobre el canvi climàtic, sinó que altres consideracions i judicis, com el color polític, intervenien amb més pes a l’hora de fer una valoració de la problemàtica. També va mostrar com la premsa enfoca la problemàtica, exclusivament, parlant del medi ambient en el sentit més ampli, el que fa, segons explica l’Anna, que el missatge no arribi ja que no hi exemplifica amb els efectes directes i personals en una població o una família, cosa que generaria més empatia envers el tema. A més, critica que els experts que apareixen en els mitjans utilitzen massa tecnicismes, cosa que fa que la gent es perdi. La solució, diu, és explicar històries interessants que vagin més enllà dels desastres naturals o dels informes purament numèrics.
Les tres ponències han despertat l’interès de l’alumnat present. Al final, més enllà de l’hora prevista, han seguit amb les preguntes, centrades, en gran part, en l’ús de les bateries en el transport i en el fracàs de les polítiques públiques. Un final rodó, doncs, a una jornada que ha servit per aprofundir en un tema greu que, sovint, és tractat de forma molt superficial.
La següent en parlar sobre canvi climàtic serà Yayo Herrero, activista ecofeminista, que vindrà a la UAB el proper 3 de març a la Sala Teatre. Us hi esperem!